Recordant la Rosa Marcet i Vila

Escric aquestes ratlles amb el cor adolorit. Vaig rebre la visita d'una veïna, em portava records i alhora la notícia que la Rosa Marcet ens havia deixat aquella nit. No m'ho podia creure; era gran, però sap greu. La Susi –així es diu l'amiga, que cuidava una mica d'ella– em va explicar que el dia abans havien sortit –cosa que feia dies que no feia–, que estava radiant. Contenta, la va deixar a Adorea, i aquell matí li ho van comunicar.

Amb la senyora Rosa, com jo l'anomenava, hi vaig entrar en relació arran de la campanya de recuperació dels gegants antics. Vivia a Sant Gregori, però el cor el tenia a la seva Girona estimada. Així ho havia manifestat més d'una vegada parlant amb el senyor Nadal de problemes del moment. Va comprar els pins dels gegants, va signar perquè es recuperessin, estava tan contenta que un dissabte ens va comunicar que ella i una altra puntaire farien els mocadors per a les gegantes que es batejarien per fires, dos per a l'Àngels –la còpia i l'original–, que va fer ella, i un per a l'Anna Gironella, que va fer la senyora Mercè Pons. Li va fer tanta il·lusió que ho explicava a tothom.

Des de llavors varen quedar amb ella uns vincles molt especials. Sentia la geganta antiga una mica seva, jo sempre li'n donava notícies, i col·laborava amb tot. Vàrem pujar els gegants als Àngels, vàrem fer un dinar, i ella s'hi va apuntar amb el seu marit. No fa massa va perdre en Lluís, es trobava sola. No tenien fills, però tenia una fillola, la Joana, que l'estimava molt, i havia cuidat una nena molts anys i hi va ser molt feliç.

Jo hi tenia contacte per telèfon. No fa massa hi vaig parlar per dir-li que sortia de nom en un article. Jo hi parlava dels gegants. La seva pena és que no s'hi veia massa i la Susi havia de llegir-li les notícies. Em va preguntar quan sortiria el llibre i em va dir que sobretot que li ho fes saber, perquè sabia que ella hi sortiria. M'havia demanat fa molts anys un pin de la Rosa molt bonic, i amb el trasllat el vaig trobar i l'hi vaig poder fer arribar.

Rosa, ens ha deixat molt de pressa. El llibre no ha sortit; el 9 de novembre, que esperava amb tanta il·lusió, no podrà anar a votar, però permeti'm un cop més que, en nom dels Amics dels Gegants de Girona, li doni les gràcies pels mocadors i per haver estimat tant els gegants.

Ahir, dimecres, dia 16 de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Carme, el meu sant, en què vostè no em fallava mai, per a mi serà inoblidable, ja que ens va dir adéu a tres quarts de dotze del migdia a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona, hora en què en moltes poblacions costaneres sortia la processó de la nostra estimada Verge del Carme, un gran dia per marxar.

Descansi en pau