A la meva amiga Carme Vilabrú Callol
El passat dia 6 de desembre va morir Carme Vilabrú Callol a l'edat de 79 anys. Vídua de Pasqual Sanchís Ordiñana i veïna de l'Escala, ha deixat tres fills i deu néts.
A la Carme (gran amiga meva) dedico aquest escrit, que, al mateix temps, faig extensiu a la família per expressar-los, una vegada més, la meva sentida condolença.
La teva defunció m'ha sorprès, m'ha deixat enormement entristida. Has deixat un buit que mai no es podrà suplir. El teu amor i dedicació a la família, la teva bonhomia, senzillesa, cordialitat... formen part de les teves destacades virtuts, que jo sempre valorava.
Te n'has anat, eternament, deixant fills, néts, germana... que tant estimaves. Has marxat no sé on. Tanmateix sé que l'amistat que ens unia m'ha llegat un record inoblidable.
La nostra relació va sorgir durant la infantesa. Érem amigues. Jugàvem i ens divertíem amb altres companyes. Ens aveníem d'allò més. A l'adolescència vam estudiar batxillerat i magisteri. Recordo les vegades que fèiem els treballs juntes i el temps que hi dedicàvem. De grans les nostres vides van seguir rumbs diferents. Malgrat tot, el nostre afecte va perdurar. Anava a veure't a la botiga i últimament, a casa teva. L'estiu passat vaig anar a veure't dues vegades. En acomiadar-me, vaig prometre de tornar-te a visitar durant les festes nadalenques. Sento de tot cor que el meu desig no s'hagi pogut realitzar. Ho sento de debò.
Carme, tinc la convicció que segueixo sent la teva amiga de tota la vida, una idea que m'indueix a recordar-te sempre.
Que descansis en pau