Necrològiques

A reveure, Natàlia

Acabo d'assabentar-me que ens ha deixat l'estimada Natàlia Molero Lloret, escriptora, gestora cultural, directora de la Casa de Cultura i la persona que durant uns anys va estar al front de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, però per damunt de tot la Natàlia era gironina, era una filla, una mare, una amiga. No puc dir que m'ha sorprès perquè feia temps estava patint la malaltia de moda, el que sí m'ha envaït és una ràbia plena d'impotència perquè encara creia que la Natàlia, amb el seu somriure afalagador, la faria passar de llarg i no ha estat així. Se l'ha emportat com a tants d'amics.

No faré lloances de l'estimada Natàlia perquè penso que quan la gent ens deixa no calen. Tots els hem de tenir en el lloc que cadascun de nosaltres donem a les persones estimades; amb això ja és suficient. Quan vaig fer el primer llibre va ser ella que em va dir els passos que havia de seguir per registrar-lo. Estava al Departament de Cultura de la Generalitat, al carrer Ciutadans, i no va fallar a la presentació.

Ella sempre estava a l'aguait dels esdeveniments de la nostra ciutat. Quan vaig presentar el segon llibre, Fulles de Girona, la Natàlia era allà per donar-te suport i estar al teu costat. Com deia ella, és com tenir un fill, sols que és de paper. Tenia tota la raó, ja que des que comences a escriure les primeres paraules fins que no t'arriba a les mans metacrilat, a punt de signar, han passat més de 9 mesos.

Un dia em vaig trobar la seva petició d'amistat pel Facebook; evidentment que la vaig acceptar i vàrem tornar a connectar. Missatges privats plens de sentiments i de records eren els que ens enviàvem. Va morir una seva tia, la Conxita, coneguda al Barri Vell principalment per una tasca molt lloable que havia fet al carrer de la Força, i avui he recuperat la seva contestació: “M. Carme, moltes gràcies per les teves paraules. La tieta estaria tan contenta de saber-ho. Un dels meus millors records d'infantesa és quan em portava a prendre un suís a la Granja Mora. Us porto al cor, perquè d'alguna forma me l'has fet present ara que no hi és. Mil gracies.” La meva contestació va ser que li faria arribar un paquet amb el meu tercer llibre, ja que ella estava a Barcelona treballant.

Van passar els dies i no en sabia res. Després al Facebook vaig saber que quelcom li havia passat en una cama i li vaig desitjar una bona millora. Un temps després vaig trucar a la Casa de Cultura i em van dir que s'acaba d'incorporar i me la varen passar. Em va dir: “Carme, avui és el primer dia”, i jo vaig dir-li: “Sols és per saber si et va arribar el paquet.” Sembla que la senti: “Tinc la seguretat que deu estar en aquest munt de coses del damunt la taula.” Va ser la darrera vegada que la vaig sentir.

La notícia de la seva malaltia em va arribar abans que ella em pogués dir que havia rebut el paquet. Jo avui, amb el cor encongit perquè el traspàs d'una persona no et deixa indiferent, al contrari, a mi em sacseja els sentiments, li dic: “Natàlia, el teu pas pel món de la Cultura no ha estat en va sinó, al contrari, d'una gran vàlua per a moltes generacions de gironins.”

Avui, a les 4,30 de la tarda, se celebrarà la cerimònia de comiat a la parròquia del Mercadal de Girona, on ben segur els gironins es trobaran per estar al costat de la família en uns moments tan especials com són els de dir adéu a la persona que estimes. Girona ha perdut un referent en el món de la Cultura, però sobretot hem perdut una gran filla, una gran mare, una gran persona.

A reveure, Natàlia. Descansa en pau.

(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia