Recordant Xavier Ordóñez López

Dimecres al vespre uns bons amics varen demanar-me passar un moment per casa. Sabent que no podem anar als funerals i que coneixíem en Xavier Ordóñez, em portaven un recordatori d'ell, en sortir del tanatori; així ens vàrem assabentar del seu traspàs.

Coneixia en Xavier des que era un nen. Els seus pares arribaven a Girona el 1962 amb la famosa nevada, fa més de 50 anys, amb tres fills petits i un cunyat jove germà de la Mercè, l'Andreu. Obriren una filatèlia i numismàtica a davant de casa, o sigui, a la part de darrere de la llibreria Franquet, que era al costat del fotògraf Martí. I així es teixiren uns llaços d'amistat difícils de trencar.

El senyor Ordóñez de seguida va fer un munt d'amistats i clients de Girona i província, i, com que la botiga era molt petita, quan tenia clients sempre els portava a casa i des del començament de la barra vigilava la seva botiga quan estava sol. En Xavier i la Mari eren jovenets i la Núria era petita quan hi va haver la inundació de l'any 1970. Varen pujar tots els segells als salons i ell i el seu cunyat varen passar tota la nit de vetlla amb nosaltres. També varen posar una botiga d'animalets al costat de La Fontana d'Or. Les mainades varen créixer, es varen casar i la botiga de segells l'obriren al carrer de l'Argenteria, on en Xavier ja era al negoci amb l'Andreu, el seu oncle. Casat amb la Mercè, va tenir dos fills, però, com sempre, la malaltia de moda no ha passat de llarg de casa seva i ens ha pres un bon amic, una bona persona, un bon marit, un gran pare, però sobretot ens l'han pres abans d'hora.

Ahir li varen dir adéu amb un entranyable comiat al Tanatori de Girona.

Xavier, quan et retrobis amb els teus que tant estimaves digue'ls com tenim de canviat el Barri Vell que ells també estimaven.

Descansi en pau.