Per a en Miquel
Miquel Martí Paus va morir el dia 21 de gener als 67 anys
Quan apareix la mort sempre és sinònim d'inesperada, trista i desvalguda, però amb en Miquel hi hem d'afegir amb majúscules injusta. Injusta pel com i el quan. Pel com, perquè li ha aparegut aquesta maleïda malaltia sense donar-li cap mena d'opció ni a la llum, ni a la defensa, fet que en Miquel coneixia i que hi afegia un punt de duresa addicional. Pel quan, perquè li ha sobrevingut en el moment en què la família creixia amb més alegria i ell tenia el temps per poder-la fruir en tota la seva plenitud.
Injusta és la paraula que millor defineix aquest moment, l'antítesi del que era en Miquel que tots hem conegut; una persona ferma i justa com poques n'hi ha.
A mi em va saber oferir feina, quan més la necessitava per poder-me desenvolupar tant a nivell professional com personal. De ben jove, i em calia per poder créixer. Ell em va ajudar a créixer i a ser la dona que avui sóc.
Miquel, sempre t'estaré molt agraïda! Els que hem tingut la sort de poder-te gaudir com a veí i amic sempre hem tingut clar la mena de persona que has sigut; bona, amic dels teus amics, detallista com n'hi ha pocs –la primera felicitació sempre era la teva, fins i tot aquesta virtut l'has fet palesa durant aquest darrers mesos tan amargs; no tothom en seria capaç–. Sempre disposat a donar un cop de mà a tothom i en qualsevol moment... En resum, Miquel, ets un referent per a tots!
No serà fàcil que et perdis en la nostra memòria, de fet... sempre et portarem al nostre cor!
Gràcies, Miquel, per haver-nos ensenyat tantes i tantes coses, que ens han servit per ser millors persones.