En record d'Àngel Cortada

Benvolgut Àngel,

quan dissabte a primera hora de la tarda em varen comunicar que ja no eres entre nosaltres, haig de reconèixer que em va envair una sensació de buit, difícil d'explicar. Parlar de tu és parlar de la sardana, una dansa que estimaves amb bogeria i que tant en el cor portaves. La nostra estimada dansa va ser la culpable que fa 54 anys decidissis fer-te soci del Grup. Una entitat que ha gaudit de la teva dedicació i de la teva passió des del primer moment.

Només entrar ja vares formar part de la comissió del ball dels diumenges, allà al local social del carrer Albereda. No gaire més tard, vares formar part de la secció de sardanes, a la qual et vares dedicar en cos i ànima fins al 2013, quan vares decidir fer un pas al costat i cedir la coordinació a la Maria Àngels Salip, actual cap de secció. Abans el treball incansable amb en Birba, els germans Oliveres, en Generós i l'especial i inseparable col·laboradora Xesca, que conjuntament amb els teus inestimables amics de la Colla Amunt i Crits van fer que la teva estimada sardana aconseguís el reconeixement que es mereixia a la nostra ciutat. Amb tu, el Concurs de Colles Sardanistes de Girona va guanyar adeptes i força fins a consagrar-lo en el que és actualment. El Concurs de Colles Revesses va renéixer, per als més estudiosos de la nostra dansa. És difícil no anomenar-te si es parla de danses populars, de la sardana o dels esbarts. Això era la teva vida.

Àngel, no em cansaré de donar-te les gràcies per tot el que has fet per la sardana grupista, per la teva dedicació a la cultura catalana, per la teva estimació al Grup.

Durant els darrers mesos del 2015, vares rebre tres reconeixements que em consta que et varen fer molt feliç. El primer, durant els guardons als esportistes grupistes del 2015, en què vares rebre una gran ovació de tot el pavelló Lluís Bachs ple de gom a gom; el segon, a l'acte que va fer el GEiEG en reconèixer els socis de més de 50 anys d'antiguitat de l'entitat, i el tercer, durant els actes del 75è Concurs de Colles Sardanistes de Girona, en què tu has tingut molt a veure en l'èxit que s'esdevé actualment. Tres reconeixements que sé que varen ser molt importants per tu, i que et varen fer sentir orgullós de ser grupista i de la feina feta.

Àngel, aquell orgull que et varen suposar aquests tres actes és la sensació que m'agradaria traslladar a la Francesca, als teus fills Jaume i Àngel i als teus néts. Perquè sense cap mena de dubte, s'han de sentir orgullosos de tu, per tot el que vares fer i tot el que ens deixes. Una empremta que no es podrà esborrar mai.

Adéu, Àngel, que tinguis un bon viatge...

Fins sempre.