A l'amic Joan Paredes
En Joan ens ha deixat. Recordant-lo no puc deixar d'escriure unes ratlles en la seva memòria quan el seu record encara és ben viu.
La nostra vida ha estat paral·lela. Ens trobàrem a La Salle en aquells grisos anys quaranta i cinquanta de la postguerra, però el seu record i amistat perdurarà per sempre. Ja en aquells anys juvenils eren moltes les seves inquietuds. M'encomanà el seu esperit observador quan passant per un pont de l'Onyar em deia que havia de comptar els pilars del pont i observar detingudament tot el que passava al voltant.
Aquest esperit i el compromís cívic van ser sempre la raó de la seva vida. Va liderar i presidir l'Aspirantat i Joventut d'Acció Catòlica, en diverses seccions i etapes. Excel·lent esportista, destacava en futbol, ping-pong, excursionisme, teatre, escoltisme... Un cop casat amb la Carme ens integràrem en els equips de matrimonis de la Mare de Déu, el Girona 9. Una de les darreres reunions mensuals de l'equip d'aquells anys, presidida pel bisbe Jubany, tingué lloc al seu pis dels Salesians, avui Can Gibert del Pla, on celebràrem una confessió comunitària, una novetat d'aquells anys postconciliars. En Joan tenia dipositades moltes esperances en aquell concili.
Ja en els darrers anys del franquisme les seves inquietuds i el seu progressisme el portaren a l'activisme cultural i polític. Lluità a fons pel català, per Catalunya i per la democràcia, sempre amb les seves conviccions humanístiques i cristianes al davant. Ja en la Transició entrà com
a regidor a l'Ajuntament de Girona.
El Parlament, en les seves diferents etapes polítiques, també fou el seu camp de lluita i actuació, com molt bé explicava aquest diari en l'edició de divendres passat.
Ja jubilat, estudià a la universitat i com a humanista comunitari que era es dedicà a divulgar la filosofia d'Emmanuel Mounier. També fou durant uns mesos director de Càritas. Darrerament ens retrobàvem sovint i el convidàrem a formar part del club de lectura de Gicor.
Les seves intervencions aquests darrers dos anys han estat sempre mesurades i positives pels que hem tingut la sort d'estar al seu costat.
El trobarem molt a faltar.
Amb aquestes paraules he volgut deixar constància d'alguna vessant menys coneguda d'en Nitu, com també agrair-li la seva amistat i tot el que ha fet per al país i per a la ciutadania. Tots els que l'hem conegut el recordarem sempre amb afecte, igualment com estem al costat de la seva esposa Carme i la família.