Canals

Casa Teixidor

Bosses i maletes de marca són actualment la principal oferta d'aquesta botiga del carrer Besadó que va començar venent corbates, para-sols, guants, joguines, perfums i remeis miraculosos

Maria Tei­xi­dor i Ballús presumeix de 98 anys i fa molt bé perquè el pas del temps no ha esbor­rat els records ni la passió per l'ofici de ven­dre del qual remarca dues carac­terísti­ques que ben suma­des són les que fan omplir el calaix: la qua­li­tat del pro­ducte i la bona dis­po­sició per aten­dre la cli­en­tela, fins i tot aque­lla que diu que entra «només a mirar». Es veu que ho porta a la sang, a la sang empre­ne­dora del seu pare, Emili Tei­xi­dor i Saguer, fill de la fari­nera de Camp­dorà i fun­da­dor d'una de les boti­gues més anti­gues de la ciu­tat, Casa Tei­xi­dor, situ­ada al número 3 del car­rer Besadó, al cos­tat de la Ram­bla, que va obrir les por­tes el 8 d'octu­bre de 1895, allà on havia exis­tit la casa Xifra. «El pare era una per­sona de molta ini­ci­a­tiva i un gran comer­ci­ant», explica. Entre la seva bona memòria, alguns docu­ments fami­li­ars i el repàs de la premsa de l'època, anem recons­ti­tuint la història d'aquest esta­bli­ment cen­te­nari. Segons escrip­tura de 7 d'octu­bre de 1895, Emili Tei­xi­dor va adqui­rir la finca per 18.000 pes­se­tes, pagant-ne 8.000 al comp­tat. Les ven­des rea­lit­za­des durant el pri­mer any d'acti­vi­tat –el 1896– van com­por­tar un ingrés de 28.746 pes­se­tes, quan­ti­tat que va anar aug­men­tant fins a asso­lir 67.374 el 1935 (últim any que tro­bem ano­tat en un lli­bre de comp­ta­bi­li­tat), amb alguns exer­ci­cis espe­ci­al­ment lucra­tius entre 1919 i 1923, en què les quan­ti­tats van oscil·lar entre 95.000 i 110.000 pes­se­tes.

Quina era l'oferta de Casa Tei­xi­dor en els començaments? Molt vari­ada: s'hi podia tro­bar una mica de tot, com era cos­tum lla­vors. Des del pri­mer moment es va espe­ci­a­lit­zar en mer­ce­ria, mar­ro­qui­ne­ria, quin­ca­lle­ria i per­fums, i als dia­ris s'anun­ci­a­ven ven­talls japo­ne­sos, para-sols, cor­ba­tes, bas­tons, guants per a senyora i senyor de cabri­ti­lla i de pell de Suècia, sabó de lli­mona i de man­da­rina. També aque­lla mena de remeis que ho cura­ven tot: l'«aigua crus­pi­nera» con­tra l'alopècia, l'eli­xir Grive per con­ser­var la den­ta­dura i, per des­comp­tat, els arti­cles de tem­po­rada, com ara les jogui­nes per Reis i un bon assor­ti­ment de coro­nes i creus pel dia de Difunts. Un autèntic basar que va tenir tan bona accep­tació que el 1899 es va ampliar amb un nou esta­bli­ment al car­rer Ciu­ta­dans i el 1904 la casa mare va conèixer una impor­tant reforma exte­rior i inte­rior segons els cànons moder­nis­tes del moment. L'adqui­sició el 1906 d'una màquina enre­gis­tra­dora ame­ri­cana que per­me­tia por­tar la més escru­po­losa comp­ta­bi­li­tat, va des­per­tar una gran expec­tació tant per la mag­ni­ficència del giny com pel temor que pro­vo­ca­ria l'atur dels escri­vents si altres indus­tri­als n'adqui­rien també. Aquesta autèntica peça de museu es pot visi­tar encara avui a la botiga del car­rer Besadó.

Emili Tei­xi­dor va tenir una impor­tant pro­jecció pública. El tro­bem ocu­pant càrrecs al Foment de la Indústria, Comerç i Pro­pi­e­tat, al Club Velo­ci­pe­dista, a la comissió de Fires, com a alcalde de barri i donant suport a la can­di­da­tura regi­o­na­lista de San­ti­ago Masó. Es va casar amb Rosa Ballús i va tenir qua­tre fills, que segui­rien, amb encert també, la seva empremta, adap­tant-se als temps. Actu­al­ment, el local, regen­tat per la seva néta Anna Boix Tei­xi­dor i el seu marit, Jordi Valls Ala­bau, està espe­ci­a­lit­zat en la venda d'arti­cles de pells, bos­ses i male­tes de marca. Anna Boix és filla de Maria Tei­xi­dor, a la qual tor­nem per traçar una sucosa pin­ze­llada de la història giro­nina a través d'anècdo­tes sobre les filles del marquès de la Torre; la mare de Vicenç Vives, una de les prin­ci­pals modis­tes; San­ti­ago Rusiñol apa­dri­nant el vuitè fill de can Mun­ta­nya i visi­tant, de pas­sada, les cases del barri... I per aca­bar ens regala tot un titu­lar: «Què va venir després dels anys feliços del char­les­ton? Franco! I es va aca­bar el ball!»

Casa Teixidor
Any.
1895
història.
Emili Teixidor i Saguer, fill de la farinera de Campdorà, va fundar juntament amb la seva esposa, la barcelonina Rosa Ballús i Bertran, un comerç especialitzat en merceria, marroquineria, quincalleria i perfums.

El diari d'un comerciant molt ordenat

«Mireu com n'era d'ordenat l'avi Teixidor», ens diu Jordi Valls, marit de la néta del fundador de la casa, i ens ensenya uns molt ben conservats quaderns de comptabilitat que registren, dia a dia, mes a mes i any a any, tots els moviments del negoci, des del 8 d'octubre de 1895, que es va inaugurar la botiga, fins al 31 d'agost de 1936. I és veritat: una senzilla passejada per les seves planes ens descobreix l'esperit pulcre i meticulós d'un comerciant que apuntava totes i cada una de les vendes fetes al comptat així com l'import dels rebuts de gas, electricitat, salaris dels aprenents, etcètera, però també algunes entrades de tipus personal, com ara el seu enllaç amb Rosa Ballús el 1899 i altres qüestions de cert interès per a la història local com la meteorologia variable de la setmana de Fires anotada amb tota precisió al costat dels calerons certament crescuts en aquestes jornades. Posem per cas l'any 1921, en què, curiosament, del 29 d'octubre al 6 de novembre va fer bo i es van realitzar vendes diàries per imports de 900, 700 i 600 pessetes, quan la resta de dies les quantitats es movien entre 200 i 600 pessetes. També constatem que durant la nevada del 24 i 25 de febrer de 1916 només es van fer 50 pessetes de calaix i que la del 13 i 14 de gener de 1926 va deixar 20 i 16 pessetes. D'altra banda el pas del temps i les vicissituds polítiques van portar canvis importants en els usos i costums d'una botiga que durant 37 anys no va abaixar mai la persiana. El primer dia de descans el trobem el 14 d'abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la República; després vindran les festes de Sant Jordi, 1 de maig, 15 d'agost, Nadal, Reis, Divendres Sant... El 1936, l'esclat de la guerra farà tancar les portes del 20 al 28 de juliol i l'agost d'aquell any no es va treballar ni el 2, ni el 9, ni el 16, ni el 23 ni el 30..., era diumenge!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.