Canals

Joieria Pere Quera

Unes idees senzilles, la feina ben feta, l'atenció al client, el coneixement de l'ofici i una oferta de qualitat, van ajudar a aixecar una empresa que manté el prestigi i la continuïtat

Una de les llegendes urbanes de Girona assegurava que a la joieria Pere Quera del carrer de l'Argenteria eren tan rics, que tenien una cambra cuirassada amb les parets folrades d'or. A quest, com la majoria dels rumors, s'aguantava sobre una mentida, o més ben dit, sobre una distorsió de la realitat, segurament nascuda als anys cinquanta del segle passat, quan s'hi van fer obres de reforma i entre la runa van aparèixer diverses medalles de plata que no tenien res a veure amb l'opulència de la família sinó amb la previsió de Josep Quera, que, en els dies de la Guerra Civil i com a mesura contra les confiscacions, va embolicar unes quantes joies i medalles amb un drap i les va amagar en un forat obert en una de les parets. «Quan va arribar la pau –assegura Pere Quera– i el meu avi les va voler recuperar, però, es va trobar que hi faltaven peces, i com que no sabia què havia passat, ni on les havia d'anar a buscar, va decidir no parlar més del tema. Ara pensem que potser les rates es van menjar la tela i van escampar-ne el contingut pels caus que tenien als murs.» La història de les joies emparedades de can Quera va continuar fins a l'any 1990, quan es va fer una primera ampliació del local al carrer de l'Argenteria i un paleta va trobar un braçalet de robins i or groc. Era un home honrat que, superant qualsevol temptació, va lliurar la joia a Pere Quera, que va convertir la història en una postal de Nadal.

Originari de Terrades, a l'Alt Empordà, Pere Quera i Bosch va arribar a Girona a l'any 1887, va comprar un local al carrer de l'Argenteria, que era la via principal dels joiers de la ciutat, i es va fer una clientela sòlida, ja fos fabricant, venent o reparant rellotges i tot tipus de joies, o implicant-se en la història ciutadana d'un carrer amb vida pròpia en què per la diada de Sant Agustí ballava el Tarlà, el personatge que amb les cabrioles va distreure petits i grans obligats a viure en quarantena després que un brot de pesta tanques l'entrada de la Rambla i els Quatre Cantons. La joieria que va continuar amb Pere Quera Coromines i el seu fill Josep Quera Colobran es va mantenir fidel a unes idees senzilles, la feina ben feta, l'atenció al client, el coneixement de l'ofici i una oferta de qualitat per aixecar una sòlida empresa que si en plena guerra es va convertir en un referent per a les famílies que anaven a comprar un rellotge com a record per als reclutes que marxaven al front, quan va arribar la victòria va saber transformar en joies les monedes d'or i plata que oferia la gent de pagès. Quan feia pocs anys que s'havia trencat l'autarquia i els tecnòcrates dominaven l'estat, o sigui, l'any 1960, el negoci va passar a les mans d'Pere i Emili Quera i Güell, que, ajudats per Maria Gràcia i Serras, esposa del primer germà, van iniciar una expansió comercial que els va portar a obrir locals en diversos pobles de la costa. L'any 1979, la nissaga va viure una circumstància extremament tràgica –l'Emili va morir en un atracament el 10 d'abril–. L'any 1990 les dues branques de la família es van repartir equitativament els actius i van emprendre camins diferents. La botiga de l'Argenteria, se la va quedar en Pere, i avui l'administra el seu fill Pere Quera i Serras, casat amb Maria Àngels Sans i Blanch, i no tan sols han ampliat, reformat i millorat la casa mare, sinó que van obrir un nou establiment al carrer Sant Antoni Maria Claret i un altre a la Rambla de Figueres, i van potenciar la botiga de Palamós. Actualment, quan la firma Pere Quera és una de les més prestigioses del país i té la continuïtat assegurada –el 2007 Mariona i Pere i Quera Sans, una especialista en gemmologia, l'altre en rellotgeria, es van integrar a l'empresa i són la sisena generació–, el carrer de l'Argenteria respira tranquil perquè sap que no es perd ni el nom ni la tradició.

Joieria Quera
Any.
1887
Història
Fundada per Pere Quera Bosch, que era originari de Terrades, la joieria que avui ocupa el tram final del carrer de l'Argenteria, dedicada a la venda i reparació de joies i rellotges de gamma alta, s'ha consolidat com una de les més prestigioses del país. A més tenen una sucursal al carrer Sant Antoni Maria Claret i un altre a la Rambla de Figueres, i una botiga a Palamós.

Les set botigues de l'Argenteria

La joieria Quera que ocupa el tram final del carrer de l'Argenteria no té res a veure amb l'edifici comprat per la família el 1887, ja que els serveis centrals de l'empresa –a part d'encabir les quaranta persones que hi treballen tenen un taller de joieria i un de reparació de rellotges– es distribueixen en diverses sales de visita que ocupen l'espai físic on abans hi havia set botigues, Ca l'Oriol Carbó(camiseria i confeccions a de les cantonades dels Quatre Cantons), Can Araus (joguines), Can Franquet (premsa, llibres i papers), Can Quera (joieria i rellotgeria), Can Baró (sabateria), Cal Barato (brodats i roba), Can Solé Sastre (confecció), en el que és un espai net i ordenat on els clients tocats per la llum indirecta se senten protegits.

A Pere Quera se'l veu un home que es creu la feina, i en un moment en què els especuladors han fet disparar el preu de l'or, ell veu com a casa seva continuen arribant-hi francesos, anglesos i alemanys que agafen un vol de Ryanair per anar a comprar a una botiga «que tan sols es pot trobar a les grans ciutats». Deu ser qüestió de prestigi. Si l'any 1967 es podia llegir a la premsa que «la joieria Quera té un rellotge tallat en un bloc d'or massís que es diu Rolex», avui no tan sols continua representant aquesta marca, sinó que ha ampliat l'oferta amb Patek Philippe, ha fet exposicions de la marca italiana Pomellato i va presentar els rellotges IWC entre altres marques de rellotgeria.

L'any 2004 Pere Quera i Güell i Maria Gràcia i Serras van ser nomenats ramblistes d'honor, i el seu fill va continuar mantenint la vinculació de la marca amb l'esport gironí. Havia donat suport a la regata que sortia de Palamós i voltava les illes Balelles, va ajudar el club bàsquet Girona i quan l'equip de futbol va pujar a segona divisió no va dubtar a patrocinar-lo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.