Boutique Prat
Hereva de la botiga Flores y Labores, de la plaça de l'Oli, la firma va passar de vendre roba de nens i confeccionar llistes de noces a oferir moda i complements per a la dona i joves
Si ens atenem al que explica el seu web, «des de l'any 1905 al vostre servei», ens trobarem que Can Prat tindria 105 anys de vida; ara bé, si seguim el relat de Lluís Prat, que diu que l'origen de tot es pot trobar en una botiga coneguda com Modes Casadevall, que més tard es va conèixer com Ca la Xata, situada a la plaça de l'Oli i que va obrir les portes en el tram final del segle XIX, descobrirem una nissaga que té unes arrels profundes, que entronquen en la figura de Joan Prat Bousarenys, fundador dels magatzems El Faro, que segons el Diari de Girona van obrir el 16 de maig del 1913 com una ampliació del negoci de cotilleria que ja funcionava a la plaça de la Constitució. A l'altra banda del carrer Ciutadans, a la plaça de l'Oli, la seva germana Agustina Prat Bousarenys tenia un establiment que amb el nom Flores y Labores va esdevenir una de les tendes més chic de Girona, ja que a part de vendre imatges de sants i verges, també oferia les primeres flors artificials de la ciutat. Quan es va retirar la va cedir a Albert Prat i Montserrat Verdaguer Comes, pares de l'actual propietari, que l'any 1942 van decidir que a part d'oferir roba per a nens brodada per monges amb mans de plata com les de Sant Daniel, farien llistes de noces, una iniciativa que va ser una forma de venda innovadora a l'Estat. «En aquell moment –explica Lluís Prat– si uns nuvis es volien casar havien de comprar la vaixella sencera. El meu pare va entendre que s'havia de modernitzar l'oferta i va començar a vendre les peces necessàries per a les famílies. La fórmula va ser un èxit i van venir comerciants de Barcelona per veure qui era aquest ximple que s'atrevia a fer una proposta tan agosarada.» Hi ha un proverbi xinès que diu «actua sense pèrdua de temps quan veus l'oportunitat», i pel que sembla aquest va ser el full de ruta marcat per Albert Prat i continuat pel seu fill Lluís Prat Verdaguer, que el 1960 va ajudar el pare a inaugurar un establiment modern al carrer General Primo de Rivera (avui carrer Nou), cosa que va significar l'inici d'una expansió comercial que es va consolidar el 1974, quan la firma va obrir una sucursal a la Gran Via de Jaume I. Si llegim les cròniques de la primera inauguració ens trobem que la botiga «estarà dedicada a la venda d'objectes per a regal, porcellana, cristalleria, novetats per a senyora i tot allò que puguin necessitar els nens». Es volia continuar amb el pla de negoci que havia funcionat a la plaça de l'Oli, –avui Flores y Labores està ocupada per Ceres Roure–, però les demandes d'una nova classe de catalans que havia deixat enrere els anys negres i apostava per la moda internacional va fer que els seus responsables es decantessin per una proposta oberta, enfocada a les senyores i les joves, un encert que va fer créixer una empresa que va obrir nous horitzons. Avui Boutique Prat no oblida els dies quan Flores y Labores marcava la modernitat a la ciutat.
El dia que va plorar el pare
Lluís Prat i Verdaguer explica que l'única vegada que va veure plorar el seu pare, Albert Prat, va ser quan en una inundació provocada per l'Onyar, la botiga que tenien a la plaça de l'Oli va quedar negada i sobre les aigües braves va veure flotar una caixa verda, amb els segells de laca i els apunts d'una família amb una història particular. Fill de Joan Prat Bousarenys, germà de Ramon Prat, que es va casar amb Elisa Prat –una dona valenta que es va quedar vídua molt jove i tota sola va criar quatre fills–, el matrimoni que va heretar i impulsar els magatzems El Faro de la plaça del Vi, un establiment que tenia els sostres pintats al fresc per Pigem i on venien roba masculina i cotilleria –posteriorment van passar a mans del seu fill Miquel Prat i Prat i avui continuen funcionant gestionats per la mateixa família–. Albert Prat va entendre que els temps canviaven i va ser el primer a apostar per les llistes de noces, i en veure que el cor comercial de la ciutat es desplaçava, no va dubtar a obrir una botiga al Carrer Nou. Avui, quan sembla que s'han modificat les formes i les maneres de comprar, Lluís Prat no es queixa i reconeix que si hi va haver un moment que la implantació de les grans superfícies els van espantar, avui les aigües han tornat a la llera: «Si vols vendre t'has de moure. Nosaltres tenim un client molt fidel, però sabem que els temps canvien, que no cal plorar.»