L'èxit invisible

El nos­tre èxit és que siguem invi­si­bles, que la gent no ens neces­siti. Aquest és el lema de Lluís Cama, direc­tor del Depar­ta­ment de Com­pres i Ser­veis del grup Her­mes, un equip de sis per­so­nes que ges­ti­ona un ampli ven­tall de ser­veis que es pot resu­mir en una sola frase: sub­mi­nis­trar i man­te­nir al dia tot el que fa falta perquè el grup fun­ci­oni.

Sota la seva com­petència hi ha en pri­mer lloc la Pro­ducció, que inclou els ser­veis con­trac­tats a les qua­tre plan­tes d'impressió actu­al­ment en fun­ci­o­na­ment: Rotim­pres (Aigua­viva), on s'impri­mei­xen totes les edi­ci­ons d'El Punt; Gràfiques de Premsa (Parets del Vallès), on s'impri­meix l'Avui; i a Santa Perpètua de Mogoda, Tu Grupo Gráfico, on s'impri­meix Presència, i Roto­cayfo, on s'impri­mei­xen Sor­tim i Habi­tatge. Les qua­tre plan­tes es nodrei­xen de sis mil tones anu­als de paper, un mal­de­cap impor­tant per a aquest depar­ta­ment per culpa de les extre­ma­des oscil·laci­ons del preu. Aquest any, per exem­ple, el preu ha bai­xat un vint per cent, però el vinent es cal­cula que s'enca­rirà un vint-i-cinc, per­cen­tatge que situ­a­ria els cos­tos altra vegada als nivells del 2009.

Dos altres aspec­tes pels quals el Depar­ta­ment de Com­pres ha de vet­llar són el llo­guer dels locals (amb tot el que com­porta: sub­mi­nis­tra­ment d'elec­tri­ci­tat, aigua, tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, parc de vehi­cles, neteja...) i el mate­rial d'ofi­cina (folis, bolígrafs, tinta, mobi­li­ari...), no només a l'hora de com­prar-ne sinó de vigi­lar que els cos­tos s'ajus­tin a les neces­si­tats reals. En aquest sen­tit s'ha reduït con­si­de­ra­ble­ment el con­sum exa­ge­rat de folis A-4 que s'havia regis­trat en el pas­sat, quan tot sem­blava que s'havia d'impri­mir. Gràcies als avenços tec­nològics i a la revo­lució en l'accés a la infor­mació, tots ple­gats hem après a ser­vir-nos millor dels arxius digi­tals.

Un dels rep­tes recents als quals s'ha enfron­tat l'equip ha estat ins­tal·lar el per­so­nal del diari Avui, abans situat en un local del car­rer Enric Gra­na­dos de Bar­ce­lona, al mateix local del car­rer Tàpies on hi ha la redacció d'El Punt. 122 per­so­nes en total hi tenen ara un lloc de tre­ball per­so­na­lit­zat, després d'una ope­ració que, com és natu­ral, s'ha dut a terme res­pec­tant tots els paràmetres de segu­re­tat. L'altre gran repte es va pro­duir l'any 2000, quan les anti­gues ofi­ci­nes d'El Punt del car­rer Figue­rola de Girona es van tras­lla­dar en una sola nit a la nova seu cen­tral de la Fari­nera. Ales­ho­res s'aca­bava de fer el gran salt, del foto­lit a la tra­mesa digi­tal a través d'una línia telefònica, un procés que va estal­viar per sem­pre més el reve­latge del mate­rial escrit i gràfic i el trans­port poste­rior fins a les rota­ti­ves. El canvi de local es va fer, a més, apro­fi­tant al màxim el mate­rial del qual es dis­po­sava i adap­tant els matei­xos sis­te­mes d'ali­men­tació, una ope­ració con­tra rellotge que es va dur a terme en una sola nit, sense que el diari de l'endemà tingués ni un minut de retard. Els rep­tes, però, no s'aca­ben i n'hi ha un de per­ma­nent: el depar­ta­ment ha d'estar ope­ra­tiu les vint-i-qua­tre hores, tot l'any, per impe­dir, per exem­ple, que cap local quedi inco­mu­ni­cat, que hi hagi roba­to­ris... Gràcies als equips d'emergència podem estar quinze dies seguits sense rebre cap sub­mi­nis­tra­ment de l'exte­rior. “El bon man­te­ni­ment no és només el que dóna res­posta imme­di­ata a un pro­blema”, diu Cama, “sinó aquell que s'anti­cipa perquè el pro­blema no es pro­du­eixi”.