EDITORIAL
La fira salta cap a països emergents
Una de les característiques de l'economia catalana és la tradició exportadora del seu teixit empresarial. És cert, que encara cal fer un esforç més, però també és evident que un potent grup d'empreses de sectors estratègics per a la nostra economia van travessar les fronteres fa unes quantes dècades. Per això, tampoc no és estrany que Fira de Barcelona ara es plantegi anar als mercats forans més atractius per exportar els salons que funcionen millor a la capital catalana.
Un dels principals eixos del pla estratègic de la institució centenària és la sortida a l'estranger. L'objectiu, doncs, és ser present en aquells mercats denominats emergents on hi ha tot un ventall de noves oportunitats d'èxit. Així, segons els primers estudis de Fira de Barcelona, indrets com Àsia i el Brasil seran la principal diana comercial els propers mesos.
De fet, es tracta de replicar els salons que han estat o són un èxit a Catalunya i, també, aquells que tenen al darrere un sector empresarial fort, format per empreses amb clara voluntat exportadora i el desig de créixer en la internacionalització. Salons com ara el de la Piscina, Construmat o Hostelco podrien ser els primer que s'implantessin més enllà de les fronteres.
Cal recordar que països centreeuropeus i amb gran capacitat exportadora ja utilitzen la dinàmica de fer grans exposicions a altres països. A tall d'exemple, destaca Alemanya, que a finals de la dècada dels vuitanta va iniciar l'exportació de salons a mercats ben allunyats de les seves ciutats més importants. Al marge d'anar a fora, la Fira també treballa a casa. Així, el 2011, Barcelona acollirà el saló internacional de maquinària tèxtil Itma, un esdeveniment firal que cada tres anys se celebra a un lloc del món i que per a gent del sector de la maquinària és equiparable a les olimpíades.
Que el món empresarial i els responsables de les institucions econòmiques catalanes tinguin com a opció la internacionalització, i de pas la innovació, empresarial o de serveis, és un signe de normalitat i maduresa empresarial que va en la línia dels països més avançats a nivell europeu.
Copcisa també mira els mercats forans
Les empreses que tenen més problemes de creixement com a conseqüència de la crisi són les que tenen l'àmbit d'activitat centrat bàsicament a l'Estat espanyol. Així, no és estrany que cada vegada hi hagi més empreses catalanes que mirem cap a fora, i molt especialment, els darrers mesos, cap al mercat llatinoamericà. Un exemple és Copcisa, grup empresarial de la família Carbonell, del qual aquesta setmana parlem a la secció Empreses. El grup amb seu a Terrassa i que factura més de 600 milions d'euros, s'està posicionant al mercat internacional, i més concretament al llatinoamèricà. De fet, la constructora acaba d'obrir delegacions a Xile i Colòmbia i estudia fer-ho a Perú i Costa Rica.
Exemples com aquest expliquen l'evolució de la mentalitat de molts empresaris catalans que consideren que el seu àmbit d'actuació és el món i no només l'Estat espanyol. En el cas concret de Copcisa, l'evolució encara és més pronunciada, ja que el fundador va començar, literalment, llaurant finques al costat de la seva casa pairal del Vallès.
