Un Sant Jordi de Pasqua

País d'Itàlia és una de les obres primerenques de Vicenç Villatoro, fruit d'una etapa de joventut en què predomina la recerca de models. En aquest cas, hi sobresurt el realisme de l'italià Cesare Pavese, del qual admira (i, en certa manera, interpreta) obres com El diable als turons, Entre dones soles, El company i La platja. De fet, el citava ja en la primera plana del llibre, tota una declaració d'intencions: “La lluna s'alçava sobre les muntanyes, com en una novel·la de Pavese”.

Es tracta d'una obra generacional, en què Marc –narrador en primera persona que es pot confondre amb el mateix Villatoro– fa literatura de la vivència. Són joves de vint-i-pocs a principi dels vuitanta, en una etapa postadolescent, que és quan es descobreix un mateix. I en un escenari sociopolític marcat per l'èpica dels avis i la vida grisa de postguerra dels pares, un temps en què tenen la sensació d'haver fet tard a tot: “Com volien que ens entusiasméssim si ja ens ho vam trobar tot fet, tot bastit?”, reflexiona Sergi, el coprotagonista. La relació d'amistat entre Marc i Sergi (i les diferències entre ells) sustenta una història repartida en tres blocs: arrenca en l'estiu intens viscut per la colla en una casa a la muntanya (el lector sap després que aquest lloc indefinit és la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada); continua amb la retrobada dels quatre companys més afins en una nit a Barcelona per esbrinar si hi ha un “nosaltres”, i, l'any següent, un viatge de Marc i Sergi a Parma en què el primer posa el final a la joventut (torna per casar-se), mentre que el segon vol allargar encara el temps de pròrroga.

La novel·la cerca la intensitat poètica i la densitat narrativa de Pavese, i clou amb un epíleg en què el narrador justifica el relat amb els seus referents literaris. Entre ells, també en el mateix títol, manllevat d'una cançó de Raimon, citat com un segell d'identitat d'aquella generació. “País d'Itàlia va guanyar el premi Sant Joan, va tenir una bona acollida i va ser una manera de dir que el Sant Jordi per la novel·la anterior no era un fet aïllat”, recorda avui l'autor.

Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?

Després d'haver publicat Evangeli gris un parell d'anys abans, era la confirmació pública de la voluntat de ser escriptor i novel·lista

Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?

Obria una via que he anat treballant sempre: una novel·lística sobre temes contemporanis i generacionals, una mica desolada, que buscava la incorporació de models estrangers que em fascinaven, en aquest cas Cesare Pavese.

La reconeix com la seva obra més reeixida?

En l'índex de les obres meves a les quals tinc més afecte no va entre les primeres. Les que van per davant són La claror de juliol, Memòria del traïdor i també Moon River, que acaba de sortir.