Canals

1984

Un Sant Jordi de Pasqua

Mol­tes roses, però pocs lli­bres el Sant Jordi de 1984. La diada va caure en Dilluns de Pas­qua (enguany serà Dis­sabte Sant), i l'opció esco­llida lla­vors va ser tras­lla­dar la festa al 27 d'abril, Mare de Déu de Mont­ser­rat. El resul­tat, però, no va ser el mateix. Entre els lli­bres més venuts, hi tro­bem Ben­zina, de Quim Monzó, La tera­nyina i Fra Junoy o l'ago­nia dels sons, de Jaume Cabré, i Fins al cel, de Pau Faner. Altres títols cèlebres d'aquell any van ser Les claus de vidre, de Jaume Fus­ter; Car­tes al fill recluta, de Teresa Pàmies, i Elena de segona mà, de Pedrolo. Només dos dies després, Jordi Pujol gua­nyava per majo­ria abso­luta les elec­ci­ons al Par­la­ment, i assu­mia el seu segon man­dat com a pre­si­dent.

La pro­gres­siva nor­ma­lit­zació de les lle­tres del país –encara no havia pas­sat una dècada de la mort del dic­ta­dor– apor­tava fruits com ara el pri­mer volum de la Història de la Lite­ra­tura Cata­lana de Jordi Rubió i Bala­guer. Per raons òbvies, és l'any que va néixer Edi­ci­ons de 1984, que va adop­tar el seu nom com a home­natge a l'obra 1984, de George Orwell. També es va crear la Fun­dació Gala-Sal­va­dor Dalí, per vet­llar pel lle­gat de l'artista, men­tre que el país per­dia un dels seus poe­tes refe­ren­ci­als, Joan Vinyoli. També van morir aquell any Julio Cortázar, Tru­man Capote i Vicente Alei­xan­dre.

Sonava amb força Born in the USA, de Bruce Springs­teen, i l'Alc­hemy, de Dire Straits, men­tre als cine­mes pro­jec­ta­ven Los Caza­fan­tas­mas, Indi­ana Jones y el Tem­plo Mal­dito, Ter­mi­na­tor o La his­to­ria inter­mi­na­ble. Seat va treure el pri­mer model de l'Ibiza, i Apple pre­sen­tava el Macin­tosh 128k (amb ratolí!). En fut­bol, l'Ath­le­tic de Bil­bao gua­nyava la segona lliga con­se­cu­tiva, i en un poblet de la Manxa venia al món una estre­lla: Andrés Ini­esta.

Vicenç Villatoro País d'Itàlia Edicions 62

País d'Itàlia de Vicenç Villatoro

País d'Itàlia és una de les obres primerenques de Vicenç Villatoro, fruit d'una etapa de joventut en què predomina la recerca de models. En aquest cas, hi sobresurt el realisme de l'italià Cesare Pavese, del qual admira (i, en certa manera, interpreta) obres com El diable als turons, Entre dones soles, El company i La platja. De fet, el citava ja en la primera plana del llibre, tota una declaració d'intencions: “La lluna s'alçava sobre les muntanyes, com en una novel·la de Pavese”.

Es tracta d'una obra generacional, en què Marc –narrador en primera persona que es pot confondre amb el mateix Villatoro– fa literatura de la vivència. Són joves de vint-i-pocs a principi dels vuitanta, en una etapa postadolescent, que és quan es descobreix un mateix. I en un escenari sociopolític marcat per l'èpica dels avis i la vida grisa de postguerra dels pares, un temps en què tenen la sensació d'haver fet tard a tot: “Com volien que ens entusiasméssim si ja ens ho vam trobar tot fet, tot bastit?”, reflexiona Sergi, el coprotagonista. La relació d'amistat entre Marc i Sergi (i les diferències entre ells) sustenta una història repartida en tres blocs: arrenca en l'estiu intens viscut per la colla en una casa a la muntanya (el lector sap després que aquest lloc indefinit és la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada); continua amb la retrobada dels quatre companys més afins en una nit a Barcelona per esbrinar si hi ha un “nosaltres”, i, l'any següent, un viatge de Marc i Sergi a Parma en què el primer posa el final a la joventut (torna per casar-se), mentre que el segon vol allargar encara el temps de pròrroga.

La novel·la cerca la intensitat poètica i la densitat narrativa de Pavese, i clou amb un epíleg en què el narrador justifica el relat amb els seus referents literaris. Entre ells, també en el mateix títol, manllevat d'una cançó de Raimon, citat com un segell d'identitat d'aquella generació. “País d'Itàlia va guanyar el premi Sant Joan, va tenir una bona acollida i va ser una manera de dir que el Sant Jordi per la novel·la anterior no era un fet aïllat”, recorda avui l'autor.

“El llibre obria una novel·lística sobre temes contemporanis i generacionals”

Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?

Després d'haver publicat Evangeli gris un parell d'anys abans, era la confirmació pública de la voluntat de ser escriptor i novel·lista

Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?

Obria una via que he anat treballant sempre: una novel·lística sobre temes contemporanis i generacionals, una mica desolada, que buscava la incorporació de models estrangers que em fascinaven, en aquest cas Cesare Pavese.

La reconeix com la seva obra més reeixida?

En l'índex de les obres meves a les quals tinc més afecte no va entre les primeres. Les que van per davant són La claror de juliol, Memòria del traïdor i també Moon River, que acaba de sortir.

TRIA DE REFERENTS

La teranyina

(Proa)

Jaume Cabré

El 1984 va ser un gran any per a Jaume Cabré. Amb La teranyina va guanyar el premi Sant Jordi. Obria el cicle ambientat a Feixes, que continuaria amb Fra Junoy o l'agonia dels sons i Llibre de preludis (1985). En aquest cas, l'atenció se centra en la maquinació per moure els fils del poder econòmic, en una família d'industrials a principi del segle XX. Hi destaca la meticulositat de l'escriptura.

Fra Junoy o l'agonia dels sons

(Edicions 62)

Jaume Cabré

Aquest segon títol de Cabré es va publicar el mateix any, i va estar també entre els més venuts junt amb La teranyina. Reconegut primer amb el Prudenci Bertrana (1983), i després amb el premi de la Crítica Serra d'Or i el Nacional de la Crítica (1985), l'obra retrata l'obcecació religiosa i el poder de l'Església, contraposats en la figura de l'organista Fra Junoy.

Els dies immortals

(Edicions 62)

Baltasar Porcel

Aquest llibre significava el retorn de Porcel a la narrativa després del recull d'articles sobre Balears Les Illes, encantades. Aprofitant l'experiència personal dels seus viatges, l'escriptor planteja una recerca de la felicitat i de la llibertat absoluta més enllà de l'aparent benestar occidental. El viatge, on s'impregna de diversitat, va esdevenir una forma de creació per a l'autor mallorquí.

Domini màgic / Passeig d'aniversari

(Empúries)

Joan Vinyoli

Vinyoli va escriure els primers versos del recull el 1980 a Vallvidrera en un recés per motius de salut. Allà va reflexionar a fons sobre la condició de poeta, i com aquesta s'enllaça amb la pròpia existència. N'exalçava Riba i Rilke. Domini màgic i Passeig d'aniversari, publicats poc abans de la seva mort a final de 1984, recullen una fonda espiritualitat i el comiat líric del poeta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.