Poblat medieval al jardí del xalet

Ja poden pas­sar els segles, que la història dels assen­ta­ments humans es repe­teix. Són faves comp­ta­des. L'Ajun­ta­ment de Vinyols i els Arcs (Baix Camp) s'ha vist obli­gat a can­viar l'orde­nació d'un sec­tor resi­den­cial de baixa den­si­tat (cases de luxe amb jardí, amb par­cel·les de 400 m² com a mínim) que desen­vo­lu­pava a tocar del terme de Cam­brils, per l'apa­rició de les res­tes impo­nents d'un antic poblat medi­e­val durant les obres d'urba­nit­zació, les quals ja estan força avançades. El pla par­cial de la Font­co­berta s'havia apro­vat el 2002, quan no eren pre­cep­tius els infor­mes del Depar­ta­ment de Cul­tura rela­tius a tro­ba­lles arqueològiques. L'any següent, això sí, les pri­me­res sos­pi­tes ja van fer incor­po­rar als tre­balls una par­tida per a pros­pec­ci­ons. Aques­tes es van ini­ciar després de la repar­cel·lació del sec­tor, el 2005, i van per­me­tre, a l'extrem nord-est, vora els camins de Sant Joan i Vila­for­tuny, loca­lit­zar quel­com més del que s'espe­rava, “res­tes molt impor­tants i sig­ni­fi­ca­ti­ves, pre­su­mi­ble­ment per­ta­nyents a una estruc­tura mili­tar medi­e­val, i que, en con­seqüència, es podien cata­lo­gar com a BCIN (bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal)”, segons l'informe de l'arqui­tecte muni­ci­pal del maig del 2010.

Un pri­mer estudi apunta que s'hau­ria des­co­bert una àrea amb una intensa ocu­pació en diver­ses èpoques, per la seva pro­xi­mi­tat al mar i a l'antiga Via Augusta. En aquest sen­tit, s'hi han docu­men­tat murs de pedra lli­gada amb fang que podrien cor­res­pon­dre a l'antic poblat de Sant Joan dels Arcs, que va que­dar aban­do­nat entre els segles XIV i XV. També s'hi ha tro­bat, però, una gran estruc­tura defen­siva bas­tida en maçone­ria i amb murs ata­lus­sats, que podria ser poste­rior, del segle XVI, ja que alguns mate­ri­als cor­res­po­nen a èpoques més moder­nes, i fins i tot es podrien rela­ci­o­nar amb incur­si­ons pira­tes o amb la guerra del Francès, d'ara fa dos segles. El jaci­ment sus­cita interès també des del punt de vista geològic i pale­on­tològic, ja que s'hi han detec­tat mate­ri­als (sobre­tot un com­pacte nivell de lig­nits), amb poques referències prèvies a l'àrea del Baix Camp.

L'informe muni­ci­pal, en tot cas, cons­tata que les res­tes, situ­a­des just on s'obria un dels vials nous de la urba­nit­zació i en una zona reser­vada, en prin­cipi, per a equi­pa­ments espor­tius, “no són trans­por­ta­bles ni es poden tor­nar a tapar, sinó que s'han de pro­te­gir i pre­ser­var”. Per garan­tir-ho, es van estu­diar diver­ses alter­na­ti­ves (ini­ci­al­ment l'Ajun­ta­ment hi volia reduir la superfície d'equi­pa­ments, però va topar amb un informe des­fa­vo­ra­ble de la direcció gene­ral de l'Esport), i al final es va optar per reca­ta­lo­gar les cinc fin­ques afec­ta­des –una de les quals és muni­ci­pal, per a un total de 12.360 m²– com a zona verda, per alli­be­rar-les d'edi­fi­ca­ci­ons i fer pos­si­ble que els ves­ti­gis es con­ser­vin en un parc, apro­fi­tant a més que a la vora hi ha la font d'aigua pota­ble que dóna nom al pla par­cial. Per tal d'equi­li­brar les ces­si­ons, però, s'ha des­plaçat l'apro­fi­ta­ment espor­tiu cap a una altra illa a l'extrem oest, de manera que la majo­ria d'equi­pa­ments se situ­a­ran al sud, en una ope­ració que també per­metrà gua­nyar espai per a una escola bres­sol. Els des­plaçaments de sos­tre resi­den­cial cap a l'illa que havia de ser per a zona verda i equi­pa­ments n'han com­por­tat també la reor­de­nació.

La modi­fi­cació pun­tual va rebre al març el vis­ti­plau de la Comissió d'Urba­nisme de Cata­lu­nya i l'Ajun­ta­ment ja ha introduït les esme­nes reque­ri­des. Ara hi pre­para una actu­ació ini­cial, d'acord amb la cons­truc­tora, per polir i enjar­di­nar els ves­ti­gis, i posar tan­ques de fusta per garan­tir-hi la segu­re­tat, tot i que fonts muni­ci­pals adme­ten que un pro­jecte defi­ni­tiu de recu­pe­ració, que també en faci visi­ta­ble la base, “neces­si­tarà força pres­su­post, i caldrà espe­rar a més enda­vant”. A més, el con­sis­tori ha d'encar­re­gar pri­mer un estudi arqueològic més precís per cata­lo­gar les res­tes, que podria ser el pas previ a la petició per decla­rar-les BCIN.