Les estrelles i el cel
Des que el 1988 es va inaugurar l'hotel Sol, més tard Melià, s'han obert diversos establiments de quatre i cinc estrelles a una ciutat que ha plantejat el turisme com una aposta de futur
L'any 1988 l'Hipercor va obrir a Girona. La cadena de supermercats es va establir quan va acabar una dura negociació amb l'alcalde, Nadal, que va atorgar-ne la llicència desprès d'assegurar-se que la ciutat tindria el primer hotel de quatre estrelles. Va ser així com, en la mesura que s'aixecaven les àmplies plantes del centre comercial, van fer pujar els pisos de l'hotel Sol, integrat en una de les cadenes més prestigioses i sòlides de l'Estat espanyol. L'establiment va destinar la quarta planta –batejada com Club Élite– als executius, i picava l'ullet a Girona batejant els set salons de convencions, que tenien una capacitat per a set-centes persones amb els noms d'artistes principals com Emilia Xargay, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Doménec Fita, Josep M. Vayreda Canadell, Joan Abras i Lluís Roura. Tenia 114 habitacions insonoritzades, amb doble aïllament a les finestres i obrien un espai de confort en què el client es podia trobar des de minibar fins a antena parabòlica. Hi havia un restaurant dotat amb una àmplia oferta gastronòmica. Es va contractar el xef Francesc Gironella, una personalitat a la cuina gironina que va començar el seu periple professional l'any 1956, que havia ofert els seus serveis a establiments tan prestigiosos com l'hotel President de Figueres. També es van contractar salons per celebrar conferències i trobades professionals. No en va, el cognom de l'establiment era Centre de Negocis.
El Sol Girona va canviar de nom i es va dir primer Sol-Melià i després Melià Girona, desprès de la fusió de les dues grans companyies hoteleres. Va funcionar com l'únic establiment amb aquestes característiques fins que el diumenge 17 d'abril del 1994 la premsa gironina va publicar un anunci si més no original: “Resultats –es podia llegir– per seleccionar noms d'Hotel, Restaurant, Cafeteria i Piano-Bar de l'hotel, propera obertura a la ciutat de Girona. Per a l'Hotel: «Hotel Carlemany». Guanyadors: Pedró Molina Castillo, de Girona. M. Àngels Bosch i Torrent, de Girona, Jordi Pla i Planas, de Figueres, Antonio Planas i Guives, de Bescanó, Esther Rodríguez i Montardit, de Barcelona, Santiago-José Sanz Hellín, de Girona, Francina Boris i Codina, de Girona, Marc Torrellas i Bonmatí, de Girona, Alícia Llosas i Colongo, de Girona. Per al Restaurant: «El Pati Verd». Guanyadors: Esther Rodríguez i Montardit, de Barcelona. Per a la Cafeteria i el Piano-Bar: Declarat desert. Agraïm la massiva col·laboració a tots els participants...”
Una votació popular va batejar l'hotel de quatre estrelles impulsat per Ardibal SA, es va obrir a la plaça Miquel Santaló, i va convertir la columna de llum i la façana de vidre en un símbol identificatiu de l'antic sector de les Adoratrius, transformat en un centre de la ciutat. Tot i que s'hi van invertir 1.300 milions de pessetes (8,5 milions d'euros), els promotors van declarar a la premsa que Girona no era un bon lloc per construir places hoteleres i van tancar l'afirmació assegurant que havien tirat endavant el projecte perquè eren una mica atrevits. Desprès d'un primers temps de tremolors i de temença, es va demostrar que l'aposta –el Carlemany es va desvincular de la cadena Hesperia al març del 1995–, no tant sols va ser encertada sinó que des de l'obertura provisional del 23 de juny del 1994, l'hotel es va convertir en un espai de referència en què tant s'hi van hostatjar polítics, artistes i homes de negoci, com s'hi van celebrar reunions, trobades, convencions, i fins i tots els partits el van utilitzar com a seu electoral. El Sol Melià Girona i el Carlemany van funcionar com a únics establiments de quatre estrelles fins que l'obertura de l'Auditori Palau de Congressos i la bona feina promocional en turisme van fer de Girona el punt de mira de les grans cadenes. El 29 de desembre del 2002 la premsa va anunciar que la cadena AC propietat d'Antonio Catalan tenia previst dotar la ciutat d'un hotel de luxe amb petites habitacions, un establiment de cinc estrelles a les Pedreres. El 14 de juliol del 2003, al carrer del Nord s'hi va obrir un establiment de quatre estrelles, el Ciutat de Girona, impulsat per la cadena Faderson, i hi va acollir cineastes com Fernando Trueba, músics com Maria Joao Pires, actors com Josep Maria Pou o estrelles del pop com la Oreja de Van Gogh.
Batejat com Palau de Bellavista, situat a la pujada dels Polvorins, l'hotel d'AC a Girona, cadena que recentment ha signat un acord amb Marriot Internacional, es va inaugurar el 14 de desembre del 2005. En els parlaments, el propietari de la cadena, Antonio Catalan, va explicar que si havia decidir construir-lo a la ciutat “va ser per la insistència de l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal”. Potser per això el va presentar com una aposta de futur i va encarregar la gestió del restaurant, batejat com Numun, un espai càlid i acollidor amb magnífiques vistes a la ciutat, i ho va fer a la família Roca. Aquesta en va fer responsable Gonzalo Herrero, mestre-sala del Celler de Can Roca i cap de departament de cuina de l'Escola d'Hostaleria Sant Narcís de Girona. A darrere els fogons hi van posar el xef Joan Moreno, un especialista que utilitza el receptari tradicional, els productes de temporada i de proximitat, per mitjà d'unes tècniques de cocció modernes per tal de reversionar les receptes tradicionals i elaborar-ne una proposta subtil i ajustada. El Numun s'ha convertit en un centre de reunió i trobada ciutadana. S'hi va celebrar el 40 aniversari dels premis Bertrana, la festa que va atorgar les medalles de l'esport i cada dia s'hi fan més casaments.
Seguint la muralla cap a la catedral, es pot trobar l'Hotel Històric, un complex turístic que ofereix habitacions i apartaments en un edifici del cor del Barri Vell, al carrer Bellmirall, que ha sabut aprofitar la feina d'antics resistents com la família Vicens o en Lluís de l'Arc i situar la Girona antiga en els circuits internacionals. La proposta de la Fundació F60, impulsada per Carles Mallart, sembla més concreta i captivadora ja que ha certificat la transformació complerta de l'antic barri de prostitució i va obrir un hotel de quatre estrelles, Llegendes de Girona, en el número 4 del Portal de la Barca, a pocs metres del Pou Rodó. Amb deu habitacions dobles i cinc de tipus dúplex, cada estança està dedicada a una de les llegendes més destacades de la ciutat i també de la demarcació, entre d'altres, la de la petjada de sant Narcís, les catacumbes, el cul de la lleona, les mosques, la Cocollona, el Tarlà o Gerió, que estan gravades als capçals dels llits i a les cambres de bany.
A tocar de la Devesa i l'Auditori, s'hi ha obert l'últim establiment de quatre estrelles. Pertany a la cadena NH, una gran corporació amb establiments a Madrid, Amsterdam, Londres, Brussel·les, Viena, Buenos Aires, Berlín o Roma que practica una política de preus agressiva per fer-se un espai en una ciutat colpejada per la crisi econòmica i la fallida dels vols de Ryanair. Avui, que Joaquim Nadal ja no n'és l'alcalde i Girona ha sabut atraure el turisme que vol conèixer el call, la catedral, la Rambla, el repte està obert. ¿Com es pot superar la síndrome del dia únic, com cal fer que els visitants se sentin atrapats per l'oferta i es quedin a dormir en un hotel de moltes estrelles sota el cel de Girona?
Excés d'oferta?
Quan el 18 de setembre va tancar l'històric Fornells Park –la decisió no és definitiva perquè la intenció dels propietaris és fer-hi obres de millora i tornar-lo a obrir d'aquí a un temps– el sector hoteler de la ciutat es va queixar d'un excés d'oferta. Tot i que per atraure clients van abaixar un 20% de mitjana el preu de les habitacions, la caiguda dels vols de Ryanair i el fet que Girona es mantingui com un lloc de visita d'un dia no ajuda a omplir una oferta de llits que s'ha triplicat en només dos anys. Veus autoritzades com el director de l'hotel Gran Ultònia, Joan Pellicer, creuen que l'única opció que els queda és reinventar-se i oferir qualitat, o sigui buscar maneres noves d'atraure visitants, ja siguin turistes, congressistes o altres persones atretes per l'oferta cultural de la ciutat. Hi ajuden propostes com el Temps de Flors, el Festival de Músiques Religioses i del Món i el Temporada Alta, tres moments puntuals de l'any, però cal consolidar l'oferta, aconseguir estades tant a l'estiu com a l'hivern i, per fer-ho, ja estan treballant en la creació d'un patronat que serà gestionat tant pel sector privat com per l'Ajuntament, i que tindrà com a objectiu potenciar el turisme a la ciutat.