Canals

Les estrelles i el cel

Des que el 1988 es va inaugurar l'hotel Sol, més tard Melià, s'han obert diversos establiments de quatre i cinc estrelles a una ciutat que ha plantejat el turisme com una aposta de futur

L'any 1988 l'Hiper­cor va obrir a Girona. La cadena de super­mer­cats es va esta­blir quan va aca­bar una dura nego­ci­ació amb l'alcalde, Nadal, que va ator­gar-ne la llicència desprès d'asse­gu­rar-se que la ciu­tat tin­dria el pri­mer hotel de qua­tre estre­lles. Va ser així com, en la mesura que s'aixe­ca­ven les àmplies plan­tes del cen­tre comer­cial, van fer pujar els pisos de l'hotel Sol, inte­grat en una de les cade­nes més pres­ti­gi­o­ses i sòlides de l'Estat espa­nyol. L'esta­bli­ment va des­ti­nar la quarta planta –bate­jada com Club Élite– als exe­cu­tius, i picava l'ullet a Girona bate­jant els set salons de con­ven­ci­ons, que tenien una capa­ci­tat per a set-cen­tes per­so­nes amb els noms d'artis­tes prin­ci­pals com Emi­lia Xar­gay, Modest Cui­xart, Joan-Josep Thar­rats, Doménec Fita, Josep M. Vay­reda Cana­dell, Joan Abras i Lluís Roura. Tenia 114 habi­ta­ci­ons inso­no­rit­za­des, amb doble aïlla­ment a les fines­tres i obrien un espai de con­fort en què el cli­ent es podia tro­bar des de mini­bar fins a antena parabòlica. Hi havia un res­tau­rant dotat amb una àmplia oferta gas­tronòmica. Es va con­trac­tar el xef Fran­cesc Giro­ne­lla, una per­so­na­li­tat a la cuina giro­nina que va començar el seu peri­ple pro­fes­si­o­nal l'any 1956, que havia ofert els seus ser­veis a esta­bli­ments tan pres­ti­gi­o­sos com l'hotel Pre­si­dent de Figue­res. També es van con­trac­tar salons per cele­brar con­ferències i tro­ba­des pro­fes­si­o­nals. No en va, el cognom de l'esta­bli­ment era Cen­tre de Nego­cis.

El Sol Girona va can­viar de nom i es va dir pri­mer Sol-Melià i després Melià Girona, desprès de la fusió de les dues grans com­pa­nyies hote­le­res. Va fun­ci­o­nar com l'únic esta­bli­ment amb aques­tes carac­terísti­ques fins que el diu­menge 17 d'abril del 1994 la premsa giro­nina va publi­car un anunci si més no ori­gi­nal: “Resul­tats –es podia lle­gir– per selec­ci­o­nar noms d'Hotel, Res­tau­rant, Cafe­te­ria i Piano-Bar de l'hotel, pro­pera ober­tura a la ciu­tat de Girona. Per a l'Hotel: «Hotel Car­le­many». Gua­nya­dors: Pedró Molina Cas­ti­llo, de Girona. M. Àngels Bosch i Tor­rent, de Girona, Jordi Pla i Pla­nas, de Figue­res, Anto­nio Pla­nas i Gui­ves, de Bes­canó, Est­her Rodríguez i Mon­tar­dit, de Bar­ce­lona, San­ti­ago-José Sanz Hellín, de Girona, Fran­cina Boris i Codina, de Girona, Marc Tor­re­llas i Bon­matí, de Girona, Alícia Llo­sas i Colongo, de Girona. Per al Res­tau­rant: «El Pati Verd». Gua­nya­dors: Est­her Rodríguez i Mon­tar­dit, de Bar­ce­lona. Per a la Cafe­te­ria i el Piano-Bar: Decla­rat desert. Agraïm la mas­siva col·labo­ració a tots els par­ti­ci­pants...”

Una votació popu­lar va bate­jar l'hotel de qua­tre estre­lles impul­sat per Ardi­bal SA, es va obrir a la plaça Miquel San­taló, i va con­ver­tir la columna de llum i la façana de vidre en un símbol iden­ti­fi­ca­tiu de l'antic sec­tor de les Ado­ra­trius, trans­for­mat en un cen­tre de la ciu­tat. Tot i que s'hi van inver­tir 1.300 mili­ons de pes­se­tes (8,5 mili­ons d'euros), els pro­mo­tors van decla­rar a la premsa que Girona no era un bon lloc per cons­truir pla­ces hote­le­res i van tan­car l'afir­mació asse­gu­rant que havien tirat enda­vant el pro­jecte perquè eren una mica atre­vits. Desprès d'un pri­mers temps de tre­mo­lors i de temença, es va demos­trar que l'aposta –el Car­le­many es va des­vin­cu­lar de la cadena Hes­pe­ria al març del 1995–, no tant sols va ser encer­tada sinó que des de l'ober­tura pro­vi­si­o­nal del 23 de juny del 1994, l'hotel es va con­ver­tir en un espai de referència en què tant s'hi van hos­tat­jar polítics, artis­tes i homes de negoci, com s'hi van cele­brar reu­ni­ons, tro­ba­des, con­ven­ci­ons, i fins i tots els par­tits el van uti­lit­zar com a seu elec­to­ral. El Sol Melià Girona i el Car­le­many van fun­ci­o­nar com a únics esta­bli­ments de qua­tre estre­lles fins que l'ober­tura de l'Audi­tori Palau de Con­gres­sos i la bona feina pro­mo­ci­o­nal en turisme van fer de Girona el punt de mira de les grans cade­nes. El 29 de desem­bre del 2002 la premsa va anun­ciar que la cadena AC pro­pi­e­tat d'Anto­nio Cata­lan tenia pre­vist dotar la ciu­tat d'un hotel de luxe amb peti­tes habi­ta­ci­ons, un esta­bli­ment de cinc estre­lles a les Pedre­res. El 14 de juliol del 2003, al car­rer del Nord s'hi va obrir un esta­bli­ment de qua­tre estre­lles, el Ciu­tat de Girona, impul­sat per la cadena Fader­son, i hi va aco­llir cine­as­tes com Fer­nando Tru­eba, músics com Maria Joao Pires, actors com Josep Maria Pou o estre­lles del pop com la Oreja de Van Gogh.

Bate­jat com Palau de Bella­vista, situat a la pujada dels Pol­vo­rins, l'hotel d'AC a Girona, cadena que recent­ment ha sig­nat un acord amb Mar­riot Inter­na­ci­o­nal, es va inau­gu­rar el 14 de desem­bre del 2005. En els par­la­ments, el pro­pi­e­tari de la cadena, Anto­nio Cata­lan, va expli­car que si havia deci­dir cons­truir-lo a la ciu­tat “va ser per la insistència de l'exal­calde de Girona Joa­quim Nadal”. Pot­ser per això el va pre­sen­tar com una aposta de futur i va encar­re­gar la gestió del res­tau­rant, bate­jat com Numun, un espai càlid i aco­lli­dor amb magnífiques vis­tes a la ciu­tat, i ho va fer a la família Roca. Aquesta en va fer res­pon­sa­ble Gon­zalo Her­rero, mes­tre-sala del Celler de Can Roca i cap de depar­ta­ment de cuina de l'Escola d'Hos­ta­le­ria Sant Narcís de Girona. A dar­rere els fogons hi van posar el xef Joan Moreno, un espe­ci­a­lista que uti­litza el recep­tari tra­di­ci­o­nal, els pro­duc­tes de tem­po­rada i de pro­xi­mi­tat, per mitjà d'unes tècni­ques de cocció moder­nes per tal de rever­si­o­nar les recep­tes tra­di­ci­o­nals i ela­bo­rar-ne una pro­posta sub­til i ajus­tada. El Numun s'ha con­ver­tit en un cen­tre de reunió i tro­bada ciu­ta­dana. S'hi va cele­brar el 40 ani­ver­sari dels pre­mis Ber­trana, la festa que va ator­gar les meda­lles de l'esport i cada dia s'hi fan més casa­ments.

Seguint la mura­lla cap a la cate­dral, es pot tro­bar l'Hotel Històric, un com­plex turístic que ofe­reix habi­ta­ci­ons i apar­ta­ments en un edi­fici del cor del Barri Vell, al car­rer Bell­mi­rall, que ha sabut apro­fi­tar la feina d'antics resis­tents com la família Vicens o en Lluís de l'Arc i situar la Girona antiga en els cir­cuits inter­na­ci­o­nals. La pro­posta de la Fun­dació F60, impul­sada per Car­les Mallart, sem­bla més con­creta i cap­ti­va­dora ja que ha cer­ti­fi­cat la trans­for­mació com­plerta de l'antic barri de pros­ti­tució i va obrir un hotel de qua­tre estre­lles, Lle­gen­des de Girona, en el número 4 del Por­tal de la Barca, a pocs metres del Pou Rodó. Amb deu habi­ta­ci­ons dobles i cinc de tipus dúplex, cada estança està dedi­cada a una de les lle­gen­des més des­ta­ca­des de la ciu­tat i també de la demar­cació, entre d'altres, la de la pet­jada de sant Narcís, les cata­cum­bes, el cul de la lle­ona, les mos­ques, la Coco­llona, el Tarlà o Gerió, que estan gra­va­des als capçals dels llits i a les cam­bres de bany.

A tocar de la Devesa i l'Audi­tori, s'hi ha obert l'últim esta­bli­ment de qua­tre estre­lles. Per­tany a la cadena NH, una gran cor­po­ració amb esta­bli­ments a Madrid, Ams­ter­dam, Lon­dres, Brus­sel·les, Viena, Bue­nos Aires, Berlín o Roma que prac­tica una política de preus agres­siva per fer-se un espai en una ciu­tat col­pe­jada per la crisi econòmica i la fallida dels vols de Rya­nair. Avui, que Joa­quim Nadal ja no n'és l'alcalde i Girona ha sabut atraure el turisme que vol conèixer el call, la cate­dral, la Ram­bla, el repte està obert. ¿Com es pot superar la síndrome del dia únic, com cal fer que els visi­tants se sen­tin atra­pats per l'oferta i es que­din a dor­mir en un hotel de mol­tes estre­lles sota el cel de Girona?

Excés d'oferta?

Quan el 18 de setembre va tancar l'històric Fornells Park –la decisió no és definitiva perquè la intenció dels propietaris és fer-hi obres de millora i tornar-lo a obrir d'aquí a un temps– el sector hoteler de la ciutat es va queixar d'un excés d'oferta. Tot i que per atraure clients van abaixar un 20% de mitjana el preu de les habitacions, la caiguda dels vols de Ryanair i el fet que Girona es mantingui com un lloc de visita d'un dia no ajuda a omplir una oferta de llits que s'ha triplicat en només dos anys. Veus autoritzades com el director de l'hotel Gran Ultònia, Joan Pellicer, creuen que l'única opció que els queda és reinventar-se i oferir qualitat, o sigui buscar maneres noves d'atraure visitants, ja siguin turistes, congressistes o altres persones atretes per l'oferta cultural de la ciutat. Hi ajuden propostes com el Temps de Flors, el Festival de Músiques Religioses i del Món i el Temporada Alta, tres moments puntuals de l'any, però cal consolidar l'oferta, aconseguir estades tant a l'estiu com a l'hivern i, per fer-ho, ja estan treballant en la creació d'un patronat que serà gestionat tant pel sector privat com per l'Ajuntament, i que tindrà com a objectiu potenciar el turisme a la ciutat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.