Recerca amb vocació de servei
innovació. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa adscrita al DAAM, disposa d'un total de 10 centres propis i 8 de conconciats que formen un sistema cooperatiu de recerca al servei del sector agroalimentari de Catalunya
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural disposa d'un total de 10 centres propis i 8 de consorciats que formen un sistema cooperatiu de recerca al servei del sector agroalimentari del nostre país. El seu capital humà el conformen un total de 600 persones, de les quals 228 són investigadors, que dediquen els seus esforços i capacitats cientificotècniques a aquest sector. L'IRTA disposa, repartides per Catalunya, de 28 ubicacions entre centres i estacions experimentals pròpies i concertades, finques i granges col·laboradores. Aquesta dispersió territorial permet apropar la recerca i fer-la propera al sector.
Des del 1985, l'IRTA desenvolupa la seva activitat de recerca d'acord amb les directrius de les polítiques agroalimentària i de recerca, desenvolupament i transferència (R+D+T) del govern i del Departament d'Agricultura, per tal de contribuir a la modernització, a la millora i a l'impuls de la competitivitat; al desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, i també dels directament o indirecta relacionats amb el proveïment d'aliments sans i de qualitat als consumidors finals; a la seguretat alimentària i a la transformació dels aliments i, en general, a la millora del benestar i la salut de la població.
Aquesta és l'essència de l'IRTA, que actua segons les necessitats del sector tot fent recerca amb una clara vocació de servei.
Per tal de complir la missió, l'IRTA s'estructura en cinc àmbits principals que són els de la producció vegetal, la producció animal, les indústries alimentàries, el medi ambient i el canvi global i l'economia agrària. Cadascun d'aquests àmbits està conformat per diversos programes i subprogrames que cobreixen la gran majoria de les matèries i activitats en què hi ha necessitats o demandes del sector agroalimentari, tant del país com de fora, i el 2011 hi van dedicar un total de 41,4 milions d'euros.
Innovació tradicional. El sector agroalimentari català és, en els moments actuals, un dels motors principals de l'economia catalana. És un sector en què conviuen la tradició, amb productes molt característics de la nostra cultura alimentària i gastronòmica, i una potent activitat en innovacions de processos i productes per adaptar-se a les noves exigències, tant dels mercats com dels consumidors.
Adaptar els nostres productes tradicionals i els seus processos de producció a les noves expectatives, canvis i exigències de la societat i els mercats és un dels grans reptes que s'han d'afrontar contínuament. Cal aportar eines de competitivitat, tot mantenint l'essència dels nostres productes, i fer recerca de proximitat, ajudant i treballant amb aquest sector.
Mantenir i millorar les nostres races autòctones, com la raça de gallines del Prat i un dels seus productes més apreciats, com els famosos capons del Prat és un dels exemples de la recerca propera envers els productes de proximitat. No ja tan sols es dediquen esforços per mantenir i millorar aquesta raça (i d'altres del nostre patrimoni genètic animal i vegetal), sinó que a l'IRTA es fa recerca per aconseguir que les seves característiques organolèptiques millorin i es disposar, per tant, de productes propis de qualitat.
Aquesta recerca que en podríem dir tradicional s'ha de fer des del seu origen. Recentment s'ha posat al mercat, per al gremi de flequers de Girona, el Pa de Tramuntana, el que ha suposat recuperar un pa tradicional elaborat amb varietats de blat antigues que havien quedat en desús i que han estat recuperades per l'IRTA.
La tradició és, per tant, un pol d'atenció a l'IRTA, però també ho és el dia a dia dels processos productius del sector agrari. També cal donar suport a les noves dificultats que sorgeixin, com poden ser l'aparició de noves plagues i malalties vegetals i animals, posant a disposició nous mètodes de prevenció i lluita en contra d'aquestes, com els treballs que es fan en la lluita biològica i en els programes per a la reducció en l'aplicació de fitosanitaris en la fruita.
En l'àmbit animal, l'alimentació de les espècies d'abast busca una nutrició eficient tant des del punt de vista econòmic, que dona l'augment dels preus de les matèries primeres, com del creixement dels animals i la producció de residus (femtes, purins, etc.).
La producció primària disposa, per tant, de l'ajuda de l'IRTA, amb un aliat que dóna suport constant pel que fa al coneixement i tecnologia en tots aquells aspectes i reptes dels seus processos productius de cria o cultiu.
I amb vista al futur, què ens espera? L'evolució constant de la nostra societat cap a fórmules d'alimentació adaptades a les necessitats de la població, tant des del punt de vista nutritiu com de presentació i d'exigència en seguretat alimentària també són objecte de recerca a l'IRTA.
Per un altre costat, l'augment de la població mundial i la consegüent demanda d'aliments ha de conduir a un aprofitament raonable dels recursos i a una activitat agroalimentària sostenible i compatible amb la gestió dels seus recursos i l'aprovisionament alimentari de tota la població.
De tots és conegut que els recursos pesquers de la Mediterrània es van esgotant. Les captures de la pesca extractiva van en disminució i les èpoques de veda són cada cop més freqüents i llargues. És aquí on la recerca en aqüicultura ha d'ajudar el sector pesquer, i per això treballa al seu costat per aconseguir, per exemple, la cria i engreix de pops en captivitat, la millora en el procés de conservació de la gamba de Palamós, així com en el desenvolupament de la tècnica i la tecnologia necessària per al cultiu d'espècies comercials com són l'orada, el llobarro, el llenguado, la corbina, la cloïssa, el musclo, etc., i, recentment, s'ha iniciat un projecte per aconseguir la cria comercial de la cranca, un espècie en franca regressió a la Mediterrània i molt apreciada pels consumidors.
Però, a més, els temps canvien, i les demandes dels consumidors no en són l'excepció. Cada cop més, l'alimentació té connotacions que van més enllà de satisfer les necessitats nutritives, i abasta cada cop més o es relaciona amb la salut o, fins i tot, la dietètica. Aquí és on es treballa de valent a l'IRTA. Per posar-ne un exemple d'última generació, tots coneixem la inconveniència del consum de productes com els embotits per a les persones amb nivells alts de colesterol, hipertensos, i amb risc de malaltia cardiovascular a causa dels seus continguts en greixos i sal. Ja fa uns anys, un dels més clars exemples de col·laboració amb empreses ha posat al mercat un mètode revolucionari per l'assecatge dels embotits. Aquesta consisteix a assecar-los llescats en lloc de fer-ho amb l'embotit sencer. Això no solament redueix el temps d'assecatge, sinó que permet més aplicacions molt interessants i ens situa a escala mundial en primer rang en el desenvolupament tecnològic de processos nous per a la indústria agroalimentària.
Aquest procés, anomenat QDS, ha permès posar recentment al mercat una línia de productes embotits sense greix ni sal. Aquesta és un novetat mundial que obre un seguit d'aplicacions noves i posa a l'abast del consum un ventall de productes a un col·lectiu de consumidors que, fins ara, havien vist reduïda o impossibilitada la seva menja. És, per tant, un clar exemple de desenvolupament de tecnologia pròpia més eficient i d'entesa entre una empresa pública i el sector empresarial que, sens dubte, crearà no tan sols un retorn econòmic, sinó un avantatge competitiu a nivell mundial de primer ordre per a les nostres empreses.
Aquest és un dels molts exemples que es tradueixen en productes al mercat, però també n'hi ha d'altres en què la innovació es fa més al darrere en el procés. Els famosos àcids grassos omega-3 s'addicionen a la llet en el moment d'envasar-la pels seus beneficis reconeguts. Doncs bé, per què no incorporar-los abans?. Doncs això és el que han fet a l'IRTA: incorporar aquests omega-3 a l'alimentació de les vaques lleteres (mitjançant el posar en la ració llavors de lli) i, per tant, obtenir una llet enriquida de manera natural amb els àcids omega-3 en el moment de la munyida. Això mateix també s'ha fet amb formatges d'ovella que ara per ara també estan naturalment enriquits amb els omega-3.
També hi ha altres exemples de productes que estan en el mercat que són fruit de la capacitat, l'experiència i el coneixement de què disposa el govern de la Generalitat, a través de l'IRTA, i que, més encara en els moments actuals, fan d'aquest Institut un soci estratègic per a tots els actors del sector agroalimentari.