Les claus
El TAV era l'excusa i ara pot ser el problema
La història és sovint capciosa. Va ser un govern del Partit Popular amb Francisco Álvarez Cascos com a ministre de Foment qui es va comprometre a principis de segle a fer que l'arribada del TAV fos soterrada, i això implicava també el soterrament del tren convencional i la desaparició del viaducte. Ara quan el PP torna a dirigir l'Estat i amb la crisi actual es veu obligat a mostrar dubtes en fer el projecte que ell havia compromès.
Només una prioritat
Molts temien amb l'avenç de les obres del TAV que el govern estatal acabés fent-se enrere un cop les obres de l'alta velocitat toquessin a la fi. Els dubtes generats per Carles Jaume semblen donar la raó a alguns que veien clar que l'Estat veia vital acabar la línia del TAV de Madrid, Barcelona i fins a la Catalunya Nord, però que amb la crisi creixent podria aturar la resta de l'obra. De fet, el TAV i les gran obres que comportaven eren vistes com el peatge que havia de pagar la ciutat durant anys per fer realitat la desaparició del viaducte. El TAV venia a ser l'excusa i ara seria incomprensible que la ciutat es quedés amb un projecte només a mig fer.
La més necessària
Ningú nega les oportunitats que pot comportar per a la ciutat l'arribada del TAV a final d'any, però també s'ha de tenir clar que per al dia a dia dels ciutadans la infraestructura important serà Rodalies. L'alta velocitat quedarà per a la gent que s'ho pugui permetre per anar a treballar a Barcelona amb poc més de mitja hora, o per a viatges llargs a Madrid o París, com a alternativa a l'avió. Però cal posar en relleu que són els trens convencionals els que realment poden millorar la mobilitat de l'àrea metropolitana, fer-la més sostenible i donar el servei que la majoria de ciutadans desitgen dels trens de proximitat.
Massa incògnites
El futur ferroviari de Girona té massa incògnites. Sembla incomprensible que a set mesos de la posada en marxa del TAV encara no se sàpiguen quants combois hi circularan i, en especial, quants trens tindran parada a Girona. L'alta velocitat està pensada per fer llargues distàncies i cal tenir clar que si els trens paren a Barcelona, difícilment pararan també a Girona, Figueres i Perpinyà.
L'estudi alternatiu
Saber quants trens TAV passaran també és clau per saber si l'opció del tercer rail que proposa el consistori és viable, perquè molt de trànsit ho faria impossible i fins i tot perillós. Si no s'opta per l'opció prevista per Foment de fer el segon túnel s'ha d'exigir una solució ràpida i sense demora a les necessitats de la ciutat perquè ja fa massa anys que es va prometre i ja ha tingut massa retards.
