Una oportunitat per impulsar el sector cultural

Des que el 1979 Cata­lu­nya va assu­mir la com­petència exclu­siva en polítiques cul­tu­rals amb l'Esta­tut de Sau, el sis­tema cul­tu­ral públic s'ha con­fi­gu­rat per agre­gació. S'han creat òrgans i orga­nis­mes que s'han afe­git sem­pre als que ja hi havia. Mai un orga­nisme nou no n'ha subs­tituït cap d'ante­rior. Aquesta situ­ació ha fet que el sis­tema cul­tu­ral públic sigui poc efi­ci­ent, poc àgil, sovint massa burocràtic. Hi havia pen­dent, per tant, una orde­nació com­pleta del sis­tema cul­tu­ral públic pen­sant més en el des­ti­na­tari final –el públic, els cre­a­dors i les empre­ses cre­a­ti­ves– que no pas els pro­pis ges­tors públics o deter­mi­na­des asso­ci­a­ci­ons gre­mi­als.

Les modi­fi­ca­ci­ons que hem fet amb la llei d'agi­li­tat i rees­truc­tu­ració admi­nis­tra­tiva –sin­gu­lar­ment la cre­ació de l'Ofi­cina de Suport a la Ini­ci­a­tiva Cul­tu­ral com a fines­treta única de sub­ven­ci­ons– tenen com a objec­tiu prin­ci­pal faci­li­tar la relació entre el sec­tor i el Depar­ta­ment de Cul­tura. Fins avui els ajuts als cre­a­dors i empre­ses cre­a­do­res es dona­ven a través de set ins­ti­tu­ci­ons dife­rents. Per tot això, hem con­cen­trat tots aquests pro­ces­sos en una fines­treta única que ha de faci­li­tar la inter­lo­cució amb l'admi­nis­tració pública i ha de dotar el sis­tema cul­tu­ral públic de més trans­parència i una gestió més bona dels recur­sos públics.

De la mateixa manera, les polítiques de cre­ació no esta­ven ple­na­ment coor­di­na­des amb les de pro­ducció i dis­tri­bució. En el con­junt de la cadena cul­tu­ral hi havia dis­fun­ci­ons enor­mes. Es produïa molt però es difo­nia molt poc. Es cui­dava la pro­ducció, però no el mer­cat. En molts de casos, mol­tes pro­pos­tes pro­fes­si­o­nals que tre­ba­lla­ven en la pro­ducció d'un espec­ta­cle després tenien difi­cul­tats per dis­tri­buir-lo o per fer gires. No podia ser. El procés de cre­ació ha de poder dis­po­sar de les eines de pro­ducció i de dis­tri­bució per tal que la seva obra tin­gui la opor­tu­ni­tat de tro­bar el ciu­tadà. És l'única manera de donar solu­ci­ons reals que aju­din a impul­sar el sec­tor cul­tu­ral, a situar-lo com a cen­tral en el con­junt de la soci­e­tat i a donar màxim relleu a les seves vir­tuts econòmiques i com a pro­duc­tor de llocs de tre­ball.

Aquesta defi­nició i apo­de­ra­ment de les polítiques adreçades al procés cre­a­tiu, als cre­a­dors i a les empre­ses cre­a­do­res, també ha com­por­tat l'acla­ri­ment i una defi­nició més acu­rada sobre quina és la ins­ti­tució que té la missió fona­men­tal de pro­duir polítiques exe­cu­ti­ves, el govern, esco­llit pels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya.

En aquesta línia, la llei d'agi­li­tat i rees­truc­tu­ració admi­nis­tra­tiva reforça la capa­ci­tat de super­visió i ava­lu­ació del Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts (Conca) sobre el sec­tor i equi­pa­ments cul­tu­rals, situ­ant-lo com l'enti­tat que tutela el con­junt del des­ple­ga­ment cul­tu­ral del nos­tre país i ela­bo­rarà les audi­to­ries del sec­tor cul­tu­ral públic.

Per tant, hem ini­ciat i desen­vo­lu­pem una ade­quació com­pleta del sis­tema cul­tu­ral a les neces­si­tats de la cul­tura del país. Són temps difícils. I estem obli­gats a acon­se­guir un sec­tor cul­tu­ral de gran soli­desa perquè és la millor garan­tia d'èxit amb vista al futur.