El vi català guanya prestigi
Ha estat considerat part de la gastronomia catalana des de fa més de 2.000 anys
El vi té una llarga història com a part de l’alimentació en la tradició gastronòmica de Catalunya i arreu del món. El fet que les restes arqueològiques situïn ja les primeres vinyes de Catalunya en època dels romans ens dona una dimensió aproximada de l’ús de la fermentació del most com un dels mètodes usats per aquests pobladors de la península Ibèrica fa més de 2.000 anys.
És per això que la cultura del vi forma part del nostre ADN, tant com a aliment a taula com al paisatge agrari i com a part del mosaic agrari que durant segles ha identificat el nostre país. En els seus inicis, el vi era considerat una font de nutrients i energia, a més de ser una beguda que acompanyava els àpats diaris.
No obstant això, la història del vi a Catalunya també ha estat marcada per esdeveniments significatius, com la crisi de la fil·loxera. A finals del segle XIX, aquesta plaga devastadora va afectar greument les vinyes a tot Europa i va arribar a Catalunya, travessant els Pirineus. La fil·loxera va destruir milers d’hectàrees de vinyes i va provocar la crisi econòmica i social més important que ha viscut mai el sector. Molts viticultors van haver de replantar les seves vinyes a partir del que es va anomenar el peu americà, que consistia a plantar peus de vinya americana, resistent a la plaga, i empeltar-los després amb les varietats pròpies d’aquí. Això va canviar significativament el paisatge vitivinícola de Catalunya, ja que en aquella crisi hi va haver pagesos que van optar per fer un canvi de model i van abandonar la producció vitivinícola.
Malgrat tot, el vi sempre ha estat un eix fonamental de la gastronomia catalana. Al llarg de l’últim segle, el vi català ha experimentat una evolució significativa tant en tècniques de cultiu de la vinya més eficients i sostenibles per adaptar-se a les noves condicions del canvi climàtic, com en la els processos d’elaboració.
En els últims cent anys, s’han introduït tècniques de fermentació més controlades. El respecte per les característiques de la fruita i el terrer han generat una tendència cap a vins monovarietals de varietats autòctones amb poc pas per fusta i envelliments controlats. Això ha impulsat el sector amb vins de gran qualitat, des dels vins joves fins a productes de llarga criança i gammes premium.
“
Més sostenible i més bo
La tendència que veiem en la gastronomia cap a productes de proximitat, de petites produccions locals, sovint ecològiques, té la seva traducció també al món del vi. Cada vegada, el consumidor demana més vins catalans, de varietats autòctones i de producció ecològica i biodinàmica. I, enmig de la gran diversitat d’oferta, creix l’interès pels productes provinents de cellers petits i per mètodes d’elaboració artesanals, amb la mínima intervenció.
Entren amb força els monovarietals sense sulfits afegits, respectuosos amb la fruita originària i fermentats en fang o ceràmica, i les llargues criances per a productes d’alta gamma o ancestrals, que són vins escumosos divertits, ideals per introduir el públic jove en el sector.