Habitatge: dret o repte
L’aposta ferma de la Generalitat per la recuperació de pisos de grans tenidors ha obligat a fer grans inversions els últims anys i ara es comença a veure el fruit
A principi de juny, el Departament de Territori de la Generalitat, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), va comprar nou habitatges a Vilanova i la Geltrú que dedicarà a lloguer social. Aquests pisos, que eren propietat de Kelona Invest, s’han adquirit per dret de tanteig per un import de 714.200 €.
Els habitatges estan situats a l’encreuament de la rambla de Sant Jordi i el carrer Mare Isabel Ventosa. Es tracta d’habitatges d’entre 60 i 100 m² que necessiten algunes millores i refer les distribucions interiors, així com adaptar-los a la normativa actual. Per fer-ho, l’Incasòl haurà de fer una inversió de 518.690,44 €.
Aquests habitatges formen part d’una promoció situada a l’est de Vilanova i la Geltrú que té un total de 168 habitatges. L’any passat, l’Incasòl ja va comprar 98 habitatges, 7 locals, 141 trasters i 169 places d’aparcament d’aquesta promoció que eren propietat de la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària). Amb aquesta adquisició, la Generalitat passa a ser propietària de 107 habitatges d’aquest bloc, a més dels altres espais.
Aquest edifici va quedar inacabat amb la crisi del 2007, de manera que els 168 habitatges estaven buits. Quan es van aturar les obres, l’edifici ja comptava amb la fonamentació, les façanes exteriors i les cobertes. Als espais comuns, però, falten algunes obres i enllestir els últims retocs i, posteriorment, posar en marxa les instal·lacions. Actualment, l’Incasòl està ultimant l’encàrrec del projecte de rehabilitació per adequar l’edifici a la normativa vigent. Les obres es desenvoluparan en tres fases i es preveu iniciar-les durant el segon semestre del 2025 i lliurar el primer conjunt d’habitatges per a lloguer social en un any. Aquest és un exemple més de la dinàmica que la Generalitat, a través de l’Incasòl, ha seguit els últims anys amb la voluntat de resoldre la situació d’alguns blocs de pisos que amb la crisi van quedar buits i inacabats i, alhora, millora l’oferta de pisos de propietat pública que entren en el mercat de lloguer o compra.
Si a prnicipi de juny la Generalitat anunciava aquesta compra a Vilanova i la Geltrú, just uns dies abans obria la convocatòria per accedir a 19 habitatges de protecció oficial que entren en el mercat de lloguer a Constantí, després que l’Incasòl també els hagi comprat a la Sareb. Tant en el cas de Vilanova com en el de Constantí, els habitatges formen part del paquet de més de 450 pisos que el Departament de Territori ha adquirit a grans tenidors, en diferents municipis de Catalunya per destinar-los a lloguer assequible. Aquests 19 habitatges de Constantí són els primers que entren en el mercat després de la compra a la Sareb, però, els pròxims mesos, aquest mateix procés s’anirà repetint perquè la Generalitat ha fet una important aposta per afavorir la resolució d’aquestes situacions paradoxals: pisos buits o sense acabar en mans de grans tenidors en municipis amb mancances de pisos de lloguer de protecció oficial.
La legislació
El fet que la legislació estatal i internacional tracti l’accés a l’habitatge com un dret no ha estat sinònim de polítiques alineades en aquest sentit. La bombolla immobiliària i el model turístic han condicionat no només l’accés a l’habitatge, sinó el repartiment del territori, la definició de les zones urbanitzables i no urbanitzables i, evidentment, l’arquitectura que es desenvolupava al país. Ara es comencen a visualitzar alguns canvis.