Canals

La primera edició va sortir l’any 1986, una iniciativa que, de seguida, va tenir el suport de diferents institucions. L’any següent ja es va començar a editar sota l’empara de Punt-Diari

Quaranta anys d’una agenda molt popular

L’Agenda del Pagès ha tingut diferents dissenys al llarg de la seva vida, però sempre ha mantingut l’esperit de servei a la pagesia i als “pagesos de cap de setmana” A l’Agenda del Pagès no hi falten, des dels seus inicis, coses tan essencials com les fases de la lluna o el santoral, però tampoc les dates de gestació i part del bestiar boví i porcí
Els joves Pitu Guix, professor d’institut a la Garrotxa, i Anna Roca i Isabel Salamaña, geògrafes al Servei d’Estudis de la Cambra Agrària de Girona, van ser els pares de l’agenda Des del 2002 destaca a cada edició un ampli dossier sobre diferents activitats agrícoles i ramaderes, des de l’horta ecològica fins al bestiar boví de llet d’enguany

“El Calen­dari Agenda del Pagès 1986 neix amb la il·lusió de ser una eina útil i esti­mada. Surt al car­rer per pri­mera vegada amb l’ànim de col·labo­rar amb tots vosal­tres: page­sos, rama­ders, pas­tors, bos­que­tans, caçadors, pes­ca­dors, tècnics..., amb tots els qui fem de la natura un mitjà de vida i/o esti­mació”, escri­vien Josep Guix, engi­nyer agrari i pro­fes­sor de l’Ins­ti­tut de For­mació Pro­fes­si­o­nal La Gar­rotxa, i Anna Roca i Isa­bel Salamaña, geògra­fes del Cen­tre d’Estu­dis de la Cam­bra Agrària de Girona, en la pre­sen­tació de la pri­mera edició del Calen­dari Agenda del Pagès, una publi­cació que aquest 2025 arriba als qua­ranta anys.

“Ens sem­blava que els page­sos neces­si­ta­ven un calen­dari agenda com el que pro­posàvem i, a més, volíem fer diners per als alum­nes de final d’estu­dis de l’ins­ti­tut”, explica Josep Guix, que recorda que d’aque­lla pri­mera edició, en què van rebre el patro­cini de la Dipu­tació de Girona i el Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria i Pesca de la Gene­ra­li­tat, a més del suport de l’ins­ti­tut d’FP La Gar­rotxa i de la Cam­bra Agrària de Girona, en van fer una tirada d’uns dos mil exem­plars. El dis­seny gràfic va anar a càrrec de Magda Pujolàs i de Maria Perelló i la impressió, d’Aubert Impres­sor d’Olot.

“Un dels prin­ci­pals pro­ble­mes que vam tenir va ser la dis­tri­bució i el poste­rior cobra­ment de les ven­des. I també la fei­nada per obte­nir totes les dades per a l’Agenda”, recorda Anna Roca, que jun­ta­ment amb en Josep Guix s’han man­tin­gut des de lla­vors com a autors de l’Agenda del Pagès.

Tot i les difi­cul­tats ini­ci­als, el Calen­dari Agenda del Pagès 1986 va tenir molt d’èxit. En donava constància una nota en les pla­nes de Camp del Punt Diari el febrer del 1986. “El Calen­dari Agenda del Pagès 1986 de les comar­ques giro­ni­nes, que sortí al car­rer el 8 de febrer pas­sat, està tenint molt bona aco­llida per part dels rama­ders i agri­cul­tors de les nos­tres con­tra­des.”

La pri­mera edició cons­tava de 32 pàgines i de la major part dels ele­ments de l’agenda actual, amb con­sells per al camp, l’hor­ti­cul­tura i la jar­di­ne­ria, sobre maquinària, infor­mació sobre fes­tes majors i fires, un ampli direc­tori i una relació de pesos i mesu­res, entre altres coses, com ara un voca­bu­lari de bar­ba­ris­mes de ter­mes agra­ris, del tipus coset­xa­dora.

En la por­tada d’aque­lla pri­mera edició hi havia una foto d’una car­lina i el nom de totes les comar­ques giro­ni­nes, l’àmbit que volien abraçar i que, amb el pas dels anys, s’ha superat fins a arri­bar a abas­tar tot el Prin­ci­pat.

De la car­lina de la por­tada en par­lava, dins l’agenda, un petit i enci­sa­dor text del notari i escrip­tor olotí Ramon Llon­gar­riu (Olot, 1923-2006) i que val la pena repro­duir de manera ínte­gra: “Entat­xada sobre la porta de roure reve­llit pel sol, la pluja i el fred, la car­lina (caro­lina en versió gar­rot­xina), amb les fulles de ferro rove­llat i d’aram tor­nas­so­lat, obre i tanca la seva flor dau­rada segons el carés del temps. Si tomba per bo, s’obre, mos­trant el groc dau­rat del seu petit sol; si a cas ve pluja, les seves fulles es tan­quen en punta dei­xant la flor ama­gada. Ele­men­tal baròmetre de les nos­tres page­sies, les por­tes de les quals, cada any, estiu enllà, reno­va­ven l’espi­nosa car­lina, collida en algun erm, perquè no els faltés mai l’avís pre­cur­sor d’una mal­temp­sada ni l’exorn d’un sol flo­rit a l’entrada de la casa.”

Podríem dir, cer­ta­ment, que aque­lla car­lina, foto­gra­fi­ada per Josep Guix mateix, ha pro­te­git l’agenda durant tots aquests anys. I no sola­ment això: sota l’empara de l’edi­tora del Punt Diari, d’El Punt més tard i, final­ment, d’El Punt Avui, ha per­sis­tit i s’ha fet més forta.

Entrada del Punt Diari

De fet, el Punt Diari ja va aixo­plu­gar l’any següent la segona edició de l’agenda i en va asse­gu­rar una dis­tri­bució, amb una col·labo­ració que tam­poc s’ha estron­cat, la de la Caixa de Girona i, des de fa uns anys, de Cai­xa­bank, enti­tat que va absor­bir la giro­nina l’any 2010. Altres suports ferms han estat el Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria i Pesca, l’Ins­ti­tut de FP La Gar­rotxa i la Cam­bra Agrària, a més de nom­bro­sos anun­ci­ants.

El for­mat d’aque­lla pri­mera agenda, amb vari­a­ci­ons, es va man­te­nir fins a l’edició del 1991, quan se’n va ampliar el nom­bre de pàgines, fins a més de vui­tanta, amb molta més infor­mació i també publi­ci­tat. El dis­seny i la com­pa­gi­nació es van fer ja des del mateix diari. D’aque­lla sisena edició se’n van dis­tri­buir més de 26.000 exem­plars de manera gratuïta amb el Punt Diari i altres canals. També va can­viar el nom i es va pre­sen­tar com a Anu­ari-Agenda del Pagès.

L’any 1996, coin­ci­dint amb l’onzena edició, s’hi va fer una nova millora. La pagi­nació va superar les 150 pàgines i s’hi va incor­po­rar el color, a més d’una secció que hi va aca­bar per­du­rant uns quants anys més: els iti­ne­ra­ris agro­turístics. Els subs­crip­tors del diari l’obte­nien gratuïtament.

En l’edició següent, del 1997, hi va començar a col·labo­rar el dibui­xant olotí Tavi Algueró, fent-hi uns acu­dits sobre el sec­tor agrari.

L’any 1998 és també el moment en què l’agenda va sor­tir de l’àmbit estric­ta­ment gironí i es va començar a dis­tri­buir també al Maresme i a les comar­ques meri­di­o­nals del Prin­ci­pat. Hi van entrar a col·labo­rar Lour­des Adsuar Martínez i Joan Sal­va­dor Min­guet Pla, que encara con­ti­nuen fent-ho.

L’edició del 1998 es va lliu­rar com a col·lec­ci­o­na­ble, amb deu fas­ci­cles, però només per als que no eren subs­crip­tors del diari. Els iti­ne­ra­ris turístics eren una part impor­tant de les agen­des d’aquells anys, on també es van estre­nar sec­ci­ons com “Fem de jar­di­ner” o una altra de dedi­cada a les plan­tes medi­ci­nals.

L’any 2002 l’agenda va adop­tar el for­mat actual, amb dis­seny d’Àngel Madrià i Sònia Moret. Va adop­tar el títol actual d’Agenda del Pagès i el nom­bre de pàgines es va enfi­lar per damunt de dues-cen­tes. Una de les prin­ci­pals carac­terísti­ques del nou for­mat era que pre­sen­tava el calen­dari a set­mana vista. També amb dues parts ben dife­ren­ci­a­des, no només perquè una era a una sola tinta i l’altra en color, sinó perquè en la pri­mera el lec­tor hi tro­bava la part de calen­dari, con­sells, fires, mer­cats, fes­tes majors, pesos, cli­mo­di­a­gra­mes i un ampli direc­tori, men­tre que la segona era molt més infor­ma­tiva, amb els iti­ne­ra­ris i el monogràfic. És el for­mat que, amb peti­tes vari­a­ci­ons, s’ha man­tin­gut fins a la qua­ran­tena edició, aquest 2025.

La revista Presència es va fer càrrec de l’edició de l’agenda des del 2004 fins al 2008. Aquest canvi va com­por­tar que la publi­cació pogués arri­bar arreu del Prin­ci­pat.

En aquests anys, l’Agenda del Pagès anava donant cada cop més importància al monogràfic, mal­grat que els iti­ne­ra­ris, pri­mer agro­turístics i més tard lli­gats als mer­cats, encara hi tenien un pes molt impor­tant.

El monogràfic es pro­mo­via a la por­tada amb els dibui­xos de Josep Dui­xans. Des de l’any 2002, la llista de temes és llarga, però en des­ta­caríem els dedi­cats a horta ecològica, els conills i les galli­nes, les con­ser­ves i les mel­me­la­des, les pro­pi­e­tats de les frui­tes, els for­mat­ges, els pei­xos de costa, la vinya i el vi, els pro­duc­tors del porc, la tomata, els lle­gums, les pata­tes, les pomes, les cire­res, les cabres i ove­lles, l’avi­ram, el bes­tiar equí o el porcí, inci­dint en els page­sos i rama­ders del país i la seva tasca de sal­va­guar­dar els pro­duc­tes i les races autòcto­nes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia