Reneix una espècie
La Honda Crossrunner 800 no és el resultat d'una nova fornada de dissenys i components sinó la reformulació de la veterana VFR 800
La típica dita que dos i dos fan quatre serveix a la perfecció per definir l'operació que ha fet Honda en el desenvolupament de la Crossrunner 800, una de les motos més esperades dels últims temps, que arribarà al mercat aquesta primavera. Una moto que ha sorgit de l'interès que la marca japonesa sempre ha manifestat per les opinions dels seus clients. Precisament, una bona combinació d'aquestes valoracions ha estat la fórmula que ha permès elaborar una poció màgica de poderosos efectes. I és que la majoria dels que es plantegen adquirir una trail solen topar amb inconvenients com ara un pes desorbitat, una altura descomunal i unes vicissituds off road –per les suspensions de llarg recorregut– innecessàries.
Per aquesta raó, els plantejaments de Honda han portat fins a la reformulació i adaptació de la precisa i veterana VFR 800 en una trail per a l'asfalt molt resolutiva, de disseny realment acurat –la Crossrunner atreu l'atenció perquè la vitalitat, frescor i passió que tramet són realment excepcionals– i que adopta determinats elements d'altres productes de la marca. Honda ha aconseguit així una moto que reuneix les característiques òptimes de diversos segments: la precisió d'una moto de carretera, l'esveltesa i el minimalisme d'una naked, la bona posició de conducció i la visió frontal d'una trail i la comoditat d'una de turisme. I per als que encara demanin més, a tot això s'afegeix una carrosseria d'acurada ergonomia que resguarda el pilot en cas d'inclemències meteorològiques i la possibilitat de disposar d'opcions dirigides al lleure i els viatges: pantalla sobredimensionada, punys calefactats, deflectors aerodinàmics i diferents tipus de maletes.
És interessant saber que la Crossrunner 800 no s'ha realitzat a partir d'un full en blanc sinó optimitzant recursos i aprofitant components d'altres motos de Honda, la qual cosa dóna encara més valor al resultat. Fins i tot el motor és conegut: el mateix quatre cilindres en forma de V i 782 cc procedent de la VFR. Un propulsor molt preparat i realment robust, que acredita grans resultats sobre l'asfalt i que ha estat retocat en l'electrònica per adaptar-lo a una conducció més suau i planera. Una de les seves millors virtuts és l'entrega del parell i la capacitat d'acceleració, gràcies als gens menyspreables 100 CV que rendeix. I amb els retocs aplicats en la corba de potència, la comoditat de conducció ha anat a més, sense que això hagi afectat per res la velocitat de creuer.