La temptació de pactar amb el diable
Ducati ja té al mercat un dels models més rutilants dels últims temps. Una moto d'imatge molt poderosa, musculatura impressionant i, com és propi de la marca italiana, també sorprenent més enllà del seu seductor cos
No tenim cap dubte que Ducati ha fet un dels exercicis de disseny més impressionants dels últims temps en l'univers motociclista. Lògic, d'altra banda, perquè una moto denominada Diavel no podia ser de cap manera sòbria ni convencional. Espectacular com poques, disposa d'un xassís multitubular que gràcies al seu color adquireix protagonisme entre els elements que més brillen: el motor i la carrosseria de formes protuberants i realment agrestes. El frontal queda rematat per un far rodó envoltat d'una cúpula minimalista i unes entrades d'aire als laterals realment espectaculars. A la part central, el volum del motor i les formes corbades dels escapaments conformen una silueta fora del que és habitual. I a l'elevada zona posterior, un genial toc dels pilots de LED situats en vertical li atorguen una personalitat molt marcada.
Tot i unes formes tan poc convencionals de la carrosseria, l'ergonomia d'aquesta Diavel ha estat realment estudiada i reverteix en una comoditat de conducció que mereix una nota alta. Aquí hi té un paper fonamental el seient de dos nivells, molt ampli i baix. I que, per estrany que sembli veient les seves formes, aconsegueix encabir també un passatger que disposa d'estreps provinents del subxassís i una subtil subjecció a la part posterior.
Però les solucions innovadores no acaben aquí. I és que el manillar de secció variable també ajuda a proporcionar una postura molt còmoda al pilot i, amb la seva magnífica amplada, a fer que tingui una gran capacitat de control de la roda davantera.
La part de cicle disposa del típic xassís multitubular marca de la casa, que ofereix una eficiència sensacional en tot tipus de situacions, fruit d'una rigidesa molt marcada i una estabilitat sorprenent. Aquesta última apreciació l'aconsegueix, en part, gràcies al contundent basculant monobraç amb amortidor posterior Sachs situat de forma horitzontal i a la forquilla davantera Marzocchi, de 50 mm de diàmetre. Pel que fa a frenada inclou un excepcional conjunt de frens Brembo, amb pinces radials de quatre pistons al davant –que actuen en el doble disc de 320 mm– i una pinça simple de dos pistons per al disc posterior, de 265 mm de diàmetre.
L'adrenalina brolla en qualsevol moment
El cor d'aquesta espectacular Ducati és el motor Testastretta de 1198,4 cc, que deriva directament dels que la marca italiana fa competir al mundial de Superbikes i ofereix una potència brutal però entregada de manera progressiva i molt lineal. La combinació dels 127,5 Nm de parell i els 162 CV de potència fan que l'acceleració de la Diavel sigui fulgurant, amb una empenta que deixa sense alè. Però que, gràcies a la gestió del sistema Ride-by-Wire, el pilot controla en tot moment i dosifica gradualment al seu gust. A banda de crear un propulsor de gran rendiment, els enginyers de Ducati també han aconseguit fer-lo eficient quant a consum i emissions. Això ha estat gràcies a la injecció electrònica Mitsubishi i la graduació del flux d'aire fred, que compromet menys els gasos d'escapament i fa que la combustió sigui més suau que en altres motors amb aquesta mateixa configuració.
Un pneumàtic fet a mida
La Diavel utilitza un pneumàtic posterior de grans dimensions i que Pirelli, soci tecnològic de Ducati, ha fabricat expressament per a aquesta moto. Denominat Diablo Rosso II, aquest pneumàtic ofereix un elevat nivell de subjecció en totes les fases d'inclinació.
Tecnologia molt avançada
El nivell tecnològic de la Diavel és realment excepcional. Disposa d'instrumentació a dos nivells, engegada sense clau de contacte, accelerador electrònic Ride-by-Wire, frens amb ABS, tres modes electrònics de conducció i control de tracció amb vuit nivells de sensibilitat.