Temperament suavitzat
El seu nom és sinònim de tecnologia i caràcter, però aquesta versió més sòbria de la Brutale la fa ser més apta per a un ampli ventall de públic
Amb la Brutale 920, MV Agusta trenca una mica els seus estereotips i filosofia de creació. Evidentment, es tracta d'una naked temperamental. Però se li ha suavitzat una mica el caràcter per atreure els que no s'atreveixen amb les bestials 1090 RR o les descomunals F3 i F4 de la marca italiana. La base és la mateixa, tant la part cicle com la motriu, però l'entrega de potència d'aquesta Brutale 920 és més progressiva i la part cicle, una mica més noble.
Presenta retocs estètics, com ara els intermitents integrats, i també un seient més ergonòmic i confortable. I manté el mateix xassís multitubular, fet de manera artesanal i extremadament rígid, que ofereix una maniobrabilitat i estabilitat excepcionals. Però tractant-se d'una configuració menys radical, el pneumàtic posterior és menys contundent –i permet moure més bé la moto– i s'han suavitzat unes suspensions de les quals també s'ha augmentat el recorregut.
Allà on més s'ha intervingut ha estat en l'apartat motriu, reconfigurant la base de les poderoses 990 i 1.090 amb un cubicatge inferior (920 cc), pistons de diàmetre reduït i sistema de gestió electrònica Marelli 5SM reajustat. Tot plegat reverteix en més durabilitat i millora del control de temperatura, que el conductor nota especialment –i ho agraeix– en circulació urbana.
Estètica temptadora
Com a bona italiana que és, l'estètica d'aquesta MV Agusta ha estat cuidada al màxim. La carrosseria té un bon toc temperamental però alhora emana sentit minimalista i el motor s'erigeix en protagonista. Les entrades d'aire als laterals del dipòsit, els escapaments cromats, l'esvelta cua i els contorns punxeguts, fan de la Brutale 920 una moto realment vistosa.
Electrònica a la carta
En una moto peculiar i potent com aquesta és fonamental facilitar les coses al seu conductor. En aquest sentit, convenç per la gran capacitat de gestió, amb dos mapes de potència –conducció normal o esportiva– i vuit nivells de sensibilitat del control de tracció.