Canals

1999

Neu, l'euro, eleccions i la fi d'un conflicte

Coin­ci­dint amb un hivern de for­tes neva­des que van dei­xar grui­xos impor­tants a l'illa de Mallorca, una de les seves escrip­to­res més pui­xants, Maria de la Pau Janer, va fer el salt defi­ni­tiu a la divisió d'honor de la lite­ra­tura cata­lana en rebre el 4 de març de 1999 el XIX Premi Ramon Llull. Aquell va ser un any que va començar amb la valo­ració de l'euro, fixat en 166,386 pes­se­tes, i l'absorció del Cen­tral His­pano per part del Banc de San­tan­der. Ja a final d'any, el BBV i Argen­ta­ria també es van fusi­o­nar. A Cata­lu­nya, la mort de Car­les Saba­ter, inte­grant de Sau, va com­mo­ci­o­nar tot­hom. També, l'atenció mediàtica es va dis­pa­rar quan, el 10 de març, la poli­cia va dete­nir –set anys després– els segres­ta­dors de la far­macèutica d'Olot. Per a les efemèrides també que­darà la reo­ber­tura de les por­tes del Gran Tea­tre del Liceu de Bar­ce­lona, després de la seva pro­funda res­tau­ració arran d'un devas­ta­dor incendi. I pel que fa política, el 17 d'octu­bre es van cele­brar elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Va gua­nyar CiU, tot i que Mara­gall es va negar al prin­cipi a accep­tar la der­rota.

Quant a l'àmbit inter­na­ci­o­nal, Clin­ton va ser absolt pel Senat dels EUA dels escàndols sexu­als dels quals va ser acu­sat. L'OTAN va ata­car Sèrbia per obli­gar que deixés d'agre­dir Kosova i, final­ment, un acord va posar fi al con­flicte el 9 de juny d'aquell any. A l'agost, un espec­ta­cu­lar eclipsi de sol el van seguir en directe dos mili­ons de per­so­nes i un ter­ratrèmol va cau­sar més de 40.000 morts a Tur­quia. Més tard, un sisme també oca­si­o­na­ria estralls a Taiwan i un jutge va auto­rit­zar l'extra­dició de Pinoc­het, detin­gut al Regne Unit. El 1999 també res­tarà com una llosa als amants del cinema: mor Stan­ley Kubrick.

Lola Maria de la Pau Janer Planeta

Lola de Maria de la Pau Janer

Autora de gairebé un premi per novel·la (l'Andròmina amb L'hora dels eclipsis, el Sant Jordi amb Màrmara i el Carlemany amb Natura d'anguila...), Maria de la Pau Janer (Palma de mallorca, 1966) va fer saltar la banca quan el 1999 es va endur el XIX Premi de les lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l'editorial Planeta i considerat el premi literari en català més ben dotat econòmicament des d'aquell any. Va assolir aquesta fita –i els consegüents deu milions de les antigues pessetes del premi– gràcies a Lola, una novel·la protagonitzada per una dona que torna a la seva casa natal de Mallorca després d'uns anys de viure'n allunyada. Àgueda, la protagonista principal, torna disposada a reviure el passat, però els seus parents no la reconeixen.

Novel·la de personatges, Lola és un itinerari sentimental que té una estructura binària, com la vida, amb els personatges lligats de dos en dos, i amb aquestes combinacions binàries que es van creuant sense trencar-se mai. El llibre, que basa la seva força evocadora en la creació d'atmosferes (pròpies de l'illa), recorda en alguns moments l'ambient de Bearn, de Llorenç de Vilallonga. Una influència que l'autora reconeix, però com va declarar en el seu moment “mai no va ser volguda ni intensa”. Tanmateix, al marge d'influències –ella mateixa també hi reconeix la prosa de Paul Auster– el llibre té com a principal referent el cinema, del qual Janer sempre s'ha mostrat una gran aficionada. Perquè si una cosa destaca de Lola és que es tracta d'un llibre molt visual. “El llibre està molt fet d'imatges, com si fos una càmera de cinema que es va movent i agafa situacions diferents, les combina i les va mirant”, va dir Maria de la Pau Janer en una entrevista.

Lola va ser un dels llibres més venuts durant el Sant Jordi d'aquell any 1999, així com al de l'any següent. A la seva nòmina de premis, uns anys més tard, ja en castellà, va ser finalista al premi Planeta amb Las mujeres que hay en mí (2002), que finalment va guanyar el 2005 amb Passiones Romanas.

“És la consolidació del meu estil d'escriptura”

Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?

Lola va ser una fita en la meva trajectòria. Va suposar el premi Ramon LLull, un premi de consolidació al panorama de les nostres lletres. També va implicar un apropament més ample al públic lector perquè va tenir una acollida excel·lent.

Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?

És la consolidació del meu estil d'escriptura, que després anirà fent-se més complex o variat. És una de les meves novel·les més estimades.

La reconeix com la seva obra més reeixida i, si no, quina seria?

Em costa jutjar les meves novel·les. Encara que les treballo i les corregeixo molt, un cop publicades no torno a llegir-les. Crec que la novel.la més reeixida és sempre l'última, perquè suposa la teva aposta més recent i intensa.

TRIA DE REFERENTS

El gust amarg de la cervesa

(Columna)

Isabel-Clara Simó

Amb aquest llibre, Isabel-Clara Simó va construir una novel·la conformada per múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s'amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d'una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.

Pell d'armadillo

(Proa)

Jordi Puntí

L'autor presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l'autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure. El llibre va merèixer el premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: “Un llibre bo, fresc, recomanable”.

Passos estrets per terres altes

(Columna)

Jordi Pere Cerdà

Considerada una obra cabdal de la fi de segle amb què l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920), culmina la seva rica i dilatada trajectòria literària. L'obra és fruit de cinc anys d'intensa dedicació i vol ser un gran fresc del que era la vida a la Cerdanya –la seva terra natal, “un país partit”– durant el segle XIX.

Cor meu, el món

(Proa)

Jordi Sarsanedas

El poeta, prosista i activista cultural català deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, i després de deu anys de silenci literari, Sarsanedas va obrir una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. Es va editar conjuntament, en un pack doble, amb una reedició de Postals d'Itàlia, llibre que va publicar al 1965.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.