Tot un objecte de desig

Quan Ducati va pren­dre la decisió de tirar la casa per la fines­tra i crear la Stre­et­figh­ter amb motor Tes­tas­tretta Evo­lu­zi­one de 1098 cc, el model naked més des­ca­rat i irre­ve­rent de tota la seva gamma, molts ja van començar a sali­var ima­gi­nant-se com seria una rèplica infe­rior, una moto igual­ment impres­si­o­nant però molt més lògica i també una mica més econòmica, trac­tant-se del seg­ment a què per­tany. Doncs bé, per fi ha arri­bat aquesta petita obra mes­tra ita­li­ana deno­mi­nada Stre­et­figh­ter 848. És una moto que ofe­reix un equi­li­bri excel·lent entre pes, potència i mani­o­bra­bi­li­tat, i dotada d'un toc desen­fa­dat i agres­siu que queda mate­ri­a­lit­zat en una imatge d'allò més temp­ta­dora.

Fora del que és estric­ta­ment apa­rença, on tot­hom sap prou bé que una imatge val més que mil parau­les, aquesta Ducati pro­posa una posició de con­ducció molt domi­nant, amb el cos situat de manera avançada però sense que aquesta carac­terística con­di­ci­oni una bona como­di­tat. El xassís és mul­ti­tu­bu­lar de tipus Tre­llis i té un angle de la for­qui­lla davan­tera de 24,5 graus, incli­nació cal­cada a la de les super­bikes de la marca ita­li­ana. A la part poste­rior, hi té un mono­braç d'alu­mini bas­cu­lant una mica més llarg –amb la qual cosa també queda ampli­ada la distància entre eixos– per tal d'apor­tar més esta­bi­li­tat en les acce­le­ra­ci­ons ful­gu­rants. A més, la part de cicle d'aquesta Stre­et­figh­ter 848 dis­posa dels millors com­po­nents del mer­cat pel que fa a sus­pen­si­ons i frens, amb una sòbria for­qui­lla inver­tida Mar­zocchi de 43 mm, un mono­a­mor­ti­dor Sachs real­ment fia­ble i frens Brembo amb pin­ces radi­als que actuen de manera tan potent com efi­ci­ent.