L'esperit del vi al Barri Vell

Quico Via­der va obrir un esta­bli­ment al cor del Barri Vell quan va veure que desprès de fer de guio­nista, d'actor, direc­tor i rela­ci­o­nar-se amb mem­bres de la cone­guda com l'escola de Bar­ce­lona, el millor que podia fer era tor­nar a Girona i recu­pe­rar una seva gran passió de la vida: con­ver­tir la gas­tro­no­mia en vehi­cle cul­tu­ral i de relació. Fins i tot en això va ser curós. Va triar un edi­fici situat al car­rer gene­ral Fournás que havia ser­vit de pri­mer col·legi on s'havien ins­tal·lat els fra­res maris­tes que havien arri­bat a Girona per fer clas­ses de francès, i allà va donar vida al Cipre­saia, un res­tau­rant nas­cut de l'aposta per la cuina pro­vençal i cata­lana, a què Via­der va dedi­car hores i il·lusió. Alguns pro­duc­tes que no tro­bava al mer­cat, com gerds o esca­lu­nyes, els plan­tava als seus horts de Bes­canó. Va ser el motor que va aju­dar a recu­pe­rar una zona obli­dada que obria la Força i va aju­dar a tren­car la imatge de la Girona grisa que domi­nava l'entrada del call. El Cipre­saia va fun­ci­o­nar com un amfi­trió que con­vi­dava a la con­versa i la bona taula, fins que al setem­bre del 2006, els seus locals els van ocu­par el res­tau­rant Divi­num. Era el nom d'una marca de con­fiança amb què un anys abans havia obert un esta­bli­ment al final de la Ram­bla i amb què ha trans­for­mat els vins, els for­mat­ges, el foie gras, o les tapes en una pro­posta d'iden­ti­tat. Ini­ci­al­ment ho va fer sota la batuta de José de Sousa –des­a­pa­re­gut–, Enric Ver­gara, i Joan Muri­llo un magnífic som­me­lier que con­tro­lava l'extensa quan­ti­tat i qua­li­tat de vins que s'ama­guen a les bode­gues. Tot i que va tren­car la línia mar­cada per Via­der, pel Divi­num hi han pas­sat espor­tis­tes, polítics i amants de la millor gas­tro­no­mia. Pre­senta una oferta acu­rada i no ha dub­tat a expe­ri­men­tar amb grans xefs com André Bon­naure, que va pre­pa­rar tres plats de flors amb foie gras a l'edició de Temps de Flors del 2007.