El màxim exponent
L'estrella més brillant en el firmament dels maxiescúters ha estat renovada a fons. I és que, davant la forta competència, uns lleugers retocs serien insuficients
-
El T-MAX 530 presenta una imatge esportiva i de fort reclam visual. La pantalla davantera és ajustable en dues posicions d'altura, per protegir millor a alta velocitat. -
Yamaha vol mantenir el T-MAX com a referència en el segment dels maxiescúters. -
El repartiment dels pesos (48/52) és gairebé calcat al d'una moto convencional de gran rendiment.
Els maxiescúters vénen a ser la pedra filosofal del mercat de les dues rodes, el present i el futur de la mobilitat urbana i fora de la ciutat. D'aquí prové la decidida aposta que les marques fan en aquest segment en què Yamaha ha posseït els últims deu anys el model més valorat, el T-MAX, al qual tot i els intents cap altre ha pogut fer-li ombra. Però com que la competència és cada dia més forta, al mite li ha arribat l'hora de la renovació. I no a mitges, sinó en els tres apartats fonamentals del currículum: carrosseria, part de cicle i motor.
Dins el luxós i esportiu embolcall que forma la ben perfilada carrosseria que expressa sense reserves la presència i personalitat del T-MAX 530, hi ha una de les millors virtuts d'aquest maxiescúter: una part de cicle de precisió i rendiment excepcionals. El pes del conjunt ha baixat notablement. L'espina central de doble biga ha augmentat en rigidesa i incorpora un nou basculant de doble braç força més lleuger. I la transmissió ha canviat la cadena per una corretja dentada per guanyar sensibilitat i efectivitat en les fases d'acceleració. Yamaha també ha variat i millorat el repartiment de pesos (48/52), ara gairebé calcats als d'una moto convencional de gran rendiment.
Evolució sostinguda per a un òptim rendiment
Tot i el que s'havia especulat quant a un augment de cubicatge en el nou T-MAX, Yamaha ha optat per renovar completament el motor bicilíndric en paral·lel. Però n'hi ha hagut prou afegint 81 cc a la cilindrada precedent, guanyant 3 CV de potència i passant de 66 a 68 mm en el diàmetre per carrera per aconseguir una utilitat idònia del propulsor per a aquest model en concret. Altres retocs interns han estat la introducció de pistons més lleugers, el redisseny de la cambra de combustió i el perfil diferent de l'arbre de lleves, mentre que els injectors procedeixen de la superesportiva R6. Fins i tot l'eix de contrabalanç ha estat optimitzat. Tot plegat reverteix en una acceleració més enèrgica durant tota la corba de potència, amb un consum de gasolina i emissions força inferiors. I amb l'adopció de la transmissió per corretja dentada, el cop de gas és molt immediat i les recuperacions, més fermes.