Esportivitat sense límits
N'hi ha prou amb dues xifres per imaginar fins on de lluny arriben els límits de la Ducati 1199 Panigale. L'extraordinària relació entre potència i pes destaca en la targeta de visita de la «superbike» més desitjada
-
De la Ducati 1199 Panigale, la moto que més va destacar l'any passat al Saló de Milà, n'hi ha tres versions: la bàsica i dues amb més equipament tecnològic: la S i la S Tricolore. -
La minimalista cua queda ben separada d'un sobredimensionat basculant monobraç situat en la part esquerra, on també hi ha el monoamortidor en posició gairebé horitzontal. -
Per a les suspensions, Ducati ha confiat en Marzocchi, que ha aportat a la 1199 Panigale una forquilla davantera completament nova i ajustable en múltiples paràmetres. -
El repartiment de masses és d'allò més ben equilibrat, 52/48 que es transformen en un perfecte 50/50 amb el pilot damunt la moto.
Ducati proclama que la creació i comercialització de la 1199 Panigale és un dels moments més importants de la seva història. I és que la marca bolonyesa no havia fabricat mai una moto com aquesta, sobretot en aspectes tan importants –i més ara, en moments econòmicament tan enrevessats– com ara la innovació, el disseny i l'esportivitat. Aquesta moto no és una simple revisió de la 1198. Per què conformar-s'hi si es pot avançar a pas de gegant i fer d'aquest model un referent entre les esportives d'alta cilindrada?
El frontal està clarament inspirat en el de la 1098, però les traces de la resta del carenat van ser dibuixades en un paper en blanc, cosa que li ha conferit un aspecte més planer i sobri i, amb l'esvoranc al bell mig de les fibres laterals, també un xic més trencador. Pel que fa a la zona posterior, cal destacar la simetria i el minimalisme de la cua, ben separada d'un espectacular i sobredimensionat basculant monobraç a la zona esquerra, allà on també hi ha l'efectiu monoamortidor situat en posició gairebé horitzontal.
Un dels apartats destacats en l'aspecte evolutiu d'aquesta nova Ducati és el xassís. Feia molt temps que els italians confiaven en el de tipus Trellis, molt representatiu de la marca. I ara, sigui perquè Valentino Rossi ha decidit portar la seva Moto GP cap aquí, sigui pel simple desig de provar coses noves, els enginyers de Ducati han fabricat la nova estructura denominada Monocoque. Treballa conjuntament amb el subxassís a través del cap del cilindre del motor, la qual cosa ha permès que la posició de conducció del pilot formi una forma triangular excepcionalment ergonòmica. I la centralització de les masses s'ha situat més cap a la zona davantera, per aconseguir una relació de 52/48, que amb el pilot damunt la moto es transforma en una immillorable 50/50.
En l'apartat de les suspensions, Ducati ha confiat en el saber fer de Marzocchi, que ha aportat a la 1199 Panigale una forquilla davantera completament nova, de 50 mm de diàmetre, regulable en múltiples paràmetres i un quilo més lleugera que l'anterior. A l'eix posterior s'ha prioritzat l'eficàcia dels components Öhlins, amb un amortidor amb dos tipus de configuració i regulació ràpida –una de més esportiva i una altra de més suau– per poder escollir en tot moment la que s'adigui més amb el tipus de conducció.
Precisió absoluta
Brembo i Bosch han estat les marques escollides per Ducati per aconseguir que la frenada de la 1199 Panigale sigui la que correspon al potencial de la moto. Brembo ha aportat una autèntica joia en forma de pinça monobloc davantera, l'M50, que aconsegueix una absoluta potència de frenada amb una reducció del pes de mig quilo. Bosch, per la seva banda, s'ha responsabilitzat de la gestió de l'antiblocatge electrònic, opcional en la versió estàndard. Es pot regular en tres configuracions, el nom de les quals –Race, Sport i Wet, aquesta última en situacions d'asfalt mullat– fa innecessàries més explicacions.
El bicilíndric més potent
Sota l'exuberant carrosseria de la 1199 Panigale s'amaga el Superquadro, denominació del que actualment és el motor bicilíndric de sèrie més potent. Tot i que els valors de potència i parell podrien fer dubtar de la fiabilitat, Ducati ha treballat a consciència i estableix en 24.000 km l'interval entre revisions.