La modificació de la llei d'urbanisme elimina càrregues i flexibilitza el planejament

Amb la llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, hi havia la voluntat d'apostar per un desenvolupament urbanístic sostenible que fes compatible el dinamisme econòmic amb el respecte per al medi ambient, i en aquell moment va suposar un gran avenç legislatiu. Tot i així, des de llavors s'hi han anat incorporant disposicions que han fet augmentar la complexitat dels processos d'aprovació del planejament urbanístic i, per tant, les càrregues associades, algunes de les quals es manifesten com a inassolibles ara com ara.

De la mateixa manera que la resta de les òmnibus, la llei que modifica el text refós de la llei d'urbanisme introdueix canvis per agilitzar els processos, simplificar la regulació administrativa i impulsar l'activitat econòmica. En aquest cas, però, amb la modificació es va un pas més enllà i també es busca adaptar la legislació urbanística a les particularitats de Catalunya, on conviuen grans ciutats amb problemes complexos i petits municipis amb poca població i se supera, per tant, l'homogeneïtat de la norma anterior.

Amb l'objectiu de facilitar i promoure l'activitat econòmica, amb la nova llei es crea la figura dels sectors d'interès supramunicipal, a ordenar mitjançant plans directors urbanístics (PDU) una mesura destinada a agilitar els terminis per a la implantació d'aquests sectors, que el Departament de Territori i Sostenibilitat considera clau per al desenvolupament econòmic del país. En el text, d'altra banda, s'hi introdueix una reducció dels percentatges de cessió del sòl en les modificacions de planejament urbanístic general que comportin un augment de l'aprofitament urbanístic, que passen del llindar del 20% al 15 o 10% en funció del tipus de sòl on es faci l'operació i de si hi ha augment de sostre edificable. “Aquesta mesura tindrà una repercussió molt positiva en els municipis, ja que n'impulsarà la rehabilitació del teixit urbà sobre nous creixements”, indica Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme.

Obres provisionals. La nova llei també amplia els usos i obres provisionals admesos en edificacions afectades per alguna determinació urbanística per tal de facilitar-ne la utilització, autoritzant igualment les obres necessàries per al desenvolupament de les activitats industrials en edificacions en sòl no urbanitzable. En la mateixa línia de facilitar i promoure l'activitat econòmica, s'amplien els usos admissibles de les masies i cases rurals susceptibles de rehabilitació i s'admet la possible rehabilitació d'altres edificacions rurals amb valors arquitectònics o històrics. Una altra novetat destacada del text és l'establiment d'una pròrroga extraordinària (fins al 2014) per als titulars de llicències d'obres paralitzades per la crisi, cosa que ha de facilitar la represa de les obres.

Amb la voluntat de simplificar la regulació i agilitar la tramitació administrativa, a partir d'ara tota la regulació ambiental quedarà concentrada en la legislació urbanística, i per tant se superaran les dificultats de comprensió global que representava la seva partició entre les legislacions urbanística i ambiental. Amb aquest objectiu de simplificació, és remarcable la modificació que possibilita l'ordenació directa dels sectors de sòl urbanitzable mitjançant plans d'ordenació urbanística municipal (POUM), en què se supera l'obligació de formular necessàriament un pla parcial. “Aquest canvi permetrà agilitar la tramitació de nous sectors de creixement que, per la seva reduïda superfície o per l'escassa complexitat, es puguin detallar durant la fase d'elaboració del POUM”, explica Serra.

Per últim, les modificacions més destacades per tal d'adaptar el marc legislatiu a les especificitats locals tenen a veure amb les reserves per a habitatge protegit i per a espais lliures. El nou text eximeix els municipis de poca dinàmica edificadora de l'obligació de reservar una quantitat determinada de sòl per a habitatge protegit, de manera que a partir d'ara aquests ajuntaments podran fixar les reserves en funció de les necessitats objectives del municipi. D'altra banda, els municipis regits per un POUM d'escassa complexitat podran fixar lliurement la superfície que destinaran a espais lliures, ja que deixaran d'estar subjectes a un mínim legalment establert.