La modificació de la llei d'urbanisme elimina càrregues i flexibilitza el planejament

Amb la llei 2/2002, del 14 de març, d'urba­nisme, hi havia la volun­tat d'apos­tar per un desen­vo­lu­pa­ment urbanístic sos­te­ni­ble que fes com­pa­ti­ble el dina­misme econòmic amb el res­pecte per al medi ambi­ent, i en aquell moment va supo­sar un gran avenç legis­la­tiu. Tot i així, des de lla­vors s'hi han anat incor­po­rant dis­po­si­ci­ons que han fet aug­men­tar la com­ple­xi­tat dels pro­ces­sos d'apro­vació del pla­ne­ja­ment urbanístic i, per tant, les càrre­gues asso­ci­a­des, algu­nes de les quals es mani­fes­ten com a inas­so­li­bles ara com ara.

De la mateixa manera que la resta de les òmni­bus, la llei que modi­fica el text refós de la llei d'urba­nisme intro­du­eix can­vis per agi­lit­zar els pro­ces­sos, sim­pli­fi­car la regu­lació admi­nis­tra­tiva i impul­sar l'acti­vi­tat econòmica. En aquest cas, però, amb la modi­fi­cació es va un pas més enllà i també es busca adap­tar la legis­lació urbanística a les par­ti­cu­la­ri­tats de Cata­lu­nya, on con­vi­uen grans ciu­tats amb pro­ble­mes com­ple­xos i petits muni­ci­pis amb poca població i se supera, per tant, l'homo­geneïtat de la norma ante­rior.

Amb l'objec­tiu de faci­li­tar i pro­moure l'acti­vi­tat econòmica, amb la nova llei es crea la figura dels sec­tors d'interès supra­mu­ni­ci­pal, a orde­nar mit­jançant plans direc­tors urbanístics (PDU) una mesura des­ti­nada a agi­li­tar els ter­mi­nis per a la implan­tació d'aquests sec­tors, que el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat con­si­dera clau per al desen­vo­lu­pa­ment econòmic del país. En el text, d'altra banda, s'hi intro­du­eix una reducció dels per­cen­tat­ges de cessió del sòl en les modi­fi­ca­ci­ons de pla­ne­ja­ment urbanístic gene­ral que com­por­tin un aug­ment de l'apro­fi­ta­ment urbanístic, que pas­sen del llin­dar del 20% al 15 o 10% en funció del tipus de sòl on es faci l'ope­ració i de si hi ha aug­ment de sos­tre edi­fi­ca­ble. “Aquesta mesura tindrà una reper­cussió molt posi­tiva en els muni­ci­pis, ja que n'impul­sarà la reha­bi­li­tació del tei­xit urbà sobre nous crei­xe­ments”, indica Agustí Serra, direc­tor gene­ral d'Orde­nació del Ter­ri­tori i Urba­nisme.

Obres pro­vi­si­o­nals. La nova llei també amplia els usos i obres pro­vi­si­o­nals adme­sos en edi­fi­ca­ci­ons afec­ta­des per alguna deter­mi­nació urbanística per tal de faci­li­tar-ne la uti­lit­zació, auto­rit­zant igual­ment les obres necessàries per al desen­vo­lu­pa­ment de les acti­vi­tats indus­tri­als en edi­fi­ca­ci­ons en sòl no urba­nit­za­ble. En la mateixa línia de faci­li­tar i pro­moure l'acti­vi­tat econòmica, s'amplien els usos admis­si­bles de les masies i cases rurals sus­cep­ti­bles de reha­bi­li­tació i s'admet la pos­si­ble reha­bi­li­tació d'altres edi­fi­ca­ci­ons rurals amb valors arqui­tectònics o històrics. Una altra nove­tat des­ta­cada del text és l'esta­bli­ment d'una pròrroga extra­or­dinària (fins al 2014) per als titu­lars de llicències d'obres para­lit­za­des per la crisi, cosa que ha de faci­li­tar la represa de les obres.

Amb la volun­tat de sim­pli­fi­car la regu­lació i agi­li­tar la tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva, a par­tir d'ara tota la regu­lació ambi­en­tal que­darà con­cen­trada en la legis­lació urbanística, i per tant se supera­ran les difi­cul­tats de com­prensió glo­bal que repre­sen­tava la seva par­tició entre les legis­la­ci­ons urbanística i ambi­en­tal. Amb aquest objec­tiu de sim­pli­fi­cació, és remar­ca­ble la modi­fi­cació que pos­si­bi­lita l'orde­nació directa dels sec­tors de sòl urba­nit­za­ble mit­jançant plans d'orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM), en què se supera l'obli­gació de for­mu­lar necessària­ment un pla par­cial. “Aquest canvi per­metrà agi­li­tar la tra­mi­tació de nous sec­tors de crei­xe­ment que, per la seva reduïda superfície o per l'escassa com­ple­xi­tat, es puguin deta­llar durant la fase d'ela­bo­ració del POUM”, explica Serra.

Per últim, les modi­fi­ca­ci­ons més des­ta­ca­des per tal d'adap­tar el marc legis­la­tiu a les espe­ci­fi­ci­tats locals tenen a veure amb les reser­ves per a habi­tatge pro­te­git i per a espais lliu­res. El nou text exi­meix els muni­ci­pis de poca dinàmica edi­fi­ca­dora de l'obli­gació de reser­var una quan­ti­tat deter­mi­nada de sòl per a habi­tatge pro­te­git, de manera que a par­tir d'ara aquests ajun­ta­ments podran fixar les reser­ves en funció de les neces­si­tats objec­ti­ves del muni­cipi. D'altra banda, els muni­ci­pis regits per un POUM d'escassa com­ple­xi­tat podran fixar lliu­re­ment la superfície que des­ti­na­ran a espais lliu­res, ja que dei­xa­ran d'estar sub­jec­tes a un mínim legal­ment esta­blert.