Reescriure la història

Si recor­dem com eren els pri­mers Seat Toledo i ens fixem en les carac­terísti­ques prin­ci­pals de la quarta gene­ració d'aquest model, veu­rem que, en línies gene­rals, la firma de Mar­to­rell rees­criu la història d'acord amb els temps actu­als. Dues dècades després, Seat recu­pera en el nou Toledo allò que en el seu dia va ser tan inno­va­dor com veure una ber­lina de tres cos­sos amb porta poste­rior. I si aquell pri­mer model des­ta­cava també per l'ampli­tud inte­rior i la capa­ci­tat del male­ter, aquest no queda curt. Només cal tenir en compte que és més llarg que qual­se­vol dels seus ante­ces­sors i que acre­dita supe­rior distància entre eixos (2,602 metres) i més bones cotes d'espai dins l'habi­ta­cle en relació amb el Toledo de segona gene­ració, res­pecte del qual també té més capa­ci­tat dins el male­ter, 550 litres en con­fi­gu­ració nor­mal.

A diferència dels seus ante­ces­sors, el nou Toledo ja no és el model de més repre­sen­tació de la marca –rol que assu­mei­xen l'Exeo entre els turis­mes i l'Alham­bra en la gamma de mono­vo­lums–, sinó que omple l'espai que havia que­dat buit entre l'espor­ti­vi­tat carac­terística del León i el supe­rior nivell propi de l'Exeo. I per tenir més argu­ments al seu favor, hi pren posició amb una interes­sant relació entre pro­ducte i preu.

Això no vol dir renun­ciar a la qua­li­tat de cons­trucció ni a la tec­no­lo­gia més actual, sinó fer-ne un ús raci­o­nal. Si ens fixem en el dis­seny inte­rior en tin­drem una expli­cació d'allò més ben sin­te­tit­zada. Se'l veu ben fet, el que ha de tenir és al seu lloc però sense que hi hagi res super­flu, els seients són còmodes i, no cal­dria dir-ho, la posició de con­ducció és per­fecta. I si bé les pre­ferències en motors es pre­ve­uen majo­ritàries pel tur­bodièsel amb canvi de cinc mar­xes, no per això Seat renun­cia a un interes­sant assor­ti­ment de pro­pul­sors de gaso­lina, des del tri­cilíndric 1.2 fins als fantàstics 1.2 TSI de 105 CV –en versió nor­mal i Eco­mo­tive– amb canvi manual de sis mar­xes i 1.4 TSI asso­ciat a la trans­missió automàtica DSG de set rela­ci­ons.

Cer­ta­ment, les xifres de potència no són en cap cas espec­ta­cu­lars; ja hem que­dat que en aquest cotxe no es tracta d'això. Però com que aquest Toledo és molt lleu­ger –només superen lleu­ge­ra­ment els 1.200 qui­los l'1.4 TSI i l'1.6 TDI–, manté un bon ritme de cre­uer gas­tant poc com­bus­ti­ble. En les sus­pen­si­ons (McP­her­son al davant i eix de torsió al dar­rere) no hi ha dis­tin­ci­ons, són comu­nes per a totes les ver­si­ons i estan enfo­ca­des cap al con­fort.