Sant Pere de Galligants conté el museu més antic
El 1845, la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics feia públic el desig de crear un museu que recollís els objectes artístics i donés un impuls a la il·lustració del país, una pretensió que continua viva en l'actual MAC-Girona, on s'intenta explicar el procés evolutiu a la demarcació
-
Imatge d'un mil·liari, fita de pedra que es col·locava a les vies romanes per indicar distàncies i el nom de la vila, del segle I-IV dC. MANEL LLADÓ. -
Fragment de llinda procedent del claustre de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueolo- gia de Catalunya-
Girona. MANEL LLADÓ. -
Reproduccions d'eines procedents de la Draga, a Banyoles. Procés d'elaboració d'una destral polida de corniana. MANEL LLADÓ. -
Urnes cineràries amb tapadora de la necròpoli de Can Bec de Baix, a Agullana. Són de finals del bronze, entre el 800 i 900 aC. MANEL LLADÓ. -
Eines agrícoles de ferro procedents del Mas Castellar, a Pontós. Corresponen al període ibèric (segles III-II aC). MANEL LLADÓ. -
Vasos grecs utilitzats per emmagatzemar oli perfumat destinats a la cura del cos. Corresponen al segle V aC. MANEL LLADÓ. -
Claustre de Sant Pere de Galligants, el cor del Museu d'Arqueologia de Girona. MANEL LLADÓ. -
Eines unifacials procedents del Cau del Duc, Torroella de Montgrí. Són del paleolític inferir i tenen una antiguitat de 300.000-120-000 aC. M. LLADÓ. -
Imatge d'un dels capitells més coneguts del claustre de Sant Pere de Galligants, el de la sirena de doble cua. MANEL LLADÓ.
El dijous 30 d'octubre del 1845, el Boletín Oficial de la Provincia de Gerona publicava una nota de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics en què feia públic el seu desig de crear un museu provincial «en el que se recojan cuantos objetos artísticos puedan ser habidos en la provincia, con el objeto de cumplir por una parte con las órdenes superiores, y por otra contribuir á dar impulso á la ilustración del pais». Es dona per bona aquesta dada com la del naixement del que amb el temps seria el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Els inicis i l'evolució d'aquesta entitat han estat estudiats a bastament. En aquestes planes seguirem els treballs publicats sobre el tema per Josep M. Llorens, Clàudia Plana i Immaculada Costa.
Els antecedents del matrimoni entre Sant Pere de Galligants i el museu d'arqueologia els trobem, d'una banda, en l'exclaustració de la comunitat benedictina del monestir el 1835 i el decret de desamortització un any després, i, de l'altra, en la creació, l'any 1844, de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos, que ben aviat iniciaria les excavacions d'Empúries finançades per la Diputació. D'aquestes excavacions, centrades en l'àrea de la basílica paleocristiana de la Neàpolis, les primeres que es feien amb diner públic i seguint una certa metodologia, en van sortir els materials que començarien a dotar el museu i que s'han mantingut fins ara a mans del centre gironí, com ara el sarcòfag anomenat de les Estacions, la taula de l'altar de la basílica i un pedestal de la Legió VII Gemina, peces que el visitant pot contemplar a Sant Pere de Galligants.
El museu no es va obrir al públic fins al 1870. Mentre es realitzaven les obres necessàries al claustre i es construïa el sobreclaustre del monestir, els materials procedents de les excavacions s'instal·laven provisionalment a l'Institut Vell.
El 29 d'octubre del 1870, coincidint amb Sant Narcís, s'obria al públic el Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes, el primer museu de la ciutat de Girona, una entitat que gairebé un segle i mig més tard encara ofereix als gironins una visió dels primers estadis de l'evolució humana i les primeres civilitzacions centrada en les comarques gironines, un viatge que s'inicia al paleolític inferior i que ens transporta fins a l'època romana sense oblidar la dosi d'història medieval que hi afegeix el monestir de Sant Pere de Galligants.
Des de la seva inauguració fins a l'esclat de la Guerra Civil el museu va tenir uns anys de relativa placidesa tot i les dificultats d'una relació amb l'Església tibant a causa dels problemes derivats de les obres i la coincidència entre actes de culte al temple i l'horari de visita del museu. El 1882, Enric Claudi Girbal va publicar el catàleg de quadres i, uns anys més tard, Joaquim Botet i Sisó va reorganitzar la instal·lació dels materials del museu i va començar a redactar les fitxes del catàleg general. El 1932, va ser Joaquim Pla i Cargol el que va publicar el catàleg de les obres de pintura i escultura que hi havia al museu.
conservadors i directors
A partir del 1867, poc abans d'obrir-se al públic, apareix la figura del conservador com a responsable de la gestió del museu. El primer conservador documentat va ser Joaquim Pujol i Santo, un dels membres més destacats de la Comissió de Monuments, i no va ser fins després de la guerra que es va introduir de manera definitiva la figura del director. Tot i això, la cara pública del museu, els que han mantingut el contacte directe amb els visitants, han estat els conserges i vigilants, i de tots destaca Esteve Fontaner i Serramitja, músic de cobla i fuster, conegut com «l'avi del museu», on va treballar al llarg de 68 anys, des del 1889 fins a la jubilació, el 1957.
La catalogació dels fons del museu la va iniciar Enric Claudi Girbal i la van continuar Joaquim Botet i Sisó i Manuel Cazurro. A partir del 1939, emergeix amb força la figura de Miquel Oliva i Prat, conservador des del 1943 i director entre els anys 1961 i 1974. El va substituir Aurora Martín, que ha capitanejat la travessia del museu al llarg de 38 anys, fins al mes de juliol passat, que es va jubilar i va ser substituïda per Ramon Buixó.
La Comissió de Monuments, embrió del qual havia sortit el Museu Arqueològic, va durar fins al juliol del 1936, quan la va substituir la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic, integrada per personalitats destacades del món cultural gironí. Francesc Riuró va passar a ser el comissari delegat del Museu Arqueològic de Girona, va reorganitzar les col·leccions i va elaborar una guia que no es va publicar fins al 1985. Va ser durant aquesta època que una part de les col·leccions no arqueològiques del museu es van traslladar a la Catedral i al Palau Episcopal. El 1935 s'havia inaugurat el Museu Episcopal.
Durant el període la Guerra Civil, la Comissió va salvar de la més que probable destrucció una gran quantitat d'objectes artístics i arqueològics de gran vàlua, un mèrit indiscutible que mai no ha tingut un reconeixement públic.
La Comissió de Monuments es va reconstituir el 1939, per bé que força desvirtuada per les intromissions del nou règim. El museu es va reobrir l'agost del 1939, amb l'espai d'exposició ampliat fins a gairebé l'extensió actual, ja que el Bisbat va cedir l'ús de l'església de Sant Pere de Galligants. Entre el 1947 i el 1981 es van realitzar les obres de condicionament de l'església i del sobreclaustre i el museu s'anava remodelant d'acord amb el ritme de les obres. El 1973 es va desallotjar el sobreclaustre i es van traslladar les obres a la Fontana d'Or mentre s'enllestien les obres d'aquest espai, que presentava un estat ruïnós.
El 1971, el Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques i la part administrativa del museu es van traslladar a la Casa de Cultura i, uns anys més tard, el 1979, els fons artístic medieval i modern es va incorporar al Museu d'Art, juntament amb les col·leccions del Museu Diocesà. A partir del 1981 es va poder dedicar tot l'espai del magnific monestir de Sant Pere de Galligants a museu arqueològic.
una nova etapa
Aquest 1981 va ser un any important per al museu arqueològic. El 13 de novembre s'inaugurava la remodelació de Sant Pere de Galligants i el museu iniciava una nova etapa. D'altra banda, el Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació va passar a anomenar-se Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona. El canvi més determinant, però, es va produir el 1990, amb l'aprovació, al mes de novembre, de la llei de museus per la qual es creava el Museu d'Arqueologia de Catalunya, al qual s'integrarien el museu de Sant Pere de Galligants i el d'Ullastret. El juliol del 1992 es va publicar el decret amb què es ratificava el traspàs a la Generalitat de Catalunya de tots els serveis museístics de la Diputació de Girona, un nou marc legal que ha marcat el present i el futur dels museus d'aquest país.
A partir d'aquí els canvis es van produir amb celeritat. L'octubre del 1992 es va crear el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Girona. Sis mesos més tard, es va constituir el consell rector del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Sant Pere de Galligants. El 30 de gener del 1994 es va inaugurar a Pedret la nova seu, on s'encabeix tota la part administrativa, i a mitjan 1995 es van estrenar els nous magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, del Centre d'Investigacions Arqueològiques, del Centre d'Arqueologia Subaquàtica i del Servei d'Atenció als Museus, a Pedret, una infraestructura d'importància capital a causa de la gran quantitat de material que generen els treballs d'excavació.
molt més que un museu
El museu és molt més que unes sales d'exposicions. Conté una biblioteca documentada des del 1866, amb un important fons històric, llegat dels hereus de Francesc Monsalvatje, que continua incrementant-se a base de compres i intercanvi. Un altre apartat desconegut pel gran públic, però d'una importància capital, és el laboratori de restauració, creat el 1943 a Sant Pere de Galligants i que avui, a Pedret, disposa d'una infraestructura de primer ordre. Entre els col·laboradors de la primera època hi trobem artistes reconeguts com Torres Monsó, Emília Xargay i Joaquim Casellas. Paral·lelament, el laboratori de ciències auxiliars es dedica fonamentalment a estudis d'arqueobotànica.
Hi ha altres activitats adreçades a les escoles i les famílies com la visita teatralitzada Pare Abat, hi ha pelegrins, que pretén acostar-nos, de forma entretinguda i divertida, a la vida i a la quotidianitat no tan sols d'aquells monjos sinó també de la gent del segle XII. Disposa de materials específics per a les escoles Hi ha exposicions temporals com la que explicava escenes de la prehistòria i l'època romana a través de Playmòbil.
El MAC participa en les activitats de GironaMuseus, com la nit dels museus, i organitza, amb altres entitats, les Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines, una trobada biennal en què es presenten els resultats de les excavacions fetes a les comarques gironines, tot un referent per al sector.
Paleolític, neolític, grec, ibèric i romà
La visita s'inicia al sobreclaustre, a la sala de paleolític, etapa que s'inicia a Catalunya fa uns 700.000 anys i finalitza ara fa uns 7.500 anys amb el començament del neolític. El paleolític inferior està ben representat a les comarques de Girona per les col·leccions d'estris de pedra tallats del puig d'en Roca i del Cau del Duc de Torroella de Montgrí. Altres jaciments representats, com els Ermitons i Can Rubau, reflecteixen les formes de vida dels grups de neandertal. Aquests desapareixeran coincidint amb la irrupció de l'Homo sapiens, present a les coves de Serinyà com l'Arbreda o la Bora Gran d'en Carreras, on van aparèixer una gran quantitat d'ossos treballats i que es poden veure al MAC.
El neolític representa l'abandonament de la vida nòmada i la construcció de grans poblats com el de la Draga (Banyoles), on s'han recuperat gran quantitat d'estris i objectes realitzats amb matèria orgànica. Per primera vegada es fabriquen estris de pedra polimentada, ceràmica i teixits. Seguirà per la sala de l'edat dels metalls, la del coure, la del bronze i la del ferro, en què podrà contemplar l'alabarda de coure trobada a Girona i l'espasa de ferro de Camallera, entre moltes altres peces, especialment eines agrícoles i adornaments.
A l'espai dedicat a les colonitzacions trobarem materials procedents d'Empúries, una colònia que va conviure amb el poble ibèric dels indigetes, dels quals també s'han conservat materials procedents d'Ullastret, Mas Castellar de Pontós, Castell de la Fosca de Palamós, Sant Julià de Ramis o la Creueta i que s'exhibeixen al museu a la sala IV.
Amb el desembarcament, el 218 aC, dels primers romans a Empúries, s'inicien canvis en els gustos de la societat que es reflecteixen en els diferents objectes exposats, alguns de caire personal i d'altres de delicats com les nines de terracota. Els amulets i la representació de déus i mites ens apropen a una nova religiositat que afecta costums tan bàsics com el ritual funerari.
A les naus laterals de l'església s'exposen peces de gran format, ornaments de pedra que vestien les ciutats de Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Malavella), com ara escultures, inscripcions i capitells. També trobem sepulcres romans, les taules d'altar paleocristianes de Roses i Empúries i tres mil·liaris trobats a les entrades de Girona. Les peces que cal destacar són el mosaic de la vil·la de can Pau Birol i l'ara de marbre del jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós). Aquesta és una troballa excepcional dins un context ibèric.
Acabem la visita a la sala VII, on s'exposa el magnífic sepulcre de les estacions d'època romana, procedent d'Empúries.
Una joia del romànic
L'interès del MAC no està tan sols en les sales d'exposicions sinó també en l'edifici on està emplaçat. El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més notables de l'art romànic català. No es coneix la data de fundació del monestir, però hi ha documentació des de finals segle X.
L'església actual correspon a la primera meitat del segle XII, segons l'anàlisi de l'escultura. La rosassa és de finals del XII o de començaments del XIII. De la construcció preromànica no en queda res, però la disposició de l'absis del costat nord, juntament amb la porta de caràcter arcaic, fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El 1836 va ser abandonat per la comunitat de monjos benedictins, per les lleis desamortitzadores.
El museu ocupa l'església, el claustre, d'època romànica, i un sobreclaustre construït a la segona meitat del segle XIX. L'església continua sent propietat del Bisbat, que la té llogada al MAC. El claustre és de petites dimensions, però és una bona mostra del romànic català. Mentre que la galeria nord es va construir el 1154, la resta és del 1190. Els models de l'escultura de l'església poden trobar-se a Tolosa de Llenguadoc, mentre que els del claustre no són ni el de la catedral ni el del monestir de Sant Cugat, com s'ha dit sovint, sinó que es troben a l'àrea del Rosselló. S'hi veuen representades escenes de la vida de Jesús i motius iconogràfics clàssics del romànic, com ara lleons i sirenes.