Canals

“Ajudem la cooperativa en el seu projecte de creixement”

Marc Llo­ve­ras diri­geix l'enti­tat a través de la qual el govern català vehi­cula el suport finan­cer al món coo­pe­ra­tiu, Sicoop.

Quan neix SICOOP, i quina és la seva estruc­tura?

El pro­jecte es va ges­tar el 2007 i es va cons­ti­tuir a finals del 2008, quan des de l'entorn coo­pe­ra­tiu es va pen­sar que era neces­sari dotar el sec­tor coo­pe­ra­tiu d'eines que per­me­tes­sin capi­ta­lit­zar les coo­pe­ra­ti­ves davant de pro­ces­sos de crei­xe­ment. Els recur­sos pro­pis de les coo­pe­ra­ti­ves són una base que per­met créixer de forma segura.

Quin és el model que s'ha seguit?

Ha estat crear un par­te­na­riat públic i pri­vat. SICOOP té socis pri­vats, com el grup Clade, el grup Seida, Crèdit Coo­pe­ra­tif i fili­als seves, el depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació a través de la direcció gene­ral d'Eco­no­mia Social i Coo­pe­ra­tiva i Tre­ball Autònom i l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces. A més, hi ha enti­tats finan­ce­res com Cata­lu­nya Caixa i Unnim. Recent­ment, també s'hi ha incor­po­rat la Fun­dació Seira. La majo­ria és pri­vada, amb par­ti­ci­pació pública i gestió des de l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces-Capi­tal, que és una ges­tora pública de fons de capi­tal risc. Té un volum de 15,5 mili­ons d'euros, i ara mateix ja hi ha inver­tits cinc mili­ons d'euros.

Algú podria pen­sar que els con­cep­tes capi­tal risc i coo­pe­ra­tiva no lli­guen gaire.

Un capi­tal risc típic té com a objec­tiu inver­tir i poten­ciar el crei­xe­ment d'una empresa per acon­se­guir pocs anys després ven­dre aque­lla par­ti­ci­pació amb plusvàlua a un ter­cer. Sovint aquesta venda pot ser pel 100% de l'empresa. Tots veiem que això no té sen­tit en el cas de les coo­pe­ra­ti­ves. Els pro­mo­tors de SICOOP van tenir molt clar que el seu objec­tiu és dife­rent, és acon­se­guir que les coo­pe­ra­ti­ves en què s'inver­teixi, al final de la seva col·labo­ració amb SICOOP esti­guin en una situ­ació millor, tant des del punt de vista finan­cer com estratègic i de lide­ratge en el mer­cat en què ope­ren. Quan s'acon­se­guei­xen aquest tres punts, SICOOP pot sor­tir de la coo­pe­ra­tiva amb un retorn finan­cer que estarà rela­ci­o­nat amb els bene­fi­cis asso­lits.

No voleu ser vis­tos com una enti­tats finan­cera con­ven­ci­o­nal.

SICOOP no és un banc al qual se li demana un préstec. Nosal­tres podem apor­tar capi­tal o préstecs par­ti­ci­pa­tius. Bus­quem en cada cas l'ope­ració que tin­gui més sen­tit per a la coo­pe­ra­tiva en aquell moment deter­mi­nat. Si el pro­jecte exi­geix un període de madu­ració més llarg, la col·labo­ració amb aquesta coo­pe­ra­tiva tindrà també un ter­mini més llarg; si és un pro­jecte de madu­ració més curta, doncs serà més curt. Som total­ment fle­xi­bles, amb una inversió mínima en el pro­jecte de 150.000 euros i la màxima d'un milió i mig, tot obeint a un cri­teri de diver­si­fi­cació. En les cinc coo­pe­ra­ti­ves amb què tre­ba­llem, els con­trac­tes són total­ment dife­rents. Podem entrar en el capi­tal si una de les neces­si­tats és la capi­ta­lit­zació, i si no és necessària, doncs s'uti­litza el préstec par­ti­ci­pa­tiu.

L'impor­tant és la natu­ra­lesa del pro­jecte, doncs.

L'ins­tru­ment finan­cer és secun­dari, el que és impor­tant és l'encaix de SICOOP en el pro­jecte. Nosal­tres no par­ti­ci­pem en la gestió, no posem un direc­tor finan­cer, ni un direc­tor gene­ral, ni tenim drets polítics. El que sí que fem és par­lar molt amb l'equip i els socis, per aju­dar-los en allò que els podem aju­dar, com pro­jec­tes de fusió, de crei­xe­ment, anàlisi estratègica o acom­pa­nya­ment.

La crisi ha deter­mi­nat que tinguéssiu més peti­ci­ons de suport finan­cer de les que podíeu pre­veure?

La res­tricció del deute a través de les enti­tats finan­ce­res, que estan sent molt més selec­ti­ves a l'hora de donar crèdit, ha fet que ens tro­bem amb dos tipus de situ­a­ci­ons; orga­nit­za­ci­ons que en aquest entorn tro­ben opor­tu­ni­tats i hi actuen de forma molt pro­ac­tiva, i després orga­nit­za­ci­ons que ana­ven sobre­vi­vint i que es tro­ben en un moment en què només sobre­viure és cada vegada més difícil. SICOOP és ade­quat per a coo­pe­ra­ti­ves que vegin l'actual situ­ació com un moment que ofe­reix opor­tu­ni­tats. Ana­lit­zem diver­sos aspec­tes: una és el mer­cat on ope­ren, i si és un mer­cat on la coo­pe­ra­tiva hi veu pos­si­bi­li­tats. Un altre ele­ment és l'equip, de socis i direc­tius, que són qui en rea­li­tat acon­se­guei­xen que el pro­jecte es mate­ri­a­litzi. Sense un bon equip un pro­jecte no es mate­ri­a­litza.

Quin pla estratègic teniu per als pròxims anys?

SICOOP està en plena fase d'inversió. Un cop com­ple­tada la fase d'inversió s'entrarà en la fase de desin­versió per retor­nar el capi­tal als socis de SICOOP.

Hi ha alguna mena de per­fil de coo­pe­ra­tiva que us interessi més?

Jo diria que no, el que compta és el mer­cat, l'equip i el com­promís dels socis. Estem par­lant tant amb coo­pe­ra­ti­ves joves com amb vete­ra­nes. Ara estem en con­ver­ses amb tres pro­jec­tes dife­rents, i n'hi ha de tot. Són en sec­tors madurs, però per la capa­ci­tat de lide­ratge i la inno­vació, són dife­ren­ci­als dins del seu sec­tor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.