La màgia de les nits de Le Mans
Hi ha nits màgiques. I les de les 24 Hores de Le Mans ho són, no ho negarà ningú que hi hagi estat. La combinació entre la foscor, la pluja i la llum i els colors dels cotxes propicia escenes tan immenses com la que Juan Carlos Ferrigno ha plasmat sobre tela rememorant l'edició de l'any 1970
«I tant que m'hauria agradat veure passar majestuosament el Porsche 917 per la recta de Le Mans, però jo era un nen que vivia molt lluny d'allà», diu Juan Carlos Ferrigno, per a qui aquesta cursa i més encara aquell cotxe exerceixen un atractiu que no sap com explicar si no és abocant els sentiments a través dels pinzells i la pintura. «Per això és fabulós poder pintar, perquè em permet recrear coses no viscudes sinó imaginades o somiades. La pintura permet traslladar-nos fins on volem», hi afegeix. En aquest cas, Ferrigno ha triat la via més exigent: reproduir no només la nit, sinó afegir-hi la bellesa plàstica dels colors en moviment i els reflexos de la llum en una nit de pluja. I encertar l'efecte que la il·luminació del cotxe que –imaginàriament– roda rere el número 20 produeix en la cortina d'aigua que aixeca aquest. «Vaig disfrutar molt pintant aquest quadre –assegura– i si bé vaig consultar més d'una vegada les fotos que em servien de referència, quan el feia era com somiar que hi era.»
N'hi ha per passar hores admirant el quadre en què Juan Carlos Ferrigno ha recreat amb mà de mestre l'ambient nocturn, el que es viu a peu de pista, de les 24 Hores de Le Mans. Aquest artista nascut l'any 1960 a Buenos Aires i resident des del 1988 a Barcelona, fa embadalir davant una escena que va tenir lloc quan ell encara era un nen: la nit de Le Mans 1970, l'edició en què Porsche hi va guanyar per primera vegada en plena època daurada de les curses de resistència.
Eren els temps dels mítics Porsche 917 i Ferrari 512, els dos prototips que apareixen en el quadre. I els temps també en què les curses es disputaven de principi a final sense neutralitzacions ni intervencions del cotxe de seguretat, passés el que passés. Si no hagués estat així, hauria quedat absolutament diluïda l'èpica d'una nit en què els forts xàfecs que havien començat a caure a mitja tarda van afegir encara més dificultat a la que per si mateixa tenia córrer en aquell llegendari circuit tan diferent del d'ara.
L'escena que Ferrigno ha plasmat en aquest quadre de 92x73 cm ens trasllada aproximadament a les dues de la matinada, quan després de completar 153 voltes a una mitjana de 207,1 km/h, el Porsche número 20 pilotat per Jo Siffert i Brian Redman –líders des de la quarta hora– havia agafat set voltes d'avantatge a un altre Porsche 917, el de Richard Attwood i Hans Hermann, en aquell moment segons i futurs vencedors. Poc després Siffert abandonaria amb el motor del seu cotxe trencat a causa d'un sobrerègim en reduir una marxa. En segon terme, es veu un Ferrari 512 que rep les atencions dels mecànics en una aturada al box. En aquella època, només una simple línia –no una paret– separava la pista de la zona dels boxs. Sí, eren altres temps.