59. Miquel d'Oms i de Sentmenat

El juliol del 1548 Miquel d'Oms i de Sent­me­nat es va con­ver­tir en dipu­tat del tri­enni. Canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles, va coman­dar la Dipu­tació del Gene­ral en dos períodes: entre 1548 i 1551 i entre 1560 i 1563. El pri­mer man­dat va estar mar­cat pel con­flicte esde­vin­gut a Per­pinyà entre els dipu­tats i el lloc­ti­nent, cosa que fa palesa la difícil relació entre les auto­ri­tats cata­la­nes i les impe­ri­als. El mateix Miquel d'Oms va encapçalar una dele­gació que va viat­jar a Ale­ma­nya a expres­sar les seves quei­xes davant de l'empe­ra­dor. La segona estada al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat de Miquel Oms tam­poc no va ser tran­quil·la. Com havia pas­sat en èpoques ante­ri­ors, la prin­ci­pal pre­o­cu­pació de Cata­lu­nya se cen­tra en la fus­ti­gació de les flo­tes tur­co­bar­ba­res­ques a la Medi­terrània occi­den­tal. Una amenaça que con­di­ci­ona la vida econòmica del Prin­ci­pat. En l'àmbit intern, les coses no estan gaire millor. El tri­enni estarà mar­cat per un con­flicte per­ma­nent entre les ins­ti­tu­ci­ons reials i les de la terra, obert en tres fronts: en l'àmbit religiós (per les refor­mes monàsti­ques), en el polític (per la qüestió del vir­rei i el Con­sell Reial) i en el poli­ti­co­re­ligiós (pel paper de la Inqui­sició). El rei intenta con­tro­lar els mones­tirs cata­lans i les seves ren­des a través del nome­na­ment de visi­ta­dors cas­te­llans per als ordes reli­gi­o­sos pre­sents a Cata­lu­nya i posant els mones­tirs cata­lans sota la sub­missió d'un de Cas­te­lla. Els dipu­tats s'opo­sen a aques­tes mesu­res del monarca, perquè són contràries a les Cons­ti­tu­ci­ons de Cata­lu­nya. El paper de Miquel d'Oms en aquest con­flicte és galdós. En plena dis­cussió deci­deix inhi­bir-se i mar­xar a Mont­ser­rat, dei­xant en mans dels repre­sen­tants dels braços mili­tar i reial la solució del pro­blema. Amb el vir­rei i la Inqui­sició les topa­des són cons­tants. Miquel d'Oms, sem­pre exces­si­va­ment pru­dent, s'encar­rega de tallar les ini­ci­a­ti­ves que els repre­sen­tants de les famílies més pode­ro­ses de l'esta­ment mili­tar i reial pro­mo­uen per reforçar la Gene­ra­li­tat en l'àmbit legis­la­tiu.