88. Pere de Magarola i Fontanet

Un any abans de ser triat pre­si­dent, va ascen­dir a l'epis­co­pat d'Elna. El 1622 va haver de fer de mit­jan­cer en el con­tro­ver­tit nome­na­ment del bisbe bar­ce­loní Joan Sentís com a lloc­ti­nent de Cata­lu­nya a instàncies del Con­sell d'Aragó. Pere de Maga­rola acceptà el jura­ment del vir­rei. Això pro­vocà les ires del braç mili­tar i del Con­sell de Cent, que tra­me­te­ren la seva irri­tació al monarca. La seva pre­sidència s'emmarca en la con­ti­nu­ació de les ten­si­ons amb el rei, per la seva nega­tiva a jurar les Cons­ti­tu­ci­ons abans que el seu lloc­ti­nent a Cata­lu­nya i per motius fis­cals.