1710-1713
120. Francesc Antoni de Solanell i de Montellà
L'últim president que exerceix el càrrec tot el mandat abans de la fi de la guerra
L'abat del monestir de Sant Pere de Galligants va prendre possessió del càrrec l'agost del 1710. El consistori escollit en aquest període seria l'últim a exercir íntegrament el seu mandat, ja que els seus successors, que accedirien al càrrec el 1713, van assistir a l'abolició de la Generalitat de Catalunya per ordre del mariscal duc de Berwick, a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre del 1714. La Diputació que presidia Francesc Antoni de Solanell i de Montellà hagué d'experimentar intensament les nefastes repercussions de la guerra que patia Catalunya. La seva presa de possessió va coincidir amb l'ofensiva dels exèrcits austriacistes sobre Madrid, que s'acabaria convertint en un replegament cap al Principat. De tota manera, la preocupació més important de les institucions catalanes fou la defensa del territori dels escamots de voluntaris felipistes i de tropes emboscades que havien quedat repartides pel país. El 1711, la contraofensiva borbònica va aconseguir al gener la caiguda de Girona. Es va produir una desmoralització sense precedents de la societat catalana, que va fer témer a la Generalitat que pogués caure en poder dels borbònics tota la línia de front entre Vic, Moià, Manresa i Igualada. A la primavera, els Comuns (la Generalitat, el Consell de Cent i el braç militar) van haver de fer front a una severa crisi alimentària. Les coses encara van anar a pitjor quan el maig del mateix any va transcendir que havia mort l'emperador d'Àustria, Josep I, germà gran de l'arxiduc Carles. Molt aviat es va tenir la percepció que aquest fet capgiraria radicalment el panorama polític català. De fet, l'arxiduc va ser cridat per ser investit emperador d'Àustria amb el títol de Carles VI. Això va provocar un canvi en el paper d'Anglaterra, que va iniciar negociacions diplomàtiques amb França que acabarien amb la firma del Tractat d'Utrecht. En pocs mesos, Catalunya es va veure deixada de banda pels seus principals aliats internacionals. El rei Carles va deixar com a lloctinent general de Barcelona l'emperadriu. A meitat del 1712 les tropes angleses van evacuar el Principat. El 1713 va marxar l'emperadriu. Catalunya va quedar abandonada a la seva sort.