1641-1644
96. Bernat de Cardona i de Raset
Un president que té el suport de França però que en recela profundament
Ardiaca de Girona, és escollit per al càrrec el juliol del 1641. Tot i que li va tocar presidir la Diputació durant l'etapa de vinculació de Catalunya a França, com molts altres eclesiàstics es va distanciar del govern francès ja que aquest, a més de vulnerar les lleis i constitucions catalanes i d'imposar un rigorós règim de contribucions i allotjaments a la població, atemptava de manera repetida contra els interessos i privilegis de l'estament. Al final de l'anomenada guerra de Separació, el capítol de la catedral de Girona s'havia convertit en decidit partidari del rei d'Espanya.
Una de les primeres tasques de la nova Diputació va ser, justament, tancar les negociacions per ratificar l'aliança amb França, cosa que es va fer el 1641. L'acord converteix Urbain de Maille en virrei de Catalunya. A partir del 1643 diverses circumstàncies van qüestionar la fermesa de l'aliança: la caiguda d'Olivares i el seu ministeri; l'assignació a Catalunya d'un paper cada cop més secundari en el conjunt dels interessos de la corona francesa; els problemes interns fruit de la necessitat d'allotjar les tropes gal·les; la competència dels comerciants francesos; les tensions amb el mateix virrei i les primeres derrotes militars al front d'Aragó. Al final de la regència de Bernat de Cardona cau Lleida. A poc a poc una part dels dirigents polítics catalans s'adonen que no hi ha tantes diferències entre Castella i França.