124. Josep Irla i Bosch

Aquest polític i empre­sari nas­cut a Sant Feliu de Guíxols encarna com cap altre la figura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l'exili. És l'únic pre­si­dent con­tem­po­rani que no arriba a tre­pit­jar com a tal el Palau de la Gene­ra­li­tat. És un home força des­co­ne­gut per les cir­cumstàncies històriques i, segons alguns experts, obli­dat per raons polítiques. Durant la for­mació de la Soli­da­ri­tat Cata­lana havia estat regi­dor de l'Ajun­ta­ment de Sant Feliu de Guíxols, alcalde quan va escla­tar la Set­mana Tràgica, dipu­tat pro­vin­cial durant la Man­co­mu­ni­tat, comis­sari de la Gene­ra­li­tat a Girona a l'inici de la República, pre­si­dent del Par­la­ment català al final de la Guerra Civil espa­nyola i pre­si­dent pro­vi­si­o­nal de la Gene­ra­li­tat durant catorze anys, tots a l'exili.

El 1939 també es va ins­tal·lar a París. Allà impulsà la Fun­dació Ramon Llull per sal­va­guar­dar la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. Amb l'entrada de les tro­pes nazis a la ciu­tat, la fun­dació és ràpida­ment ocu­pada per agents fran­quis­tes, que con­fis­quen tot el que hi tro­ben. El 1940, les auto­ri­tats fran­ce­ses el con­fi­nen a Le Mans, d'on pot fugir apro­fi­tant el des­con­trol dels pri­mers mesos de la guerra euro­pea per mar­xar a Ceret, on rebrà la notícia de l'afu­se­lla­ment de Com­panys. La mort de Com­panys el con­ver­teix automàtica­ment en el pre­si­dent interí de la Gene­ra­li­tat en ser pre­si­dent del Par­la­ment. Tot i que l'Esta­tut inte­rior esta­blia que Irla havia de reu­nir els par­la­men­ta­ris en un ter­mini màxim de vuit dies, la diàspora pro­vo­cada per l'exili –amb polítics cata­lans a Angla­terra i d'altres a l'Amèrica del Sud– ho fan invi­a­ble i allar­guen la interi­ni­tat del nome­na­ment catorze anys.

Una de les seves pri­me­res actu­a­ci­ons com a pre­si­dent és enviar una carta als dipu­tats del Par­la­ment en què els comu­nica que assu­meix la pre­sidència. Per motius de segu­re­tat aban­dona Ceret i s'ins­tal·la a Cogo­lin (al depar­ta­ment francès del Var), on es dedica a la fabri­cació de taps de suro. Les difi­cul­tats de movi­ments en una Europa en guerra pro­vo­quen nom­bro­ses fric­ci­ons entre el que resta de la Gene­ra­li­tat i el Con­sell Naci­o­nal ins­tal·lat a Lon­dres, uns malen­te­sos que no es podran resol­dre fins que França sigui alli­be­rada i hi hagi major lli­ber­tat de movi­ments.

El 1945, ERC con­voca un congrés a Tolosa on es tro­ben les dues parts, cosa que sig­ni­fica de facto la des­a­pa­rició del Con­sell Naci­o­nal i l'accep­tació de la legi­ti­mi­tat d'Irla com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El 14 de juny d'aquell mateix any, Irla deci­deix cons­ti­tuir un govern que encar­rega a Car­les Pi i Sunyer. Difi­cul­tats polítiques d'índole diversa fan que al setem­bre Pi i Sunyer pre­senti la renúncia al càrrec. Irla, però, designa un nou govern que ell mateix pre­si­deix. El pre­si­dent català pro­mulga una entesa amb els seus homòlegs gallec i basc per tre­ba­llar ple­gats per la recu­pe­ració de la nor­ma­li­tat democràtica a l'Estat espa­nyol.