Canals

2003-2006

127. Pasqual Maragall i Mira

El millor alcalde de Barcelona i primer president socialista és qui impulsa l'aprovació d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya

Nas­cut a Bar­ce­lona el 1941, mem­bre d'una família de vuit ger­mans, néts del poeta Joan Mara­gall, és un dels polítics més res­pec­tats de la història recent de Cata­lu­nya. Va ser el pri­mer pre­si­dent soci­a­lista del Prin­ci­pat. Entre 1957 i 1964 va cur­sar les car­re­res de dret i d'econòmiques a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i allà es va ini­ciar en política, a la clan­des­tina Nova Esquerra Uni­ver­sitària, extensió estu­di­an­til del Front Obrer de Cata­lu­nya, on con­tacta amb altres futurs líders soci­a­lis­tes, com ara Rai­mon Obi­ols i Narcís Serra.

El 1965 ingressa com a eco­no­mista en el gabi­net tècnic de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, feina que alter­nava amb la docència de teo­ria econòmica a la UAB i col·labo­rava amb el ser­vei d'estu­dis del Banc Urquijo diri­git per Ramon Trias Far­gas.

Entre 1971 i 1973 resi­deix a Nova York, on cursa un màster en eco­no­mia. Torna a Bar­ce­lona i el 1974 impulsa Con­vergència Soci­a­lista de Cata­lu­nya, un dels grups que seran l'embrió del futur Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya, en fusi­o­nar-se diver­ses tendències del soci­a­lisme català, inclosa la fede­ració cata­lana del PSOE. Mara­gall crea la fede­ració de Bar­ce­lona del PSC i acaba con­ver­tint-se en el res­pon­sa­ble de política muni­ci­pal del par­tit.

En les pri­me­res elec­ci­ons legis­la­ti­ves del 1977 diri­geix, con­jun­ta­ment amb Narcís Serra, la cam­pa­nya del PSC a Bar­ce­lona. L'any següent torna a mar­xar als Estats Units, aquest cop a Bal­ti­more, a com­ple­tar la seva for­mació. Al seu retorn, el 1979, s'incor­pora a la pri­mera llista que el PSC pre­senta a les elec­ci­ons muni­ci­pals a Bar­ce­lona. En l'àmbit públic ocu­parà en pri­mer lloc la tinència d'alcal­dia encar­re­gada de la reforma admi­nis­tra­tiva i poste­ri­or­ment la tinència d'alcal­dia d'Hisenda, dos càrrecs que li per­me­ten moder­nit­zar l'estruc­tura de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.

El 1982 Narcís Serra s'incor­pora al govern del PSOE com a vice­pre­si­dent i cedeix l'alcal­dia a Mara­gall, que ocu­parà el càrrec durant quinze anys. Durant la seva pre­sidència muni­ci­pal impul­sarà la cele­bració a la capi­tal cata­lana dels que són con­si­de­rats, encara avui dia, els millors Jocs Olímpics de la història i que tenen lloc el 1992. Mara­gall apro­fita a més l'empenta dels Jocs, els pri­mers i únics que s'han fet a l'Estat, per moder­nit­zar Bar­ce­lona i situar la capi­tal, després d'uns anys de decadència, en la llista de ciu­tats que són una referència mun­dial. Durant aquest període, Mara­gall demos­tra la vocació euro­pe­ista impul­sant la xarxa de ciu­tats Euro­ci­ties i la trans­fron­te­rera C-6. Entre 1991 i 1997 és pre­si­dent del Con­sell de Muni­ci­pis i Regi­ons d'Europa, exer­ceix com a vice­pre­si­dent de la Unió Inter­na­ci­o­nal d'Auto­ri­tats Locals i pre­si­deix el Comitè de Regi­ons de la UE entre 1996 i 1998.

UNA PRE­SIDÈNCIA A DOS ASSALTS

Després de dei­xar l'alcal­dia es retira a Nova York i Roma per refle­xi­o­nar i repren­dre la docència. El 1999 es con­ver­teix en el can­di­dat del PSC a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, després d'haver impul­sat la pla­ta­forma Ciu­ta­dans pel Canvi, que li donarà suport i que vol fer ser­vir per rege­ne­rar el PSC. Després d'una intensa cam­pa­nya elec­to­ral, acaba der­ro­tat a les urnes en l'última bata­lla del pre­si­dent Pujol. El 2003 ho torna a inten­tar, i mal­grat ser der­ro­tat per Artur Mas, un pacte amb ERC i Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya el con­ver­teix en pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El seu serà un man­dat com­plex per la difi­cul­tat d'har­mo­nit­zar un govern tri­par­tit. A ulls de la història serà el pre­si­dent que impulsa i acon­se­gueix que s'aprovi l'Esta­tut d'Auto­no­mia del 2006, que tindrà el suport majo­ri­tari del Par­la­ment i de la ciu­ta­da­nia, però que aca­barà des­fi­gu­rat després que el govern espa­nyol i el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal el rebai­xin subs­tan­ci­al­ment. Apro­vat l'Esta­tut, con­voca elec­ci­ons anti­ci­pa­des el 2006, a les quals no es torna a pre­sen­tar i aban­dona, dece­but, la pre­sidència del PSC. El 2007 anun­cia que té Alz­hei­mer i es con­ver­teix en la cara visi­ble de la lluita con­tra aquesta malal­tia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.