Canals

El primer Estatut retallat

1931-1932. Després d'una esgotadora tramitació, el 9 de setembre del 1932 les Corts de la República aproven un Estatut que no té res a veure amb aquell que ha validat la societat catalana a través d'un referèndum

“¿Qué se pretende resolver con la aprobación del Estatuto? Se pretende resolver el problema de Cataluña y el problema de Cataluña [...] es como es; no es como vosotros queráis verlo.
[...] si para resolverlo, vosotros, asustados de lo que sea o de lo que pueda ser queréis cerrar los ojos y queréis aminorar este problema, queréis disimularlo y dais entonces
una solución, una fórmula que no corresponda a su realidad viva, habremos fracasado todos y habrá fracasado esta aspiración nobilísima que sentimos
los catalanes”
Manuel Carrasco i Formiguera
Diputat
10 de juny del 1932. Corts

El 13 d'agost del 1931 Fran­cesc Macià es des­plaça a Madrid per tal de lliu­rar el pro­jecte d'Esta­tut que, onze dies abans, ha estat apro­vat en referèndum. A l'Estació de França s'aplega un bon nom­bre de ciu­ta­dans; i, a totes les esta­ci­ons per on passa el com­boi s'amun­tega la gent per mos­trar-li el seu suport. Poc abans d'empren­dre el viatge, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha lliu­rat un mani­fest, adreçat a la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya, en què expressa clara­ment les seves espe­ran­ces: “Surto cap a Madrid [...] a pre­sen­tar l'Esta­tut que amb el vos­tre vot heu refe­ren­dat, com a síntesi de la volun­tat de Cata­lu­nya. Anem a Madrid amb els braços oberts, espe­rant que també així serem rebuts pel Govern pro­vi­si­o­nal de la República. D'acord amb aquest, Cata­lu­nya ha for­mu­lat la seva carta de lli­ber­tat, i això ens fa creure que el Govern [...] i les Corts Cons­ti­tu­ents l'accep­ta­ran i la decla­ra­ran com una de les lleis cons­ti­tu­ci­o­nals de la República.”

El viatge de Macià sim­bo­litza una nova tru­cada a la porta, tal­ment com aque­lla que havia fet, el 1918, el pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat, Josep Puig i Cada­falch. En aquesta ocasió, però, el des­ti­na­tari de la pro­posta no és un govern monàrquic feble i, en teo­ria, poc pre­dis­po­sat a un acord; sinó un govern pro­vi­si­o­nal que encara té pen­dent, en aquell moment, defi­nir quina ha de ser l'estruc­tura ter­ri­to­rial de l'Estat. A banda del com­promís del pacte de Sant Sebastià, la com­po­sició de les Corts Cons­ti­tu­ents, amb una majo­ria de les for­ces d'esquer­res des del
28 de juny pas­sat, dibuixa un esce­nari molt més idoni per acon­se­guir, final­ment, un Esta­tut que res­pon­gui a les aspi­ra­ci­ons del poble de Cata­lu­nya.

El docu­ment que porta Macià ha estat redac­tat en un temps rècord. Després de la renúncia a la República Cata­lana, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat pro­vi­si­o­nal deci­deix prémer l'acce­le­ra­dor per tal d'avançar-se a l'apro­vació de la Cons­ti­tució Repu­bli­cana i recu­pe­rar, d'aquesta forma, la ini­ci­a­tiva. Per tal de suplir la manca d'un Par­la­ment es crea una assem­blea de repre­sen­tants dels muni­ci­pis, que s'ano­mena Dipu­tació Pro­vi­si­o­nal de la Gene­ra­li­tat. El 9 de
juny es reu­neix i aquell mateix dia nomena una comissió, que es con­cen­trarà a l'hotel de la vall de Núria per tal de redac­tar un pro­jecte d'Esta­tut. Deu dies després, el text ja està llest. D'ençà de la reunió del dia 17 amb la dele­gació espa­nyola, la redacció del pro­jecte ha durat poc més de dos mesos.

Ama­deu Hur­tado, que ha tin­gut un paper des­ta­cat en el procés de con­fecció, resu­meix per­fec­ta­ment el con­tin­gut del docu­ment: “Després de l'afir­mació auto­no­mista i de decla­rar l'ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua cata­lana amb l'ús del cas­tellà en les rela­ci­ons amb l'admi­nis­tració cen­tral de l'Estat, es clas­si­fi­ca­ven les facul­tats de la sobi­ra­nia.” D'entre les com­petències que cor­res­po­nen exclu­si­va­ment a Cata­lu­nya, “les més impor­tants [...] eren les rela­ti­ves a l'ense­nya­ment, el dret civil, obres públi­ques, justícia i ordre públic, i s'esta­blien per sepa­rat les regles d'orde­na­ment i admi­nis­tració de les nos­tres finan­ces. Però la nove­tat essen­cial res­pecte altres pro­jec­tes ante­ri­ors era la de con­cre­tar les ins­ti­tu­ci­ons polítiques de Cata­lu­nya [...] sense cap altre poder que, com el gover­na­dor gene­ral, tingués la repre­sen­tació del Govern cen­tral. L'Estat tenia per a les seves fun­ci­ons pri­va­ti­ves les auto­ri­tats cor­res­po­nents, que eren, en
resum, el gene­ral de la divisió mili­tar, el dele­gat d'Hisenda
i el cap d'Obres Públi­ques en les de caràcter naci­o­nal”. L'Esta­tut de Núria esbossa, doncs, un model d'estat fede­ral, di-bui­xat des de Cata­lu­nya.

El 2 d'agost, el pro­jecte se sot­met a referèndum i rep un suport amplíssim, de més del 73% del cens i el 95% dels vots eme­sos. Tot i que no poden
exer­cir el dret a vot, les dones també es mobi­lit­zen i orga­nit­zen reco­lli­des de sig­na­tu­res
en molts pobles i ciu­tats. En
total, se'n recu­llen més de
qua­tre-cen­tes mil. Macià, doncs, ha com­plert un dels com­pro­mi­sos: sot­me­tre el text a referèndum. I s'emporta un aval amplíssim de la soci­e­tat cata­lana, ben sig­ni­fi­ca­tiu de
la trans­ver­sa­li­tat que ha asso­lit, en aquells moments, la defensa de l'auto­go­vern.

La “guerra al Esta­tuto”

L'Esta­tut pro­voca, ja des d'abans d'arri­bar a Madrid, una cam­pa­nya vis­ce­ral arreu de l'Estat. La premsa tindrà, en aquesta ocasió, un paper encara més relle­vant que el 1918. Una de les cam­pa­nyes més radi­cals és la que impul­sarà el diari El Impar­cial. Men­tre dura la dis­cussió par­la­mentària, el diari madri­leny obre la por­tada amb un con­tun­dent Guerra al Esta­tuto. I fins i tot arriba a publi­car, a pàgina sen­cera, un titu­lar tan abran­dat com pre­mo­ni­tori: Antes que el Esta­tuto, la guerra civil. A banda de la guerra mediàtica, també es pro­mou la mobi­lit­zació ciu­ta­dana, tal­ment com s'havia fet el 1918 i com es tor­narà a fer el 2006. La reacció més ori­gi­nal serà la de la comissió ges­tora de la Dipu­tació de Bur­gos, que pro­cla­marà ober­ta­ment que “antes que la apro­bación del Esta­tuto catalán, pre­fi­ere la sepa­ración de Cataluña”. L'ocurrència de la Dipu­tació fins i tot rebrà algu­nes adhe­si­ons, com ara la de la Cam­bra de Comerç d'Àvila. A Bur­gos, a més, s'orga­nit­zarà una con­cen­tració a la plaça Major, encapçalada per l'Ajun­ta­ment en ple, i la situ­ació es des­con­tro­larà quan la gent començarà a cri­dar con­tra l'Esta­tut i con­tra el gover­na­dor, que ha vol­gut pro­hi­bir-la. A Sara­gossa i Sevi­lla, els estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris també es mobi­lit­za­ran con­tra el pro­jecte. Però la con­cen­tració més nom­brosa se cele­brarà a la plaça de toros de Madrid el 27 de juliol. L'edició del diari ABC de l'endemà es farà ressò, a la por­tada, del “mitin mons­truo con­tra el Esta­tuto catalán” i de les reper­cus­si­ons del mateix: “Cerró el comer­cio, cer­ra­ron casi todos los esta­ble­ci­mi­en­tos públi­cos y miles de almas se con­gre­ga­ron en la plaza, llenándola por com­pleto.”

El pro­blema no són només les mobi­lit­za­ci­ons con­tra l'Esta­tut, sinó l'escassa con­vicció de les esquer­res espa­nyo­les. Abans d'ini­ciar-se el debat, el text ja ha patit una pri­mera reta­llada. Alguns mesos enrere, el Congrés ha apro­vat la Cons­ti­tució de la República en la qual, en comp­tes de defi­nir una República fede­ral, s'inventa el con­cepte confús d'”estat inte­gral, com­pa­ti­ble amb l'auto­no­mia dels muni­ci­pis i les regi­ons”. El debat s'ini­cia, doncs, amb un canvi
radi­cal d'esce­nari, en què Cata­lu­nya ha per­dut la ini­ci­a­tiva i
ha d'espe­rar les con­ces­si­ons del govern. Final­ment, després d'una ina­ca­ba­ble tra­mi­tació par­la­mentària, el cop d'estat fallit del gene­ral San­jurjo, el 10 d'agost del 1932, acce­lera el procés. El 9 de setem­bre, el
text s'aprova amb el resul­tat
de 314 vots afir­ma­tius, 24 en con­tra i 116 abs­ten­ci­ons.

El text accep­tat per les Corts reta­lla con­si­de­ra­ble­ment el que ha apro­vat el poble de
Cata­lu­nya en referèndum,
tal­ment com s'esde­vindrà el 1979 i el 2006. La pri­mera escapçada sig­ni­fi­ca­tiva es pro­du­eix en el preàmbul, que des­a­pa­reix del tot. No es tracta d'una rebaixa menor: en el docu­ment apro­vat en referèndum es par­lava del “dret que té Cata­lu­nya, com a poble, a l'auto­de­ter­mi­nació” i del desig que “l'Estat espa­nyol s'estruc­turi d'una manera que fes pos­si­ble la fede­ració entre tots els pobles hispànics”. La fórmula fede­ral també des­a­pa­reix de l'arti­cu­lat i Cata­lu­nya queda reduïda a “una región autónoma”. També es renun­cia a la pos­si­bi­li­tat d'agre­gar altres ter­ri­to­ris i es modi­fica subs­tan­ci­al­ment l'arti­cle de la llen­gua, en què
es passa de l'ofi­ci­a­li­tat del
català a la coo­fi­ci­a­li­tat.

En allò que fa referència a les com­petències, la reducció és notòria: en l'àmbit de l'ense­nya­ment, per exem­ple, es passa de l'exclu­si­vi­tat a una doble xarxa de cen­tres edu­ca­tius. Si ens ate­nem a la manca de recur­sos, és evi­dent que aquesta via situa la Gene­ra­li­tat en un clar des­a­van­tatge, sobre­tot tenint en compte les urgències en aquesta matèria. Per a la resta de matèries, es cap­gira de dalt a baix el model de Núria: es passa de dir que les com­petències no espe­ci­fi­ca­des seran assu­mi­des per la Gene­ra­li­tat a fer-ho a la inversa. Final­ment, en un aspecte tan impor­tant com el del finançament, el text es rebai­xava con­si­de­ra­ble­ment.

L'únic dipu­tat que es mos­trarà con­trari a accep­tar “la deca­pi­tació for­mi­da­ble” que ha patit l'Esta­tut serà Manuel Car­rasco i For­mi­guera, que, per aquest motiu, serà expul­sat de la mino­ria cata­lana. Macià, contrària­ment, assu­mirà que el text no recull “totes les facul­tats que ens cor­res­po­nien [...] però com que som homes lle­ials posa­rem en pràctica totes les facul­tats del Govern català i ens acon­ten­ta­rem, avui, amb
el que tenim, però arri­barà un dia que caldrà revi­sar l'Esta­tut i lla­vors dema­na­rem a les Corts espa­nyo­les que ens l'ampliïn i lla­vors les Corts espa­nyo­les,
al reconèixer que hem fet un bon ús d'allò que se'ns ha con­ce­dit, ens dona­ran tot allò que dema­nem”. Més enllà de la innocència sobre el futur, els pro­ble­mes vin­dran a l'hora de posar en pràctica “totes les facul­tats del govern català”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia