Prudenci Bertrana i Compte

L'autor de «Josafat» es va convertir en protagonista de la vida cultural de Girona de final del segle XIX i principi del XX, tot i l'ambient hostil que el va decidir a traslladar-se a Barcelona

Aquest escrip­tor nas­cut a Tor­dera es va con­ver­tir en un per­so­natge cen­tral de la vida cul­tu­ral de Girona, on el seu pare, un pro­pi­e­tari rural d'ide­o­lo­gia con­ser­va­dora, havia tras­lla­dat tota la família després de la ter­cera guerra car­lina. Va estu­diar el bat­xi­lle­rat a Girona, va començar engi­nye­ria indus­trial a Bar­ce­lona, on va fra­cas­sar des del començament, i seguint la seva afició per la pin­tura va matri­cu­lar-se a la Llotja. Una altra vegada a Girona i ja casat, es va con­ver­tir en pro­fes­sor de dibuix i pin­tor de retrats i pai­sat­ges. Els últims anys del segle XIX i els pri­mers del XX va expo­sar regu­lar­ment en apa­ra­dors de boti­gues i va acon­se­guir cert pres­tigi com a pin­tor. Però la pin­tura no li cobria les neces­si­tats i va con­ver­tir la seva vocació literària en ofici.

El 1899 va escriure Vio­leta, la seva pri­mera novel·la, que s'ha con­ser­vat inèdita, i tres anys més tard ja va aban­do­nar la pin­tura per dedi­car-se amb més inten­si­tat a l'escrip­tura. La seva pro­ducció cul­mi­nant va ser amb les novel·les Josa­fat, que va escan­da­lit­zar pel con­tin­gut eròtic i sacríleg, Nàufrags, Tieta Clau­dina i Pro­ses bàrba­res. Entre les seves obres i la direcció de Lle­tres, Ber­trana va acon­se­guir fer-se un lloc dins el món cul­tu­ral gironí acom­pa­nyat per per­so­nat­ges com Car­les Rahola, Rafael Masó, Miquel de Palol i Xavier Mont­sal­vatge. Però l'escrip­tor també es va gua­nyar crítiques per part de sec­tors ben­pen­sants de la ciu­tat. El punt cul­mi­nant va ser el seu pro­ces­sa­ment i empre­so­na­ment per un arti­cle publi­cat al diari repu­blicà Ciu­da­danía, que ell diri­gia.

De manera que, asfi­xiat per l'ambi­ent hos­til i el pro­vin­ci­a­nisme de la vida intel·lec­tual de Girona, es va tras­lla­dar a Bar­ce­lona. Però, com molts altres moder­nis­tes, va viure un període de mar­gi­nació apar­tat pels intel·lec­tu­als nou­cen­tis­tes. I no és fins que la influència del nou­cen­tisme afluixa que recu­pera reco­nei­xe­ment: torna a publi­car el 1925, amb l'obra Jo! Memòries d'un metge filòsof, obté el Premi Crei­xells el 1931 i pre­si­deix els Jocs Flo­rals de Girona el 1935 i els de Bar­ce­lona de 1936. El seu lle­gat és ben pre­sent cada any a través del premi Ber­trana, que s'atorga des del 1967 i que va ser creat per per­so­na­li­tats des­ta­ca­des de la vida econòmica, social i ciu­ta­dana en con­tra­po­sició al premi Inmor­tal Gerona, en llen­gua cas­te­llana, con­vo­cat per l'Ajun­ta­ment.

Prudenci Bertrana i Compte
Època:
Tordera, 1867 - Barcelona, 1941
Activitat:
Escriptor i pintor
Pintures que es van trobar a la casa on va viure Prudenci Bertrana, al barri de Santa Eugènia.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.