Miquel de Palol Felip

Poeta, escrip­tor i polític, va pas­sar la seva vida vin­cu­lat a la ciu­tat de Girona i a l'empresa Elec­troquímica Beren­guer, de la qual era l'home de con­fiança. Va néixer al car­rer de la Cort Reial, a la can­to­nada de les Vol­tes d'en Rosés («un pis humit, sense sol, espaiós i de parets molt altes [...]»), però va viure al car­rer de Santa Clara. Des de molt jove va tenir un interès espe­cial per la poe­sia i, als dotze anys, va publi­car el seu pri­mer poema a Lo Gironès. Mem­bre del grup d'escrip­tors moder­nis­tes de la ciu­tat, va par­ti­ci­par en la cre­ació de la revista L'Ender­roch (1902), òrgan gironí de les posi­ci­ons esquer­ra­nes defen­sa­des per El Poble Català. Va fun­dar i diri­gir el set­ma­nari Cata­la­ni­tat (1910-1911), d'ide­o­lo­gia repu­bli­cana i naci­o­na­lista.

El 1908 va obte­nir, pre­ci­sa­ment en el cin­quan­te­nari dels Jocs Flo­rals de Bar­ce­lona, un premi Fas­ten­rath, el qual va ser publi­cat a Colònia, el 1909, sota el títol Pater­nal. Aquell any Joan Mara­gall el va por­tar a l'Ate­neu de Bar­ce­lona, on va fer una lec­tura de la seva prosa poètica Lle­gen­des d'amor i tor­tura.

Va tri­om­far defi­ni­ti­va­ment com a poeta amb el lli­bre Roses, que ani­ria seguit de Sone­tos galan­tes i Poe­mes de la tarda, poe­mari pel qual va rebre un premi en els Jocs Flo­rals del 1912 i que es va publi­car per pri­mera vegada el 1914, tot i que el 1922 en va sor­tir una nova versió.

Com a novel·lista és cone­gut per l'obra Camí de llum, una de les obres més sig­ni­fi­ca­ti­ves del deca­den­tisme català, i Lle­gen­des d'amor i de tor­tura. Les dues obres, publi­ca­des totes dues el 1909, cons­ti­tu­ei­xen el gros de la seva nar­ra­tiva. Tal com han asse­nya­lat alguns crítics, Palol és l'únic escrip­tor català que «va assu­mir el deca­den­tisme amb tot el seu abast». En la seva joven­tut es va impreg­nar de poe­sia de manera incan­sa­ble seguint una tra­dició vin­cu­lada al sim­bo­lisme deca­den­tista, hereva de Bau­de­laire i Ver­laine. També va escriure algu­nes obres de tea­tre com ara Ene­mic Amor, Senyo­reta Enigma, obres escèniques estre­na­des amb èxit a Bar­ce­lona per Maria Vila, i Les peti­tes tragèdies (1921), que va ser guar­do­nada en el Cer­ta­men de Tea­tre de Reus. També és l'autor del drama Jueus, un relat evo­ca­dor dels assalts al call de Girona. Fins i tot va escriure con­tes per a nens a Ploma i lla­pis.

Afi­liat a Acció Cata­lana, va ser regi­dor de l'Ajun­ta­ment durant la Segona República i mem­bre del comitè de Tea­tre de la Gene­ra­li­tat. El 1939 va patir un saqueig al seu domi­cili en el qual, molt pro­ba­ble­ment, es va per­dre una part de la seva obra. Després de la Guerra Civil es va man­te­nir en silenci, i no el tren­ca­ria fins al 1962, amb la publi­cació de la pri­mera part de les memòries Girona i jo. La mort, l'any 1965, li va impe­dir com­ple­tar les seves memòries amb els tres volums que tenia pre­vis­tos.