Tomàs de Lorenzana

šTomàs de Loren­zana-Butrón Irau­re­gui va néixer a Lleó el 1728. Era germà del car­de­nal Fran­cisco Anto­nio de Loren­zana. Havia estat canonge doc­to­ral de Tui, peni­ten­cier de Sala­manca i degà de Sara­gossa fins que, el 1775, el van nome­nar bisbe de Girona, càrrec que va ocu­par fins al 1797. A la ciu­tat de Girona, Loren­zana va des­ple­gar un gran acti­vi­tat reli­gi­osa cul­tu­ral i cívica. Va ser el cre­a­dor de l'hos­pici i va ampliar l'hos­pi­tal que porta el seu nom (1776). Va ser l'impul­sor de la bibli­o­teca i de noves càtedres per al semi­nari, en les quals s'impar­tia gramàtica, retòrica i dibuix.

Va tenir també una ves­sant indus­trial, amb la cre­ació d'una fàbrica de mit­ges de cotó. L'hos­pici d'Olot també té un deute amb l'impuls d'aquest bisbe, que, al mateix temps va com­ple­men­tar amb esco­les per al poble. Va impul­sar la cre­ació de la cape­lla neoclàssica de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu. Fruit de la millora dels estu­dis al semi­nari amb les noves càtedres i la bibli­o­teca, va acon­se­guir, el 1795, que es pogues­sin donar graus acadèmics. Va morir a Girona el 1796.