Centenars de persones visiten diàriament la tomba de Diana tot i que l'interès per la princesa ha disminuït

La tomba de la princesa Diana està situada a la casa a on es va criar, una esplèndida mansió situada a la localitat d'Althorp, enmig de camps verds del centre d'Anglaterra i que el seu germà, Charles, el novè compte Spencer, va convertir en una casa-museu en record de la difunta princesa.

La casa rep centenars de visites diàries, però el sentiment que desperta Diana avui en dia dista molt de l'onada de sentimentalisme que va provocar la seva mort i les mostres de tristesa multitudinàries de fa deu anys.

La primera sensació que un té quan arriba a la casa de Diana és la calma i de silenci. No hi ha res al voltant, només camps, boscos i el color verd. A l'aparcament, situat en un esplanada enmig del camp, no hi ha molts cotxes. Hi deu haver uns cinquanta vehicles. La gent ve i se'n va sense pressa, sense acumular-se. Sembla un lloc concorregut, però no multitudinari.

Vint generacions dels Spencer
Serpejant un camí per un extens bosc s'arriba a la imponent casa del segle XVI a on han viscut fins a 20 generacions dels Spencer, una de les famílies més antigues d'Anglaterra. El primer membre dels Spencer que apareix en un panell amb l'arbre genealògic de la família és William Spencer, nascut el 1530. O sigui que la família de Diana té 200 anys més d'història que els Windsor, la Família Reial britànica.

"Uau! estic impressionada! És una casa excepcional, un lloc molt bonic", exclama, amb un somriure als llavis, una de les visitants de la casa. El seu nom és Hilda Schlatter, de Chicago, Estats Units, i té 60 anys. "No sé com pot haver gent que visqui en una casa com aquesta. Com pot viure algú aquí?". La casa sembla encara més esplèndida per la llum del sol d'agost. "No sabia que Diana hagués pertangut a una família noble anglesa", comenta.

La visita inclou un recorregut per les dependències de la planta baixa de la casa, que guarda una de les col·leccions de pintura, mobles i llibres antics més importants d'Europa.

La vida de la princesa
L'exhibició de la vida de Diana està situada als estables al costat de la casa. Uns pòrtics s'estenen al voltant d'un gran pati interior, ple de taules i de visitant que s'asseuen relaxats a fer un te. L'exposició de Diana està situada en els pòrtics. Consta de dues parts.

Una primera part mostra tota la tasca que fa l'organització benèfica que continua el treball que va començar la princesa Diana i que porta el nom de Princess of Wales Menorial Fund. Tots els diners recaptats a la casa-museu de Diana van a parar a aquesta organització.

Després hi ha una altra exposició que recorre la infància i l'adolescència de Diana i en la qual es poden veure algunes de les nines amb les que jugava Diana, óssos de peluix, els vestits que portava, dibuixos seus, cartes, àlbums de fotos, mentre en una de les parets s'hi projecta una cinta de vídeo que mostra la futura princesa jugant amb els seus germans en el jardí de la casa.

En un dels laterals dels estables està la tenda de llibres en la que es poden trobar tota mena de records de la princesa, des de mocadors fins a tasses de te o plats, totes amb la inscripció d'Althorp, biografies oficials de Lady Di i llibres d'història sobre la família Spencer, molts d'ells escrits per Charles, el germà de Diana.

Darrere de la casa s'estenen uns tranquils i cuidats jardins que porten fins a un llac artificial amb una petita illa la mig, a on està enterrada Lady Di. A l'altra banda del llac està el temple de Diana, un enorme memorial de pedra blanca en el que sempre hi ha flors fresques i en el que hi ha inscrites unes paraules de Lady Di: "Res no em fa més feliç que intentar ajudar la gent més necessitada de la societat".

Les reaccions
"Hi ha massa conjectures sobre la seva mort, massa coses que no se saben... I com passa amb la mort de qualsevol persona famosa de la qual no tenim proves definitives és normal que es creïn conjectures sobre el que va passar, més enllà de la realitat", explica Claire Ludbrake, de 60 anys, americana de Washington, aturada davant del temple de Diana. "Va passar el mateix amb l'assassinat de Kennedy i amb tants altres casos", afegeix referint-se a la mort de Marilyn Monroe.

"Sí, la diferència és que de Marilyn han quedat les seves pel·lícules i de l'Elvis la seva música, però de la Diana no ha quedat res perquè va ser una creació dels mitjans de comunicació", li retreu el seu marit criticant el costat més mediàtic de Diana.

"Jo em crec més els que diuen que la princesa va ser una persona frívola que es va aprofitar dels mitjans per vendre una imatge predeterminada", diu un altre noi amb accent francès d'uns 35 anys que està fent unes fotos del temple juntament amb la seva parella.

La relació de Diana amb els mitjans de comunicació ha estat sempre molt controvertida al Regne Unit. El 1997, al funeral de la princesa Diana, Charles Spencer va fer un dur discurs en el que culpava als mitjans de comunicació de la mort de la seva germana.
"Diana tenia molt amor per donar, era una persona meravellosa, molt bona", diu Elaine Davies, de 65 anys, que visita per vuitena vegada la tomba de Diana.

"Encara la trobo a faltar", afirma. Mentre que una altre turista americà que visita la casa per primera vegada reconeix que "esperava una cosa molt més comercial, però, en lloc d'això, m'he trobat amb una casa, amb una llar, un lloc molt tranquil. La veritat és que el tribut a Diana està fet amb molt de gust".

Més periodistes que visitants
La majoria dels visitants d'Althorp són anglesos i americans. La vida i la mort de la princesa Diana encara desperta una gran expectació als Estats Units. També al Regne Unit, tot i que ja ha desaparegut tot el factor emocional i el sentimentalisme que va envoltar la seva mort.

A Little Brington, un dels pobles al costat de la casa de Diana, el propietari d'un Bed&Breakfast ens explica que continuen arribant turistes atrets per Diana, però que no reben gran multituds. "L'interès per Diana ha anat disminuint amb el temps", comenta.

En una altra tenda del poble, una dona es queixa que la vinguin a veure més periodistes que visitants. Sense anar més lluny aquesta setmana l'ha visitat una televisió noruega. "La veritat és que estem una mica farts de tota la història de Diana", afirma.