La infanta Helena "està tranquil·la"

“La meva germana Helena està tranquil·la”, va dir ahir la infanta Cristina, que va ser abordada pels mitjans de comunicació de bon matí quan entrava a treballar a la Fundació La Caixa, a l’avinguda Diagonal de Barcelona. L’endemà de l’anunci de la separació de la filla gran dels reis d’Espanya i Jaime de Marichalar, Cristina de Borbó va expressar el seu desig que entre la parella hi pugui haver “reconciliació” i va insistir que “moltes parelles tenen alts i baixos”.

Una altra membre de la família reial que també va ser ahir a Barcelona és la model Laura Ponte, casada amb un cosí germà d’Helena, Beltrán Gómez-Acebo, fill de la infanta Pilar. Ponte, que va ser a la capital catalana per presentar el nou calendari Larios de la moda, un calendari que va de febrer a febrer i que protagonitzen models, dissenyadors i fotògrafs espanyols, va dir que encara no havia vist Helena després de l’anunci però que entenia la seva decisió.

En tot cas Laura Ponte va demanar respecte per la parella i va voler deixar clar que si una situació com aquesta ja és molt difícil per a qualsevol persona, encara “ho pot ser més si ets una persona famosa i tens a tothom parlant del tema”.

Mentre els reis Joan Carles i Sofia rebien ahir mostres d’afecte de les autoritats i els veïns de Valladolid, on van anar de visita oficial, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, va comentar que la separació de la infanta “és una relació privada” que s’ha de tractar “amb normalitat”. “La família reial –va afirmar Hernando– és una família com qualsevol altra, on també hi ha desavinences”.

De totes les reaccions, la més contundent va ser la que Iñaki Anagasti, senador del PNB, va oferir al seu blog. “El 1978 –diu– ja havien nascut els tres fills del rei, Helena, Cristina i Felip. Per aquest ordre. Però els famosos pares de la Constitució van consagrar que el baró tenia la primacia sobre les dones. Va ser per Helena o perquè els famosos pares de la carta magna eren tots uns masclistes?”. I afegia Anasagasti: “A mi m’hauria agradat que Helena i Marichalar haguessin estat prínceps d’Astúries. Potser per no ser-ho, ara es separen. No tenen un objectiu a la vida i això de tallar cintes és molt cansat”. I tot seguit es pregunta: “¿Ens tornaran ara les despeses que va costar el seu casament?”.