"Mai he sentit una veu com la de Pavarotti"

Amb un escotadíssim i daurat vestit d’Escada, Ainhoa Arteta va interpretar dijous poemes, tonadillas, la Canción del negrito de Montsalvatge i l’O mio babbino caro de Puccini –que tan bé li surt–, amb Roger Vignoles al piano, per inaugurar la nova temporada del Palau de la Música. Ho va fer amb faringitis, però no es va notar gens en la qualitat: “Això t’ho dóna la tècnica, i els antibiòtics!”, deia en la festa posterior que es va celebrar a la placeta contigua.

Tan professional és que li va costar una bona estona acceptar cobrir-se amb el xal de moaré que duia: “Estic bé, estic bé”, deia a la seva mare i als fans, que en té molts, i sempre els atén amb el millor somriure. Ara està molt guapa amb el cabell curt, i expliquen els que la coneixen bé que viu un bon moment personal i professional.

Assegura que va sentir no poder ser a l’enterrament de Pavarotti, el tenor que adorava. “Mai he sentit ningú com ell. De fet, el primer cop que vaig assistir a un recital seu, al Metropolitan de Nova York, vaig haver de sortir perquè no podia suportar tanta veu. T’omplia totalment, entrava per tota la teva pell, era impressionant”, comentava amb la seva expressivitat natural.

La seva actuació al Palau va ser completament altruista, com a patrona que és d’una fundació –altres anys ho han fet Corella, Carreras, Claret...– que creix dia a dia. Ara hi ha projectes de construir un hotel annex i l’any que ve, en lloc de festa d’obertura amb sushi i pernil, hi haurà tot un sopar de gala per commemorar el centenari. A la primera fila no hi faltaven les autoritats. Feia gràcia veure somriure Joan Manuel Tresserras i Jordi Hereu quan Arteta entonava amb gràcia i xuleria madrilenya cançons de Granados: Mas si no es mi majo un hombre/ que por lindo descuelle y asombre,/ en cambio es discreto/ y guarda un secreto/ que yo posé en él/ sabiendo que es fiel./ ¿Cuál es el secreto/ que el majo guardó?/ seria indiscreto/ contarlo yo...

Vam veure Ernest Maragall, Josep Piqué, Xavier Trias, Joan Vilajoana, Helena Rakosnik de Mas, Miquel Roca, Joan Oliveras Bagués, Carme Mateu, Enrique Puig, Juan A. Samaranch i Lluïsa Sallent i una Mari Pau Huguet brillant amb lluentons. O sigui que el Palau ja és com el Liceu en temps de Mariona Rebull.