Sense - Avui
Sense subsidi i embargat
Un veí de Badalona sense feina ni ingressos se sent perseguit per la Seguretat Social, que li ha denegat l'ajornament del pagament de l'últim rebut d'autònoms. Les ajudes de Zapatero per fer front a la crisi es converteixen en paper mullat quan xoquen amb els processos administratius
Mentre el govern espanyol, amb el president José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, s'omple la boca anunciant cada dos per tres nous paquets de mesures per fer front a la crisi, la realitat del carrer sovint demostra que els procediments administratius no entenen de problemes, i més que ajudar el ciutadà, li posen traves.
El David Nicolás, de 47 anys i veí de Badalona, va decidir el juliol de l'any passat tancar el centre de formació i activitats extraescolars que havia engegat feia deu anys amb la seva dona. Així, va posar fi a la seva activitat com a autònom "fart de no poder-me posar malalt" ni de tenir vacances i de tenir problemes per arribar a final de mes amb un sou digne. Li van oferir una feina com a professor d'informàtica i, després de rumiar-s'ho molt, la va acceptar. La crisi, però, el va enganxar de ple i al cap de tres mesos el van acomiadar. Com que fins llavors era autònom, es va quedar a l'atur sense dret a cap tipus de prestació.
Al cap de tres mesos, va rebre una carta de la Seguretat Social en què se li notificava que no havia pagat l'últim rebut d'autònoms. Segons explica, "em pensava que havia finalitzat la meva activitat i que tot estava tancat". Però l'administració li exigia el pagament del mes en què es va donar de baixa, una quota que Nicolás pensava que no havia de pagar.
Sense feina ni ingressos
Els problemes van començar quan aquest home va intentar explicar sense èxit els problemes econòmics que estava passant i les dificultats que tenia per fer front a aquest pagament. "Només demanava que tinguessin en compte la meva situació i que em permetessin retardar el pagament del deute i fer-ho de manera fraccionada", afirma.
De fet, Nicolás no critica el fet d'haver de pagar l'últim rebut –"si la llei diu que he de pagar, ho pago"–, sinó el fet que no l'informessin en el moment de causar baixa i que l'hi notifiquessin directament al cap de sis mesos i, a més, amb recàrrecs. Però, sobretot, es queixa "de la persecució" a què ha estat sotmès durant mesos. "El Zapatero s'omple la boca anunciant ajudes i després et trobes amb processos administratius mesquins i amb uns funcionaris que et tracten de forma desastrosa", assegura.
"No demano que m'ajudin, però almenys que no em posin el peu al coll", es lamenta Nicolás, que assegura que cada cop que escolta Zapatero amb noves promeses "se'm posa la sang verda". "Aquí si no ets ric o pobre o funcionari o treballador de la Seat, s'obliden de tu", afegeix.
La persecució
Nicolás ha rebut "moltíssimes" cartes de la Seguretat Social -l'AVUI.cat ha pogut comprovar-ne algunes- reclamant-li el rebut i, fins i tot, l'empresa on des de fa uns mesos va aconseguir una feina va rebre una notificació per embargar-li la nòmina. "Però no em podien embargar el sou perquè no és legal, ja que només cobro 550 euros al mes", explica repetint els arguments que els mateixos funcionaris de l'oficina de la Seguretat Social li van dir. Amb tot, al cap d'uns dies, l'empresa on ara treballa va tornar a rebre una carta, aquest cop del cap de "la unitat de recaptació executiva" dient que havia de pagar. Nicolás es pregunta: "si no he de pagar perquè els meus ingressos són tant petits, per què m'envien una nova carta d'embargament?". Nicolás es lamenta que el tractessin de "morós" davant els seus nous caps, "posant en perill la meva nova feina".
Finalment, la Segurat Sociali li va embargar 307 euros del compte corrent on té uns "petits estalvis" per a imprevistos. De res han servit els seus viatges fins a l'oficina de la Seguretat Social de Sant Martí de Barcelona ni el fax enviat per exposar la seva reclamació ni les trucades. Res.
Derrotat
Ara, un cop ja l'han embargat, Nicolás se sent derrotat de lluitar contra una administració que li ha girat l'esquena. Així que ha renunciat a seguir reivindicant els seus drets i a demanar comprensió davant la situació difícil que travessa. Només té una cosa clara, vol enviar un missatge a aquelles persones que en algun moment s'han plantejat "obrir una botiga o un petit negoci per sobreviure": "Ser autònom és un suïcidi, no tens dret a l'atur, no et pots posar malalt i si algun dia les coses van mal dades, sàpigues que et poden embargar el pis, el de la teva família o els seus béns personals", alerta.
Per Nicolás, "facilitar" el camí dels petits emprenedors potser seria una "bona manera" de disminuir l'atur. Mentrestant, però, ell té clara una cosa: que "mai" tornarà a "cometre l'error" de fer-se autònom.
El David Nicolás, de 47 anys i veí de Badalona, va decidir el juliol de l'any passat tancar el centre de formació i activitats extraescolars que havia engegat feia deu anys amb la seva dona. Així, va posar fi a la seva activitat com a autònom "fart de no poder-me posar malalt" ni de tenir vacances i de tenir problemes per arribar a final de mes amb un sou digne. Li van oferir una feina com a professor d'informàtica i, després de rumiar-s'ho molt, la va acceptar. La crisi, però, el va enganxar de ple i al cap de tres mesos el van acomiadar. Com que fins llavors era autònom, es va quedar a l'atur sense dret a cap tipus de prestació.
Al cap de tres mesos, va rebre una carta de la Seguretat Social en què se li notificava que no havia pagat l'últim rebut d'autònoms. Segons explica, "em pensava que havia finalitzat la meva activitat i que tot estava tancat". Però l'administració li exigia el pagament del mes en què es va donar de baixa, una quota que Nicolás pensava que no havia de pagar.
Sense feina ni ingressos
Els problemes van començar quan aquest home va intentar explicar sense èxit els problemes econòmics que estava passant i les dificultats que tenia per fer front a aquest pagament. "Només demanava que tinguessin en compte la meva situació i que em permetessin retardar el pagament del deute i fer-ho de manera fraccionada", afirma.
De fet, Nicolás no critica el fet d'haver de pagar l'últim rebut –"si la llei diu que he de pagar, ho pago"–, sinó el fet que no l'informessin en el moment de causar baixa i que l'hi notifiquessin directament al cap de sis mesos i, a més, amb recàrrecs. Però, sobretot, es queixa "de la persecució" a què ha estat sotmès durant mesos. "El Zapatero s'omple la boca anunciant ajudes i després et trobes amb processos administratius mesquins i amb uns funcionaris que et tracten de forma desastrosa", assegura.
"No demano que m'ajudin, però almenys que no em posin el peu al coll", es lamenta Nicolás, que assegura que cada cop que escolta Zapatero amb noves promeses "se'm posa la sang verda". "Aquí si no ets ric o pobre o funcionari o treballador de la Seat, s'obliden de tu", afegeix.
La persecució
Nicolás ha rebut "moltíssimes" cartes de la Seguretat Social -l'AVUI.cat ha pogut comprovar-ne algunes- reclamant-li el rebut i, fins i tot, l'empresa on des de fa uns mesos va aconseguir una feina va rebre una notificació per embargar-li la nòmina. "Però no em podien embargar el sou perquè no és legal, ja que només cobro 550 euros al mes", explica repetint els arguments que els mateixos funcionaris de l'oficina de la Seguretat Social li van dir. Amb tot, al cap d'uns dies, l'empresa on ara treballa va tornar a rebre una carta, aquest cop del cap de "la unitat de recaptació executiva" dient que havia de pagar. Nicolás es pregunta: "si no he de pagar perquè els meus ingressos són tant petits, per què m'envien una nova carta d'embargament?". Nicolás es lamenta que el tractessin de "morós" davant els seus nous caps, "posant en perill la meva nova feina".
Finalment, la Segurat Sociali li va embargar 307 euros del compte corrent on té uns "petits estalvis" per a imprevistos. De res han servit els seus viatges fins a l'oficina de la Seguretat Social de Sant Martí de Barcelona ni el fax enviat per exposar la seva reclamació ni les trucades. Res.
Derrotat
Ara, un cop ja l'han embargat, Nicolás se sent derrotat de lluitar contra una administració que li ha girat l'esquena. Així que ha renunciat a seguir reivindicant els seus drets i a demanar comprensió davant la situació difícil que travessa. Només té una cosa clara, vol enviar un missatge a aquelles persones que en algun moment s'han plantejat "obrir una botiga o un petit negoci per sobreviure": "Ser autònom és un suïcidi, no tens dret a l'atur, no et pots posar malalt i si algun dia les coses van mal dades, sàpigues que et poden embargar el pis, el de la teva família o els seus béns personals", alerta.
Per Nicolás, "facilitar" el camí dels petits emprenedors potser seria una "bona manera" de disminuir l'atur. Mentrestant, però, ell té clara una cosa: que "mai" tornarà a "cometre l'error" de fer-se autònom.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.